La taula
Split Britches

Qualsevol persona del públic pot seure a taula. Un amfitrió dicta les normes de conversa i marca l’inici i el final de l’activitat. És una democràcia. Si algú s’alça de taula, sempre hi pot tornar. Pot guixar les estovalles i deixar-hi comentaris o dibuixos. Pot demanar educadament que algú deixi lliure un lloc per cupar-lo. Pot estar-s’hi en silenci, incòmode o enriallat. S’arriba a un final, però mai a cap conclusió.
Aquest mecanisme de debat és una forma ràpida de convocar la gent a un punt de trobada d’idees i pensaments sobre qüestions com les plantejades per Ciutat Oberta Biennal de pensament. N’assumim els eixos temàtics (tecnologia i ciutat – emergència climàtica – gènere i postcolonialisme – megalòpolis) per tractar-los transversalment en tres sessions, travessades per un cinquè eix propi: quin hauria de ser el paper del teatre davant dels canvis que sacsegen la societat? Així, el teatre s’ofereix alhora com a escenari i com a centre del debat social.
XXSS
Tothom que s’assegui a taula participa de la performance
L’únic plat que hi haurà és la conversa
No hi haurà moderador
tot i que hi ha un amfitrió per ajudar-vos
La taula és democràtica
Per participar-hi, només cal ocupar un seient buit
Si la taula és plena, podeu demanar-hi lloc
Qui surti de la taula pot tornar-hi tants cops com vulgui
L’amfitrió pot escriure alguns dels comentaris a l’ordinador, que quedaran com a arxiu digital
Pot haver-hi silencis
Pot haver-hi moments d’incomoditat
També hi pot haver riures
Hi ha un final, però no una conclusió.
La premsa n'ha dit...