som a Facebook Twitter YouTube
 
 
      Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com  
         
 
 
 
 
 
 
amb el suport de
 
compartir
 
 
 
 
 
  RADICALS LLIURE
EXTRAORDINARIO
BABAZORRO
 
 
MONTJUÏC – vestíbul Espai Lliure del 4 al 15 de maig  
temporada 10/11
 

Babazorro. Col·lectiu els membres del qual mostren una vehement inclinació a l’anonimat i un interès manifest per les arts plàstiques, les anècdotes, el teatre, els objectes vells, la investigació, les titelles, la literatura, la cuina i un llarg etcètera. Es afí a diversos col·lectius, com ara Wu Ming, els creadors i activistes italians congregats rere aquesta expressió xinesa que significa ‘sense nom’; congenia també amb la vindicació de la veu dels ‘no ningú’ que el col·lectiu transnacional Tiqqun promou sota ‘la veu de Bloom’, en homenatge a la insignificància del personatge que James Joyce encarna a l’Ulisses; una reivindicació que Tiqqun fa emparat en la filosofia del qualsevol formulada en el pensament radical contemporani: els qualssevol, sense nom, sense nombre, sense mapa.
“Babazorro” és un mot en discòrdia. Els acadèmics sumptuosos (de la Real Academia de la Lengua Española) sostenen que el terme prové del català antic varvassor. Per part seva, a l’Enciclopèdia Catalana s’explica que aquesta paraula arcaica deriva de l’expressió en llatí medieval vassus vassorum (‘vasall de vasalls’). El cas és que, malgrat tot, babazorro té altres arrels. (En aquest primer espectacle públic de Babazorro se n’explica l’ascendència). Avui s’usa com a adjectiu despectiu quan s’aplica en substitució d’un cert gentilici, però també és el nom d’una mascota completament impersonal (curiosament de figuració contradictòria, com es revela a l’espectacle). És una paraula tan evasiva com nòmada que també permet eludir els apel·latius individuals dels seus components.