Gira el teu dispositiu per visualitzar aquesta web.

Si veieu aquesta pantalla a l'ordinador, proveu de reduir el zoom.

Les tres germanes

Anton Txékhov & Julio Manrique

MONTJUÏC
07/05 a 14/06
Les tres germanes

d'Anton Txékhov

adaptació Marc Artigau, Cristina Genebat i Julio Manrique

direcció Julio Manrique
 
intèrprets Joan Amargós, Ivan Benet, Carme Fortuny, Cristina Genebat, Laia Manzanares, Marta Marco, Jordi Rico, Marc Rius, María Rodríguez i Lluís Soler
 
escenografia Lluc Castells / vestuari Maria Armengol / il·luminació Jaume Ventura / so Damien Bazin
 
ajudanta d'escenografia Mercè Lucchetti
 
i els equips del Teatre Lliure
 
producció Teatre Lliure

català
sobretitulat
accessible

L’actor i director Julio Manrique torna al Lliure després de l’èxit de L’ànec salvatge de Henrik Ibsen el 2017. Aquesta vegada, dirigeix el seu primer Txékhov (1860‒1904).
La història de tres germanes (Maixa, Olga i Irina) i un germà (Andrei) en la vida insatisfeta i decadent de les classes privilegiades en la Rússia rural. Moscou és el principal element simbòlic de la peça, sempre idealitzat i anhelat pels personatges, incapaços d’atrapar el món nou que ja despunta.

dimecres a dissabte 20h. / diumenge 18h.

DIVENDRES ACCESSIBLES
15 i 29/05 sobretítols adaptats per a persones amb discapacitat auditiva
22/05 i 05/06 audiodescripció per a persones amb discapacitat visual

DISSABTES SOBRETITULATS
sobretítols en castellà i anglès cada dissabte a partir del 16/05

9€ amb el carnet gratuït Generació Lliure!!
pack 32€ amb El quadern daurat

seguiu a xarxes @Larsgez / #LesTresGermanes

durada per determinar
Les tres germanes
Les tres germanes
Les tres germanes
Les tres germanes: notes del director

“Les tres germanes de Txékhov voldrien anar a Moscou.
Però no hi van.
Voldrien vendre la casa on viuen, canviar de feina, de parella o de vida.
Però no ho fan.
Són capaces d’imaginar-se vivint una vida millor, una vida nova, plena de sentit i de llum.
Però no saben com viure-la.
I pateixen.
Perquè no són on voldrien ser.
Perquè no fan el que voldrien fer.
Perquè no estimen qui voldrien estimar.
Perquè no les estima qui voldrien que les estimés.
Perquè no són qui voldrien ser.
I per què?
Per què en lloc de patir tant no fan alguna cosa?
Alguna cosa que serveixi per canviar les coses?
Alguna cosa que, ben mirat, potser no és tan lluny ni tan difícil?
Que potser, ben mirat, és més a prop del que semblava?
Alguna cosa que, si la fessin, si s’atrevissin a fer-la, a pensar-la, a assumir-la, a posar-la en marxa, a deixar-la anar, a cantar-la o a parir-la o a cridar-la, canviaria les coses.
Canviar les coses.
I s’acostarien a aquesta vida nova.
Una vida plena de llum. I de sentit.
Algú va dir que Txékhov havia inventat el microscopi. Que havia inventat l’àtom.
Aquesta idea em persegueix.
Àtoms en moviment que formen part d’un cos viu, la lectura i el sentit del qual se’ls escapa.
Els desborda. Els excedeix.
Són això, les seves obres?
Són això, els seus personatges?
Àtoms.
Partícules.
Gestos.
Detalls.
Hi ha qui diu que Déu, si n’hi ha, és en els detalls. D’altres afegeixen que passa el mateix amb el dimoni.”
- Julio Manrique