Crim i càstig

Crim i càstig

de Fiódor Dostoievski adaptació i direcció Pau Carrió

##general.period##:
23/02 – 03/04/22
##general.room##:
Montjuïc

Horari

Dc. - Ds. 19.00 h
Dg. 18.00 h

Durada

Per determinar

Lloc

Sala Fabià Puigserver

Idioma

En català

Preu

9 € - 29 €

Accessibilitat

Divendres accessibles
04 i 25/03 audiodescripició
11 i 18/03 sobretítols adaptats

Sobretíltols en castellà i anglès cada dissabte a partir del 05/03

Col·loqui

25/02 prefunció
01/04 postfunció

EDAT RECOMANADA
A partir de 16 anys (Batxillerat)

ACTIVITAT PARAL·LELA
22/03 a les 16.30 h
a la Filmoteca de Catalunya

ESPECTACLE RECOMANAT PEL PROGRAMA EDUCATIU

Lliure online

Lliure al sofà a partir del 25/03
a les 20.00 h
Subtitulat en català adaptat, castellà i anglès
7 €

La primera parada de la ruta cap a l'Est d'aquesta temporada passa per Rússia. El director Pau Carrió porta a escena la novel·la de l'escriptor rus Fiódor Dostoievski. Un carrusel titànic d'accions i d’emocions en la fina línia entre la bondat i la maldat, la innocència i la perversitat. I amb Pol López al paper de Raskólnikov, explorant els límits de l'ètica i la moral.

L'adaptació escènica de Crim i càstig neix com una continuació de la reflexió que va abocar Pau Carrió a la seva posada en escena de Hamlet i de les conseqüències d’una visió idealitzada de la capacitat de l’acció per canviar el món. És aquest ideal revolucionari que lliga Hamlet amb Raskólnikov, el protagonista de la novel·la de Dostoievski. El projecte, allunyat d’una construcció dramatúrgica realista, contempla diversos nivells que analitzen la presència de la violència a la societat i els individus. Des de qüestionar l’ús lícit que l’Estat pot fer de la violència fins ficar-se al cap del personatge i de la febre que el porta a cometre un acte atroç. També vol entendre l’obra des de la sensació de final d’època que l’autor avança com cap altre literat rus, conjugar el retrat d’una societat que conviu amb una misèria extrema i uns anhels generacionals de transformar aquest món, i en la qual la violència –fins i tot l’extrema– apareix com un instrument inevitable, més enllà dels dubtes morals o ètics.

INTÈRPRETS

Roser Batalla

Oriol Guinart

Míriam Iscla

Pol López

Carlota Olcina

Francesca Piñón

Albert Prat

Òscar Rabadan

Marc Rodríguez

Maria Rodríguez

TRADUCCIÓ DEL RUS

Miquel Cabal Guarro

DRAMATURGISTA

Pau Miró

ESPAI ESCÈNIC

Sebastià Brosa

VESTUARI

Adriana Parra

IL·LUMINACIÓ

Raimon Rius

MÚSICA ORIGINAL

Arnau Vallvé

PRODUCCIÓ

Teatre Lliure

També et pot interessar...