Gira el teu dispositiu per visualitzar aquesta web.

Si veieu aquesta pantalla a l'ordinador, proveu de reduir el zoom.

Una

Raquel Cors

MONTJUÏC
6/05 a 24/05
Una

dramatúrgia i direcció Raquel Cors

amb Eva Lyberten i Mireia Tejero
 
espai escènic Lola Belles / vestuari Patricia Albizu i Alejandra Lorenzo / il·luminació Ana Rovira / espai sonor Pau Matas Nogué / col·laboració en la dramatúrgia i vídeo Dani Lacasa / acompanyament durant els assaigs Carlota Subirós
 
ajudanta de direcció Carlota Grau / edició material d’arxiu Irene Coll

i els equips del Teatre Lliure

agraïments Sílvia Ferrando i Jordi Fondevila
 
producció Teatre Lliure

català
castellà
accessible
gira

Primer Projecte empremta del Teatre Lliure, en el qual la directora, dramaturga i cineasta Raquel Cors rep el testimoni de la directora Carlota Subirós.
En el context actual de reivindicació feminista, Cors ha preparat una proposta testimonial amb Eva Lyberten, icona del cinema softcore espanyol dels anys 70 i 80. Una peça entre el documental i la ficció que analitza el plaer sexual i la seva representació visual, des del destape de la Transició fins avui.

Espai Lliure / dimecres a dissabte 20h. / diumenge 18h.

DIVENDRES ACCESSIBLES
15/05 audiodescripció per a persones amb discapacitat visual

9€ amb el carnet gratuït Generació Lliure!!
pack 32€ amb La nostra parcel·la

seguiu a xarxes #Una / #ProjecteEmpremta / #RaquelCors / #CarlotaSubirós

durada per determinar
Una
Una
Una
Una
“‒ Com vols que et digui? Perquè el teu nom real és Herminia, oi?
‒ Sí. Però aquest projecte va de l’Eva Lyberten, oi? Doncs digue’m Eva.
 
Eva Lyberten comparteix el seu passat a partir de les imatges que la sobreviuran més temps: les pel·lícules eròtiques que va rodar durant els anys 70 i 80. L’Eva ara té 60 anys i la seva vida, extensament retratada des de molt jove, ens permet preguntar-nos com es construeixen les nostres imatges, també les més íntimes. Quins són els mecanismes que creen les nostres identitats i les seves ficcions. L’estranya relació entre la persona i la pròpia imatge. Entre la història individual i la col·lectiva. Entre el desig i la ficció. Entre la icona sexual i la dona. Entre qui mira i qui és mirat. Entre allò que és visible i allò que es resisteix a ser-ho.”
- Raquel Cors