Gira el teu dispositiu per visualitzar aquesta web.

Si veieu aquesta pantalla a l'ordinador, proveu de reduir el zoom.

TRANS (MÉS ENLLÀ)

#Trans

TRANS (MÉS ENLLÀ)

creació i direcció DIDIER RUIZ
cia. LA COMPAGNIE DES HOMMES

Gràcia
del 6 al 10/03
Temporada 2018 - 2019

Reprenem per una setmana l’espectacle de Didier Ruiz que l’any passat va obrir la mostra de teatre inclusiu NOSaltres, en l’àmbit de la diversitat sexual i afectiva. Coratge vital a escena.

 

fitxa artística

intèrprets Neus Asencio, Ian de la Rosa, Clara Palau, Danny Ranieri, Raúl Roca, Sandra Soro i Leyre Tarrasón Corominas
 
escenografia Emmanuelle Debeusscher / vestuari Maria Negretti / il·luminació Maurice Fouilhé / música Adrien Cordier / vídeo Zita Cochet / imatge Lu Aschehoug, Garance Bigo, Clothide Evide, Aurore Fénié, Arthur Gaillon, Anne Hirsch, Yu-Heng Lin i Julia Nuccio (Gobelins escola de la imatge) / col·laboració artística Tomeu Vergés
 
ajudanta de direcció Mònica Bofill / producció executiva Emilie Raisson - La compagnie des Hommes

i els equips del Teatre Lliure

coproducció Teatre Lliure, Châteauvallon scène nationale, Le Channel scène nationale de Calais, Arpajon–La Norville–Saint-Germain-lès-Arpajon, Fontenay-en-Scènes/Fontenay-sous-Bois, Festival d’Avignon, Le Grand T théâtre de Loire-Atlantique, Théâtre de Chevilly-Larue, Scène nationale de l’Essonne Agora-Desnos, La Filature scène nationale – Mulhouse i Théâtre de Choisy-le-Roi - Scène conventionnée d'Intérêt National - Art et Création pour la diversité linguistique

amb el suport de l’Institut Français i de la Fondation Un monde par tous, en el marc de la Fondation de France
 
amb la col·laboració d'Àngels Nogué i Solà per la selecció dels participants
 
La compagnie des Hommes és una entitat concertada amb la Direction régionale des affaires culturelles d’Ile-de-France/Ministère de la Culture, subvencionada per la Région Ile-de-France en virtut de la permanència artística i cultural, la DRAC Ile-de-France i el Département de l’Essonne per la residència a Arpajon, La Norville i Saint-Germain-lès-Arpajon

dades útils

espectacle en català i castellà
durada 1h.  sense pausa

9/03 Àgora Lliure - UPF
xerrada amb la companyia després de la funció
amb la presència del director Didier Ruiz
modera Oriol Osan, col·laborador de Núvol i especialista en temes LGTBI
emissió EN DIRECTE! a través del web

11/03 Institut Français de Barcelona
projecció del documental TRANS de Stéphane Mercurio


seguiu #Trans i #NOSaltres al twitter

programa de mà

 
Calendari i horaris
Preus
tarifa B
Preu a partir de la data d’estrena
23 €
Preu per compra avançada
(abans de la data estrena)
21 €
Amb descompte *
(excepte el dia de l’espectador)
19’50 €
Dia de l’espectador:
dimarts, dimecres i dissabte 17’30h
18’50 €
Grups a partir 15 persones: 20% descompte
17’50 €
Tarifa Plana Abonament Espectador
(per a entrades fora d'abonament)
16’50 €
Grups universitaris
12 €
Carnet Jove i menors 30 anys
12 €
Tarifa última fila / laterals
(en determinades funcions)
12 €
Last minute menors 30 anysNOU!
(amb carnet Generació Lliure, pàg. 79)
9 €
Grups secundària
7 €

* Descomptes:

15%
Jubilats amb targeta rosa, aturats, persones amb discapacitat, famílies nombroses, monoparentals i d’acollida abonats al TNC i Mercat de les Flors, TR3SC, Biblioteques i Teatres comarcals.

20%
Grups a partir de 15 persones.
informació i reserves: 932 289 747 / 932 892 770
info@teatrelliure.com

La premsa ha dit

Autor 
Jordi Bordes
Cos de la crítica 

El dispositiu és ben senzill. Anar construint un relat a partir de capítols que són coincidents entre els testimonis (des de quan es descobreixen diferents al que dicta el seu cos; com es revelen públicament; quina és la reacció de l'entorn familiar o laboral; quin és el seu dia a dia, avui). La radicalitat de la vida aporta la tensió i la intenció. Ruiz en té prou en aconseguir que condensin el seu relat, sense arribar a memoritzar-lo. Situant-lo en l'espai per a fer-lo més punyent, trencant la quarta paret... o esmicolant-la. El tema es tracta frontalment, sense subterfugis, fugues o narracions laterals. És la manera d'entendre la responsabilitat de traslladar la veritat, deixant alguns punts de descans amb els que els intèrprets (actors no professionals) puguin descansar, i els espectadors vagin amarant-se de la realitat que segurament ignoraven.

Autor 
Santi Fondevila
Cos de la crítica 

La magnífica funció pensada i dirigida pel francès Didier Ruiz neutralitza la visió sòrdida sobre la transsexualitat. Per fi, la normalitat: la d’un conductor d’autobús, una administrativa, una perruquera, un jove cineasta... Tots ells éssers humans que un bon dia van decidir assumir la seva identitat sexual fora de la que els havia sigut atorgada. Homes que se sentien dones. Dones que se sentien homes. Les seves històries, sense dramatisme, il·lustraven aquest desig i el camí per fer el canvi. Estimulava sentir una comercial a qui el seu cap no només va entendre sinó que va fer una regulació per evitar actituds o comentaris excloents al magatzem de l’empresa. [···] I allà hi eren ells i elles, en una filera davant el públic. Nom i feina. La normalitat. Sarcàstic, el comentari d’una dona que ha fet la transició a home i que, ja entre iguals, s’adonava del masclisme imperant.

Autor 
Sebastià Portell
Cos de la crítica 

On és la normalitat? On és la monstruositat, en la diferència o en la intolerància? Els testimonis de set actors són la resposta incòmoda i personal a aquestes qüestions i plantegen com, lluita rere lluita, deixa de ser clar si allò que importa és el destí, el cos acomplert o el camí cap a la felicitat d’un mateix. És la primera passa, diu Ruiz, per canviar ‘una societat intolerant que ja no parla d’amor’. Anar més enllà.

Autor 
Esther Lázaro
Cos de la crítica 

Didier Ruiz se serveix del teatre una altra vegada per fer-nos conèixer experiències que no tenen res de ficció, que ni tan sols han estat memoritzades pel seus protagonistes sinó que, a partir d’un seguit de preguntes que es plantegen durant el procés de creació, ells s’expliquen tal com raja, amb les seves incorreccions lingüístiques, amb les seves vacil·lacions, amb els seus nervis… El fet que siguin casos molt diferent entre ells, de persones d’edats entre els 22 i els 60, algunes de les quals han fet la transició del tot ja fa temps mentre d’altres estan passant-la ara, permet visibilitzar també la complexitat de la transsexualitat. Els valents que ho han fet possible són Neus Asencio, Ian de la Rosa, Clara Palau, Danny Ranieri, Raúl Roca, Sandra Soro i Leyre Tarrasón.

Autor 
Esther Lázaro
Cos de la crítica 

Didier Ruiz se serveix del teatre una altra vegada per fer-nos conèixer experiències que no tenen res de ficció, que ni tan sols han estat memoritzades pel seus protagonistes sinó que, a partir d’un seguit de preguntes que es plantegen durant el procés de creació, ells s’expliquen tal com raja, amb les seves incorreccions lingüístiques, amb les seves vacil·lacions, amb els seus nervis… El fet que siguin casos molt diferent entre ells, de persones d’edats entre els 22 i els 60, algunes de les quals han fet la transició del tot ja fa temps mentre d’altres estan passant-la ara, permet visibilitzar també la complexitat de la transsexualitat. Els valents que ho han fet possible són Neus Asencio, Ian de la Rosa, Clara Palau, Danny Ranieri, Raúl Roca, Sandra Soro i Leyre Tarrasón.

Autor 
Brigitte Salino
Cos de la crítica 

TRANS està interpretat sense pathos ni voyeurisme en un dispositiu molt simple ‒un escenari nu amb cortines blanques al fons. El més xocant és la manera com els participants parlen mirant directament als ulls del públic. El ‘més enllà’ del subtítol compta tant com el títol de l’espectacle: no es tracta només del ‘més enllà’ del cos, sinó del de la societat espanyola que l’envolta. EIls i elles són set dalt de l’escenari, vinguts(des) de Barcelona, que té una llarga tradició ‘trans’. Això explica sens dubte la reacció del cap de la Sandra, comercial: li va donar suport des del primer dia que va arribar en faldilles, i va instaurar una carta per al respecte cap als «trans» dins l’empresa. La Leyre ha conegut de tot, el rebuig de la família, les fugues i el carrer des de baix de tot, abans de trobar una ànima bessona que la va ajudar a sortir-se’n.

Autor 
Laura Cappelle
Cos de la crítica 

El millor exemple d’espectacle confessional va ser TRANS (més enllà) de Didier Ruiz, presentat al Gymnase del Lycée Mistral. Ruiz té gairebé dues dècades d’experiència portant no professionals a l’escenari, i això es veu en l’elegant i acurada factura d’aquest espectacle, que navega alhora per les històries de 7 transsexuals homes i dones, d’entre 22 i 60 anys. Tots ells, se’ls veia còmodes mentre compartien experiències de fosca i de llum, sols o en grup. en tant que va ser més documental que teatre, TRANS (més enllà) va servir de tribut a un grup encara marginat, i va ser un dels èxits inclassificables del festival.

Autor 
Armelle Héliot
Cos de la crítica 

És la simplicitat de l’acostament allò que envolta TRANS (més enllà) de Didier Ruiz. Ell dona la paraula a homes i dones que, amb un ferm coratge, han triat anar cap a la seva veritat, la identitat sexual que sentien en el seu jo més profund. Dalt de l’escenari embolicat amb unes cortines blanques, ells i elles, les persones reals implicades, venen a nosaltres i s’expliquen. Molt potent, molt sobri, molt aclaridor.

Autor 
Philippine Renon
Cos de la crítica 

A l’escenari, cadascú es converteix en un personatge, si no va ‘més enllà’: un heroi del món contemporani. L’aplom dels personatges per narrar la seva història, per assumir el desig de ser lliure dins del seu cos, fa de la seva vida un combat tranquil i gran alhora. La música electrònica d’Adrien Cordier es marida perfectament amb les imatges projectades, magmàtiques i dolces, realitzades per un grup d’alumnes dels Gobelins. Aquests interludis bressen la sala sencera cap a uns sentiment profund: l’empatia sense pathos. En una societat que busca etiquetes per als ‘casos’ jutjats com a particulars, la transició de gènere és d’una certa violència. Didier Ruiz fa una el·lipsi dels eslògans militants. perquè el seu propòsit no és sortir en croada: tot és molt més delicat.

El public opina

Vertical Tabs

Galería d'imatges

Vídeos

clip de l'espectacle
col·loqui
xerrada sobre la cultura i el fet trans - NOSaltres - temporada 17/18
debat postprojecció d'EnFemme' - NOSaltres - temporada 17/18
clip de l'espectacle
col·loqui
xerrada sobre la cultura i el fet trans - NOSaltres - temporada 17/18
debat postprojecció d'EnFemme' - NOSaltres - temporada 17/18

Dossier (PDF)

amb la col·laboració de

mitjans patrocinadors

entitat concertada amb

Custom Search 2