Gira el teu dispositiu per visualitzar aquesta web.

Si veieu aquesta pantalla a l'ordinador, proveu de reduir el zoom.

Paisajes para no colorear

Marco Layera

MONTJUÏC
31/10 a 17/11
Paisajes para no colorear

intèrprets Ignacia Atenas, Sara Becker, Paula Castro, Daniela López, Angelina Miglietta, Matilde Morgado, Constanza Poloni, Rafaela Ramírez i Arwen Vásquez

creació col·lectiva / direcció Marco Layera / dramatúrgia Carolina de la Maza i Marco Layera / escenografia i il·luminació Pablo de la Fuente / vestuari Daniel Bagnara / música Tomás González / so Alonso Orrego / assessorament dramatúrgic Anita Fuentes i Francisca Ortiz / psicòloga Soledad Gutiérrez

ajudanta de direció Carolina de la Maza / ajudanta d'escena Soledad Escobar / cap tècnic Karl Heinz Sateler / producció delegada Carlota Guivernau
 

i els equips del Teatre Lliure

coproducció GAM – Centro Cultural Gabriela Mistral i Compañía de Teatro La Re-Sentida

amb el suport del Ministerio de Cultura de Chile

castellà
18/XXI
funció de tarda
accessible

Nou noies xilenes pugen a l’escenari per donar la seva visió del món i de la violència amb què s’han d’enfrontar. Un espectacle amb música, coreografies, internet, vídeos en directe i molt d’humor. Adolescents davant la vida.

dimecres i dijous 16h. (dijous 31/10, a les 20h.) / divendres i dissabte 20h. / diumenge 18h.

DIVENDRES ACCESSIBLES
1 i 15/11 sobretítols adaptats per a persones amb discapacitat auditiva
8/11 audiodescripció per a persones amb discapacitat visual

amb el carnet gratuït Generació Lliure, entrades a 9€!!

seguiu a xarxes @LaRe_sentida / @paisajesparanocolorear / #PaisajesParaNoColorear

1h. 27' sense pausa
Paisajes para no colorear
Paisajes para no colorear
Paisajes para no colorear
Paisajes para no colorear
Paisajes para no colorear
Paisajes para no colorear
Paisajes para no colorear
Paisajes para no colorear
Paisajes para no colorear
Paisajes para no colorear
Paisajes para no colorear
La Re-Sentida neix l’any 2008 de la mà del director Marco Layera i un grup de joves artistes de l’escena xilena. El seu treball busca una poètica que bategui amb la seva generació: desvergonyida i dessacralitzadora de tabús. Els seus espectacles han estat convidats, entre altres, al Théâtre de la Ville de París, a la Schaubühne de Berlín, al Festival d’Avinyó i al Festival d’Automne de París.