Pel cantó d'en Swann

Pel cantó d'en Swann

A la recerca del temps perdut, 1 de Marcel Proust adaptació Josep Maria Pinto direcció Jordi Bosch

##general.period##:
14/03/22 en endavant
##general.room##:
Lliure online

Horari

A partir de les 20.00 h

Durada

1 h 35' aprox.

Lloc

Espai Lliure

Idioma

En català

Preu

5 €

Col·loqui

28/03 a les 18.30 h (només presencial)
Traduir Proust
taula rodona amb Valèria Gaillard, Lluís Maria Todó, Juan de Sola i Josep Maria Pinto
moderador Àlex Susanna

23/05 a les 18.30 h (només presencial)
Editar 'La recerca'
taula rodona amb Josep Lluch (Ed. 62), Isabel Monsó (Viena Edicions) i Amadeu Cuito
moderador Àlex Susanna (i també editor de la versió de Columna)

Aforament limitat. Accés per ordre estricte d’arribada.

SESSIONS SEGÜENTS
21/03 A l’ombra de les noies en flor
28/03 El cantó de Guermantes
11/04 Sodoma i Gomorra
09/05 La presonera
16/05 Albertine desapareguda
23/05 El temps retrobat

En ocasió del centenari dA la recerca del temps perdut, la novel·la més emblemàtica de Marcel Proust, us oferim set recitals (un per cadascun dels set volums que formen l’obra) a partir de la traducció i tria de textos de Josep Maria Pinto. Les sessions són dirigides per Jordi Bosch i compten amb l’acompanyament de piano i violí.

Escrita entre 1908 i 1922, l’obra de Proust funda, amb l’Ulisses de James Joyce, la nova narrativa del segle xx, i capgira de manera irreversible la manera de narrar el temps, l’espai i el jo a partir del que ell mateix va anomenar 'memòria involuntària'.

Les set sessions es poden venir a veure presencialment a l'Espai Lliure el primer dia d'emissió.


El gust d’una magdalena com a porta d’entrada al món de la memòria.

Pel cantó d’en Swann representa l’inici d’aquesta gran obra. Els textos d’aquesta sessió se centren en Combray, la primera part, la més coneguda, d’aquest volum.

És un llibre d’una bellesa intensíssima i continguda, centrada en la iniciació del nen i, posteriorment, de l’adolescent, en el culte a la bellesa, a la literatura, en el descobriment de les seves pulsions eròtiques. En darrer terme, hi ha el “mètode Proust”, és a dir, una nova manera de veure les coses i de descriure-les: excavar en la memòria, explorar els túnels que, des d’una sensació present, condueixen a records del passat. Els cantons de Méséglise (o d’en Swann) i de Guermantes seran dos itineraris de passejada, però també dos mons que es van desenvolupant en el decurs de la Recerca i que, més que paisatges, signifiquen dues maneres d’entendre la vida.

En virtut d’aquest procés, recuperar el temps perdut no significa retornar al passat, sinó aferrar el present servint-se de la remembrança d’aquest passat. Per a això, la catapulta està constituïda pel gust d’aquesta magdalena que tasta un dia, ja gran, i que el trasllada a aquell temps a Combray, el poble on estiuejava, i que li oferia, sucada a dins del te, la seva tieta. Aquest estímul, així com el record d’una frustració primigènia (la necessitat de rebre un petó de bona nit de la seva mare), seran els grans motors que ens portaran a reviure tots els escenaris i personatges d’aquell període infantil.

INTÈRPRETS

Claudia Benito

Jordi Boixaderas

Mario Gas

Emma Vilarasau

VIOLÍ

Jordi Prim

PIANO

Daniel Vidal

TRADUCCIÓ DEL FRANCÈS I TRIA DE TEXTOS

Josep M. Pinto

PRODUCCIÓ

Teatre Lliure

AGRAÏMENTS

Viena Edicions

També et pot interessar...

  • A la recerca del temps perdut

    A la recerca del temps perdut

    de Marcel Proust
    adaptació Josep Maria Pinto
    direcció Jordi Bosch

    A LA RECERCA DEL TEMPS PERDUT

    ##general.period##:
    23/05/22
    ##general.room##:
    Montjuïc. Espai Lliure