RHUMANS
RHUMANS
creació i direcció JORDI ASPA
cia. RHUM I CIA.

Rhumans, l’últim capítol de la trilogia iniciada amb Rhüm i dirigit per Jordi Aspa, ànima de l’Escarlata Circus, és una indagació sobre la matèria del riure i l’ofici de pallasso travada amb històries surreals. Perquè el riure ens cura l’ànima i gairebé tot.
Premi Ciutat de Barcelona 2018.
fitxa artística
intèrprets Joan Arqué, Roger Julià, Mauro Paganini, Pep Pascual i Piero Steiner
escenografia Rhum i cia. i Adrià Pinar / vestuari Elisa Echegaray i Paca Naharro / il·luminació Quico Gutiérrez / vídeo Miquel Àngel Raió / so i concepció sonora Marc Santa / direcció musical Pep Pascual / música original Pep Pascual i Mauro Paganini
cap tècnic Xavi Xipell 'Xipi' / regidor Lluc Armengol / director de producció Carles Manrique (Velvet Events) / distribució Elena Blanco - Magneticam / comunicació Rhum i cia. COSMICA (Anna Aurich)
i els equips del Teatre Lliure
coproducció Teatre Lliure, Velvet Events i GREC 2018 Festival de Barcelona
amb la col·laboració del Teatre Josep Maria de Sagarra de Santa Coloma de Gramenet
amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
agraïments Andrés Lima i Magí Serra
Rhum & cia. està formada per Joan Arqué, Roger Julià, Jordi Martínez, Pep Pascual i Mauro Paganini
Rhumans es va estrenar el 19 de juliol passat en el marc del GREC 2018 Festival de Barcelona.
dades útils
espectacle en català
durada 1h. 10' sense pausa
recomanat a tots els públics
seguiu #Rhumans al twitter
programa de mà
* Descomptes:
15%
Jubilats amb targeta rosa, aturats, persones amb discapacitat, famílies nombroses, monoparentals i d’acollida abonats al TNC i Mercat de les Flors, TR3SC, Biblioteques i Teatres comarcals.
20%
Grups a partir de 15 persones.
informació i reserves: 932 289 747 / 932 892 770
info@teatrelliure.com
La premsa ha dit
“Riure, plorar, gaudir amb la suggestiva música de Pep Pasqual, colpir-se amb l’ànima de poeta del superb Steiner quan puja a les americanes de tants i tants pallassos en una muntanya coronada per l’acolorida disfressa del desaparegut Monti. Bona direcció de Jordi Aspa amb cinc pallassos diferents. Amb quin es queden? Ja ho saben: ‘Per capgirar-ho tot fa falta tenir nassos’.”
El pallasso és un nen amb un cos d'adult. És un personatge que reivindica la ingenuïtat i el riure com la millor de les eines per a desestressar-se, per a relativitzar tots els fets. Fa un cant a l'alliberament dels problemes, però no per aix´`o se l'ha d'arraconar en l'entretenimennt blanc, sense més pretensió que distreure a base de clatellades, caigudes i cridòria generalitzada. Jordi Aspa entén així el món del circ. I és, des d'aquesta ò`pitca tant íntima que ha constït el darrer capítol de la trilogia de la companyia Rhum. [···] Aspa fa una sotragada amb el fre de mà i indaga ben endins. Hi ha l'entrada clàssica del ninot de pallasso preparat per a rebre mastegots,però, hi ha, sobretot una reflexió un punt decadent del món del pallasso. Que vol demostrar que des del cor blanc d'aquests artistes es pot fer molt més que riure. Arriben a una tendra emoció, i a acomiadar-se sense necessitat de grans escarafalls, molt coherent amb el to de tota la peça. [···] Es passa una estona divertida però sobretot es connecta amb l'interior dels pallassos que volen agradar des de la seva vulnerabilitat, la seva (la nostra) divertida imperfecció.
“Un espectacle divertit i alhora melancòlic que contrasta els grans trucs dels clown amb les respostes que dona la gent del carrer a diverses qüestions sobre l'art d'entretenir. [···] Dirigits per Jordi Aspa, els quatre pallassos –Arquetti, Roger Julià, Mauro Paganini, Pep Pasqual i un deliciós Piero Steiner– fan riure, però sobretot, traspuen amor per un ofici. Vulnerables, tendres i còmics, ens recorden que rere la suposada patina de decadencia, el nas vermell te molta vida mes enlla dels vells anuncis de detergent i les cadenes de menjar rapid.”
"Jordi Aspa, crec, ha volgut fer un espectacle sense gaires semblances amb els dos anteriors i molt reflexiu sobre el paper del pallasso en la societat contemporània. Per a això ha buscat un bon recurs: les declaracions enregistrades de persones del carrer —i més conegudes, com el president de l’associació de circ APCC, Fabrizio Giannini— que opinen sobre el rol del pallasso i com es percep actualment en la societat. [···] Està molt bé escoltar aquests tòpics, sobretot perquè observant els quatre artistes es desmenteixen de seguida. Pepino Pascual és un magnífic pallasso musical, Joan Arqué és l’Arquetti geniüt de sempre, però aquest cop, a més, fa de fil conductor, com un actor shakesperià que ens va indicant que és essencial en el pallasso. Mauro Paganini ens ofereix una bona paròdia cabaretera amb quatre cames, i Roger Julià és el tonto fet per encàrrec però sense passar-se de beneit. [···] Steiner està deliciós. És un pallasso ple de matisos que parla italià, català i sublima la comicitat quan intenta parlar sense que se l’entengui massa, balbucejant les frases quan la situació el supera. [···] La mà d’Aspa li ha donat a la companyia un aire més poètic, pausat i visual, més reflexiu i potser una mica menys emocional. D’alguna manera o altra hi surten tots els pallassos, des de Tortell Poltrona fins als payasos de la tele i el pallasso del McDonald’s. Això està molt bé. És un espectacle per riure, però també per pensar. I això també està molt bé."
"A Rhumans (que ve d’humans), els pallassos s’han fet més adults i han perdut una mica la tendresa que desprenien als anteriors muntatges, substituïda per una reflexió interna sobre el seu món. [···] El més atraient de l’espectacle són aquests números divertits, ingenus i nostàlgics que s’acosten més a l’essència del clown. Quan interactuen amb els espectadors –un recurs que fan servir molt menys que les altres vegades, quan es vesteixen de formes impossibles, quan es proposen ‒i ho aconsegueixen!– donar la volta al món en 80 segons. La màgia, aquest món entranyable, ingenu, naïf. La cara blanca i el nas vermell continuen sent allò que il·lumina l’espectacle, que en marca l’essència. Els 5 pallassos –amb Piero Steiner substituint un lesionat Jordi Martínez que trobem a faltar‒ continuen oferint aquest humor tan característic, amb els sons interpretats en directe per Pep Pascual amb objectes i instruments de tota mena."
“Rhumans és el que ja sabíem, després de Rhum i Rhümia. Però Jordi Aspa, el director del xou, ens ha ofert el marc mental, popular i filosòfic que ens faltava. Què coi és un pallasso?, es demana. La gent diu les bestieses que ha sentit, recorden Miliki i Fofito, i els contraprograma amb un espectacle de traca i mocador. Què passa si els pallassos no fem riure?, ens pregunta. I el públic respon: els pallassos fan riure fins i tot quan no volen fer-ho! Perquè, a més, saben tocar tots els instruments, dominen el cos com ballarins i no tenen vergonya a l'hora de mostrar el que no saben fer. Així que deixin de pensar que els pallassos són només per a la canalla (que també: els nens, els ho asseguro, flipen encara més que els grans amb aquests fenòmens nostrats), sinó avantguarda, i comencin a parlar d'ells com el millor que li ha passat al teatre català de la segona dècada del segle XXI.”
El public opina
Vertical Tabs
Galería d'imatges
Vídeos
Dossier (PDF)
- Informació general
- Horaris i preus
- Crítiques
- Multimèdia
- Enllaços d'interès
Butlletí del Lliure
Butlletí del Lliure
Lliure de Montjuïc
Plaça Margarida Xirgu, 1 / 932 892 770
Lliure de Gràcia
Montseny, 47 / 932 387 625
info@teatrelliure.com