Hospitalitat, hostes i normes

Hospitalitat, hostes i normes

amb Quim Bigas

##general.period##:
15/12/21
##general.room##:
Montjuïc. Espai Lliure

Horari

Dc. 18.30 h

Durada

1 h 15’

Lloc

Montjüic. Espai Lliure

Idioma

En català

Preu

2 € - 4 € / Abonats gratuït

Consolidem l’experiència de diàleg més democràtica amb la tercera temporada de La taula, un espai on tothom qui vulgui pot parlar del que vulgui a partir d’un tema inicial i seguint sempre l’etiqueta de l’escolta mútua. En aquesta sessió, hem convidat l’artista i coreògraf Quim Bigas a fer d’amfitrió per tractar el tema de l’hospitalitat i dels rols que intervenen quan obrim les portes del nostre espai a altres persones. Un espai que pot ser la casa, el teatre, la ciutat, el país... En aquesta conversa voluntària és fonamental la participació del públic, que d’alguna manera s’atorgarà també un rol en tot xerrant a casa al voltant d’aquest objecte anomenat taula.

Què implica una invitació? Què implica obrir les portes d’un teatre perquè la gent comparteixi experiències? Com eliminem els rols inherents que hi ha en qualsevol invitació?
Com es converteix l’amfitrió en un desconegut de la seva pròpia casa? A què estem convidant, exactament?

La taula és un projecte original de la companyia Split Britches i al llarg de la Temporada 21/22 comptarem amb el amfitrions Quim Bigas, Denise Duncan, Isabel Sucunza i Oriol Puig Taulé. Amb La taula el Lliure aposta així, un cop més, pel diàleg i l’escolta interpersonal, respectuosa i sense prejudicis, com una baula fonamental de la construcció cultural identitària i com a societat.


Quim Bigas és nascut a Malgrat de Mar i viu ara entre Barcelona i Copenhaguen. És un artista que treballa en els camps de la coreografia, la dramatúrgia i els procediments informatius. Es dedica a projectes que volen desplegar un sentit del lloc mitjançant el dispositiu de la dansa i la coreografia. El treball artístic que ha estat realitzant durant els darrers anys, ja sigui dins d’un marc d’investigació o amb formats més pensats com a producte, utilitza diferents elements o constitucions de l’esdeveniment per contribuir i concebre trobades. Des del 2018, és professor associat de coreografia a Den Danske Scenekunstskolen de Copenhaguen. Entre el 2018 i el 2021 forma part del projecte de la UE Dancing Museums, en col·laboració amb la Fundació Miró (Barcelona) i el Mercat de les Flors (Barcelona). Entre el 2018 i el 2020 forma part del projecte de la UE More Than This, en col·laboració amb la Universitat Carlos III (Madrid) i Mateo Feijóo-Naves Matadero (Madrid). El 2019 va estrenar DV (Desplaçament Variable) al Mercat de les Flors, a més d’haver participat en una sèrie de conferències perfomatives al voltant d’arxius a DV (Desplega Visions). També continua girant amb els seus anteriors treballs Molar, Appraisers i La Llista.


Em ve de gust que parlem de la hospitalitat i dels rols que s’exerceixen al seu voltant.
Què implica una invitació?
Què implica obrir les portes d’un teatre perquè la gent comparteixi experiències?
Com eliminem els rols inherents que hi ha en qualsevol invitació?
Com l’amfitriona es converteix en una desconeguda de la seva pròpia casa?
A què estem convidant, exactament?

I em ve de gust compartir dos fragments que em semblem interessants del llibre Of Hospitality d’Anne Dufourmantelle i Jacques Derrida, en el qual ella el convida a respondre les seves preguntes:

“Així que de fet és el mestre, el qui convida, l’amfitrió convidat, qui es converteix en l’hostatge –i qui ho ha estat sempre, realment. I el convidat, l’hostatge convidat, es converteix en qui convida a qui convida, el mestre de l’amfitrió. El convidat es torna l’amfitrió de l’amfitrió. El convidat (hôte) es converteix en l’amfitrió (hôte) de l’amfitrió (hôte). Aquestes substitucions fan tornar tothom hostatges dels altres. Aquestes són les lleis de l’hospitalitat.”

"L’hospitalitat consisteix en interrogar els qui acaben d’arribar? Comença amb la pregunta dirigida al nouvingut (que sembla molt humana i de vegades amorosa, assumint que l’hospitalitat ha d’anar vinculada a l’amor –un enigma que deixarem de moment en reserva): com et dius? Digue’m el teu nom, com t’he de dir, jo que t’estic anomenant, jo que et vull anomenar pel teu nom? Com et diré? També és allò que de vegades els demanem amb tendresa a les criatures i a qui estimem. O l’hospitalitat comença amb la benvinguda inqüestionable, en un doble esborrat, l’esborrat de la pregunta i el del nom? És més just i amorós preguntar o no preguntar?"

_Quim Bigas

També et pot interessar...

  • La taula

    La taula

    ##general.period##:
    13/10/21 - 01/06/22
    ##general.room##:
    Montjuïc