Estudi

Es pot mirar amb les mans? Com, des de l’art, podem detectar les múltiples formes de violència i, així, trencar els tabús que encara en travessen?
Una conversa amb Paula Bonet.

Un viatge per la concepció física i metafísica del viatge, una biblioteca del periodisme del segle XX, de les drogues i del sublim. Una recerca de l'estructura episòdica i del simbolisme.

L'artista Frederic Amat és escenògraf i figurinista a Yerma, amb ell sabrem què significa que el teatre és una sala de miralls i com l'escenografia transforma l'espai buit.

L'Íngrid Marín és la productora de Yerma. En aquest capítol entrarem a les oficines del Teatre Lliure i veurem el dia a dia d'una productora.

Eva Behrendt, membre del jurat del Theatertreffen berlinès, qüestiona les velles estructures dels teatres públics alemanys, pensades per una manera d’entendre i gaudir del teatre del segle XIX i XX, i proposa noves maneres de concebre el teatre públic, sobretot des de la diversitat, tant en la gestió interna com en la programació.

Tena Busquets, directora artística d’OlotCultura i el festival Sismògraf, imagina un teatre públic conscient del territori que habita, construint xarxa amb altres institucions culturals i integrat en el sistema educatiu. Un espai de cures, on rescabalar-nos de tot allò que no situa la vida al centre, on denunciar tot allò que ens maltracta o és injust.

Óscar Cornago planteja que és el cos que fa possible la noció de realitat i ficció. Sense el cos no hi ha experiència. El cos com un espai de transició entre les persones i les coses, entre els subjectes i els objectes, entre lo real i lo imaginari. El lloc on neixen les ficcions.

Katya Johanson, experta australiana en la relació de públics i institucions culturals, advoca a aquest text per una concepció de la cultura des de les institucions públiques més local, diversa i propera als neguits ètics de les noves generacions. Aquest nou paradigma no només cal veure’ns reflectida a la programació, també en la mateixa estructura organitzativa de la institució.

Conferència plenària de Jordi Prat i Coll on posa èmfasi en la trobada entre creació i públic i reflexiona sobre les idees de públic fissió o de mariconisme escènic entre d'altres.

Una exposició dels usos i comportaments ètics i socials de l'aristocràcia francesa abans de la revolució per entendre millor Les amistats perilloses de Choderlos de Laclos.

Sodja Lotker (Dramaturga, comissària i pedagoga), Serge von Arx (Arquitecte i professor d’escenografia), Xesca Salvà (Escenògrafa i artista escènica) i Marc Villanueva (Dramaturg i artista escènic) conversen sobre el concepte de deviced theater i els dispositius sonors al bar de La Cañada.

Alexandra Laudo (comissària) i Sibylle Peters (artista escènica i investigadora) conversen sobre les conferències performatives al Bar El Sortidor.

Amb la Lali Ayguadé, assessora de moviment de Yerma, descobrirem la sensació de moviment en un escenari a quatre bandes.

La música original de l’espectacle Yerma va ser creada per Raül Refree, músic i compositor. Amb aquesta entrevista esbrinarem com va ser composar la música per aquesta obra i com és la feina d’un compositor.

Anna Cuscó va treballar a l'obra de Yerma com a regidora. En aquest capítol descobrirem què vol dir ser regidora i com es viu i es fa el teatre entre cametes.

Al seminari A peu d’escenari, el Teatre Lliure es converteix en objecte d’estudi per a quinze alumnes que fan una immersió en el seu model programàtic.

Quin espai hi ha per a la imaginació més enllà de la literalitat i la fantasia? Com construir veus complexes en un món ple de soroll?
Una conversa amb Borja Bagunyà.
Presenten i dinamitzen Marina Garcés i Albert Lladó

Què diferencia la mirada del detectiu de la mirada del policia? Com convoquem l’estranyament i la petjada per combatre els prejudicis?
Una conversa amb Shaday Larios.
Presenten i dinamitzen Marina Garcés i Albert Lladó

Hortense Archambault, directora del centre parisenc MC93, reivindica en aquest article el teatre públic com un espai segur per expressar totes les individualitats que conformen una societat complexa. Un lloc hospitalari i excepcional on encara és possible acollir la controvèrsia amb l’objectiu de transformar la diferència en diàleg.

Conferència plenària de Marta Pazos que legitima la intuïció, la ponderació de les cures de la vida, la connexió amb el llegat i la desjerarquitzación dels materials i dels equips creatius en el diàleg.