Gira el teu dispositiu per visualitzar aquesta web.

Si veieu aquesta pantalla a l'ordinador, proveu de reduir el zoom.

Le sorelle Macaluso

Emma Dante / Compagnia Sud Costa Occidentale

MONTJUÏC
18/06 a 20/06
Le sorelle Macaluso

autoria i direcció Emma Dante
 
intèrprets Serena Barone, Elena Borgogni, Sandro Maria Campagna, Italia Carroccio, Davide Celona, Marcella Colaianni, Daniela Macaluso, Simona Malato, Leonarda Saffi i Stephanie Taillandier
 
vestuari Emma Dante / il·luminació Cristian Zucaro / armadures Gaetano Lo Monaco Celano
 
ajudanta de direcció Daniela Gusmano / sobretítols originals Franco Vena / producció executiva i distribució internacional Aldo Miguel Grompone

i els equips del Teatre Lliure
 
coproducció Teatro Stabile di Napoli, Théâtre National (Brussel·les), Festival d’Avignon i Folkteatern (Göteborg)

en col·laboració amb Atto Unico/Compagnia Sud Costa Occidentale associats amb el Teatrul National Radu Stanca de Sibiu

amb el suport del Programa Cultura de la Unió Europea (Città in Scena)

italià
sobretitulat

Primera ocasió de veure a Barcelona la companyia de l’artista siciliana Emma Dante amb l’espectacle que li va obrir les portes de l’escena internacional.
Le sorelle Macaluso va rebre el premi UBU el 2014, el guardó més important de la crítica italiana, a la millor direcció escènica i al millor espectacle teatral. La funció presenta un viatge iniciàtic on conviuen vius i morts, un ritus al caire de l’inconscient, entre la festa familiar i la litúrgia de la sepultura. Així és com perdurem en el record dels altres.

dimecres a dissabte 20h. / diumenge 18h.

espectacle en italià sobretitulat en català

9€ amb el carnet gratuït Generació Lliure!!
pack 32€ amb Concours européen de la chanson philosophique

seguiu a xarxes #LeSorelleMacaluso / #EmmaDante

1h. 10' sense pausa
Le sorelle Macaluso
Le sorelle Macaluso
Le sorelle Macaluso
“Un contrallum impedeix als nostres ulls veure el fons. Al fons hi ha la foscor. L’escenari és buit. Només les ombres habiten aquest cos, fins que un cos, del centre de la fosca, és empès cap a nosaltres.
La foscor expulsa una dona. Adulta. Marcada. De dol. Ve ballant cap a nosaltres. Del fons, a poc a poc, en surten tres, cinc, set, deu cares. Són vius i morts barrejats. Però no és clar qui és viu i qui és mort. De dol etern. Aquesta gent avança cap a nosaltres a pas ferm. Una dona que balla s’uneix al seguici. Le sorelle Macaluso són una bandada d’ocells que participen en el seu propi funeral i en el dels altres. Suspesa entre la terra i el cel. Confusa entre la vida i la mort.
La família està formada per set germanes: Gina, Cetty, Maria, Katia, Lia, Pinuccia i Antonella, que va morir fa uns anys. Durant la cerimònia, les germanes s’aturen a recordar a evocar a retreure a somiar a plorar i a riure de la seva història. És el funeral d’una d’elles. A la frontera entre l’aquí i el més enllà, entre l’ara i el mai més, entre l’és i el va ser, els morts estan a punt per endur-se la difunta. En equilibri sobre una línia on encara lluiten, com els pupi sicilians, amb espases i escuts.
De moment, imagino un contrallum, roba fosca i un camí. Una família en moviment que entra i surt de la foscor. Veig com un pare jove apareix davant la seva filla de cinquanta anys, una dona que s’aferra al marit en una abraçada eterna, un home fracassat fins i tot un cop mort, veig els somnis que han quedat suspesos entre les ombres i la solitud, i veig els difunts que es planten davant nostre amb facilitat.
Tot s’inspira en la petita història que em va explicar una vegada un amic. La seva àvia, en el deliri de la malaltia, una nit cridava la seva filla. La filla va córrer al seu llit i la mare li va preguntar: “De fet, soc viva o morta?” La filla va respondre: “Viva! Ets viva mama!”. I la mare, burleta, va respondre: “Sí, viva! Soc una mica morta i no m’ho dieu perquè no m’espanti.”
- Emma Dante