La voluntad de creer

Pablo Messiez (Las canciones) investiga la fe com a motor d'acció inspirant-se en la pel·lícula Ordet de C. T. Dreyer.

La voluntad de creer comença amb el retorn a casa d'Amparo, la menor de quatre germans. Torna de l'Amèrica del Sud amb Claudia, la seva dona, que és argentina i està embarassada, perquè volen que la nena neixi a Europa. A casa seva les coses continuen més o menys igual de malament que quan la va deixar: la germana gran, Felicidad, prostrada en una cadira de rodes, viu amargada en un món que no comprèn; Paz, l'altra germana, que s'autodefineix com a “soltera, poeta i borratxa”, tampoc sembla que passi un bon moment. Finalment, Juan, el germà petit, continua mantenint que és Jesús de Natzaret que ha tornat a la terra. Amb aquest context familiar com a marc, l'embaràs de Claudia es comença a complicar fins que desencadena en tragèdia, malgrat els intents del doctor del poble per evitar-ho. No obstant això, Juan, en la seva bogeria, aconseguirà fer el salt de fe que farà possible la vida.


Només actua qui té la voluntat de creure. Aquesta és la premissa de treball del director argentí Pablo Messiez en un espectacle que pren el títol d'un fragment del judici a Joana d’Arc. Segons el film de Robert Bresson sobre ella, quan li pregunten com va saber que la veu que sentia era d'un àngel ella contesta “perquè vaig tenir la voluntat de creure”. Per a Messiez aquesta és una bona definició de l’actuació. L’espectacle, influenciat també per l’escena de la resurrecció de la pel·lícula Ordet de C. T. Dreyer, s’endinsa en aquest paradigma amb el mateix equip de Las canciones. Una altra peça en present estricte que té també en compte la funció del públic en el conjunt de l’acte teatral. Perquè, què ens fa creure a tots –intèrprets i públic– coses a priori irracionals?

L’espectacle es va forjar el 2021 en 5 sessions d’Ensayo abierto, en el marc del cicle 21 distritos de Madrid, i s’ha estrenat el 07/09 a la Sala Max Aub de les Naves del Español al Matadero Madrid.


LA PREMSA N'HA DIT...

Millor muntatge de l'Estat al #TopVolodia2022

“Del nou espectacle de Pablo Messiez en surts amb la sensació d'haver estat en un lloc insòlit. Un espai-temps rar en què convergeixen el passat i el present, la realitat i la ficció, la prosa i la poesia, la vida i la mort. Un territori gasós com els núvols. I conté (gairebé al final de la funció) un silenci tan ple de contingut, força i tensió que et fa posar el cor a cent. Gran teatre.”
Raquel Vidales – Babelia (El País)

"Aquesta adaptació teatral d'Ordet té l’aparença d'un experiment, gairebé d’un working progress pel final obert. Però no ens enganyem, som davant d’una obra molt assajada, amb actors entrenadíssims i amb un escenògraf de renom com Max Glaenzel, artífex d'un fabulós espai en blanc i negre que es va construint a mesura que avança l'obra, i en el qual és evident la inspiració de la pel·lícula. (…) Bé a Messiez, per la seva enginyosa i bonica manera de canalitzar el tema cap a un territori nou, encara que sigui un trompe l'oeil de l'original."
Liz Perales – El Cultural (Elespañol.es)

“El teatre de Pablo Messiez té una pàtina inconfusible, un accent únic i una manera molt particular –i també eficaç– de comunicar-se amb el públic. No és un teatre còmode, és un teatre exigent, amb un univers propi, de vegades hermètic, i una poètica que demana de l'espectador que s'abandoni a la bellesa de les paraules, la veritable columna vertebral. La voluntad de creer és Messiez en estat pur.”
Julio Bravo – ABC

“Messiez exhibeix la seva maduresa com a director d'escena a La voluntad de creer, construeix personatges que estan tan perduts com nosaltres, invoca aquesta naturalesa ritual i sagrada del teatre que també comparteixen La Zaranda o Angélica Liddell i el converteix en un espai on trobar-nos i creure junts en una cosa que, fora d'allà, no és possible. Ho aconsegueix amb una posada en escena depurada, amb actors que el segueixen i es lliuren i es mouen entre la tragèdia i l'humor, entre la transcendència i la mundanitat, entre el seny i el miracle.”
Marta García Miranda – Elconfidencial.es

“Pablo Messiez es consolida com un dels dramaturgs més importants de l'escena espanyola amb La voluntad de creer. (…) Aprofundeix en les diferents figures que van apareixent amb un llenguatge molt enriquit, cada paraula i la manera com van connectant-se entre si fan que sigui una vivència única, amb la qual cosa, no només és brillant en allò que s'explica, sinó com ho fa: una jugada mestra que exposa la necessitat de cuidar el contingut i la forma.”
Diego Dacosta – cinemagavia.es

"L’aprofundiment que significa aquest nou treball és admirable. Amb una escenificació nítida, un teatre basat en el ritus i en l’actuació, una escenografia memorable i una llum d’un altre temps, Messiez és capaç de revisitar una de les obres d’art més enlluernadores del segle xx i convertir-la en un cant al teatre, a l’amor i a l’altre. Un altre tema és si aconsegueix, com va fer el cineasta danès Carl Theodor Dreyer a Ordet (1955), fer un miracle en escena. Per a això, haureu de venir a veure-la i decidir."
Pablo Caruana Húder - ElDiario.es