Síndrome de gel

Síndrome de gel

dramatúrgia Mohamad Bitari i Clàudia Cedó direcció Xicu Masó

##general.period##:
23/03 – 24/04/22
##general.room##:
Gràcia

Horari

Dc. - ds. 20.00 h
Dg. 18.00 h

Durada

Per determinar

Lloc

Gràcia

Idioma

En català

Preu

9 € - 29 €

Accessibilitat

Divendres accessibles
01/04 audiodescripció
22/04 sobretítols adaptats

Col·loqui

22/04 postfunció

EDAT RECOMANADA
A partir de 15 anys
(ESO i Batxillerat)

ESPECTACLE RECOMANAT PEL PROGRAMA EDUCATIU

Lliure online

Lliure al sofà a partir del 15/04
a les 20.00 h
Subtitulat en català adaptat, castellà i anglès
7 €

Com ja va fer amb El metge de Lampedusa, Xicu Masó s'endinsa un altra vegada en la crisi migratòria cap a Europa, ara acompanyat per Mohamad Bitari i Clàudia Cedó. Aquest projecte parteix de l'estudi de la metgessa Elisabeth Hultcrantz sobre la 'síndrome de la resignació', observada ja a Suècia als anys 90 del segle xx, que afecta infants i joves provinents de l'Est, de Síria i particularment a la minoria religiosa yazidita. Una malaltia que porta a la letargia en resposta al trauma del desarrelament.

A finals del noranta va aparèixer a Suècia un fenomen únic que semblava que afectava només als nens i joves refugiats. Els casos van continuar durant dues dècades fins arribar a un pic de 350 casos entre el 2004 i 2005. Nens i joves que deixaven de comunicar-se i menjar per endinsar-se en una estranya letargia, propera a l’aparença del coma. No sense debat, la comunitat mèdica va denominar aquest fenomen com a “síndrome de resignació”. Aquest és el rerefons documental –amb el llibre de la metgessa Elisabeth Hultcrantz per font principal– que han fet servir Xicu Masó i Clàudia Cedó per construir una metàfora sobre la insuportable angoixa dels qui viuen tenallats per la por de tornar a un lloc de mort i sofriment, del qual van poder fugir. Una amenaça que es fa massa present quan l’esperat lloc de acollida no acaba per resoldre el seu status i els deixa als llimbs. Suècia vas ser un dels països més oberts als refugiats fins el creixement de la ultradreta, precisament a finals del segle xx. El projecte és una construcció poètica que farà servir diverses dimensions per ficar-se en la ment d’aquests cossos que han dit prou, que es desconnecten del món. Un mirall brutal que els creadors col·loquen davant del públic sobre la violència del desarrelament i el malson del passat que pateixen els refugiats, que continua amb l’esperit de denúncia que també era el motor de l’anterior muntatge de Xicu Masó.

REPARTIMENT

En curs

ESPAI ESCÈNIC

Laura Clos 'Closca'

PRODUCCIÓ

Teatre Lliure

També et pot interessar...