El temps retrobat

El temps retrobat

de Marcel Proust adaptació Josep Maria Pinto direcció Jordi Bosch

##general.period##:
23/05/22
##general.room##:
Montjuïc / Lliure online

Horari

20.00 h

Durada

Per determinar

Lloc

Espai Lliure

Idioma

En català

Preu

9 € - 29 € / 5 € Lliure online

Lliure online

23/05 en endavant

En ocasió del centenari d’A la recerca del temps perdut, la novel·la més emblemàtica de Marcel Proust, us oferim set recitals (un per cadascun dels set volums que formen l’obra) a partir de la traducció i tria de textos de Josep Maria Pinto. Les sessions comptaran amb Clàudia Benito, Jordi Boixaderas, Mario Gas i Emma Vilarasau dirigits per Jordi Bosch, i amb l’acompanyament de piano i violí.

Escrita entre 1908 i 1922, l’obra de Proust funda, amb l’Ulisses de James Joyce, la nova narrativa del segle XX, i capgira de manera irreversible la manera de narrar el temps i l’espai.

L’àudio de les set sessions s’emetrà a través de la plataforma Lliure online.


En un París assolat per la Primera Guerra Mundial, el protagonista de l’obra comprèn de quina manera pot fer reviure el temps passat.

Després d’una estada llarga en un sanatori, el protagonista torna a París i es troba una ciutat que viu pendent dels fronts de guerra, i que de nit està completament a les fosques. En un passeig nocturn coincideix per casualitat amb el baró de Charlus, amb qui manté una llarga conversa. Després d’acomiadar-se, anirà a parar en el que li sembla que és un hotel i que en realitat és un bordell masculí. Allà veurà, d’amagat, com el senyor de Charlus està encadenat i es fa fuetejar voluntàriament.

Acabada la guerra, en un ball a casa del príncep de Guermantes, el protagonista retroba, molt envellits, molts dels personatges que ha anat coneixent en les últimes dècades. El pas del temps apareix doncs encarnat en els canvis físics d’homes i dones que ell havia anat freqüentant. Allà mateix ha tingut una revelació: com en altres temps el gust d’un magdalena el va transportar a la seva infantesa, ara, una llamborda al palau dels Guermantes li recorda un altre moment, més proper, del seu passat. S’adona aleshores que pot convocar aquests túnels de la memòria que el porten a reviure el passat, i que la millor manera de retrobar aquest passat és recrear-lo a través de la literatura que, en definitiva, serà “la vida realment viscuda”. És la manera de retrobar el temps perdut.

INTÈRPRETS

Claudia Benito

Jordi Boixaderas

Mario Gas

Emma Vilarasau

PIANO I VIOLÍ

Alumnat de l’ESMUC

TRADUCCIÓ DEL FRANCÈS I TRIA DE TEXTOS

Josep M. Pinto

PRODUCCIÓ

Teatre Lliure

AGRAÏMENTS

Viena Edicions

També et pot interessar...