Gira el teu dispositiu per visualitzar aquesta web.

Si veieu aquesta pantalla a l'ordinador, proveu de reduir el zoom.

La espuma de los días

Lola Jiménez & María Velasco

MONTJUÏC
12/02 a 23/02
La espuma de los días

a partir de la novel·la homònima de Boris Vian
 
coreografia Lola Jiménez

text i direcció María Velasco
 
intèrprets Miguel Ángel Altet, Fabián Augusto Bohórquez, Lola Jiménez i Natalie Pinot
 
il·luminació Antoine Forgeron / espai escènic Marcos Carazo / vestuari Daniel Voltta amb la col·laboració de la companyia / so i mescles Adolfo García / audiovisuals José Francisco Castro
 
ajudant de direcció Joaquín Abella / assistent de direcció Peio Lekumberri / producció executiva Ana Carrera
 
i els equips del Teatre Lliure
 
coproducció María Velasco (Pecado de Hybris), Openfield Business i Teatro Español de Madrid
 
amb la col·laboració de la Fundación Caja Burgos i la Comunidad de Madrid

castellà

Des de Madrid, la directora i dramaturga María Velasco i la ballarina i coreògrafa Lola Jiménez porten a Barcelona un espectacle basat en la novel·la més famosa de l’autor francès Boris Vian (1920‒1959), L’Écume des jours [L’escuma dels dies, 1947]. L’escriptor iconoclasta i foteta ‒cantant, poeta i trompetista de jazz‒ continua seduint els escenaris amb la seva capacitat de jugar amb les paraules i un humor absurd... que potser no ho és tant!

Espai Lliure / dimecres a dissabte 20h. / diumenge 18h.

9€ amb el carnet gratuït Generació Lliure!!
16€
entrada opcional del pack &espai

seguiu a xarxes @pecadodehybris1 / @TeatroEspanol / #LaEspumaDeLosDías

1h. 40' sense pausa
La espuma de los días
“Hi havia una vegada una visió arrauxada de la vida i de la llibertat. Un panegíric desesperat de la joie de vivre (o alegria de viure) amb un home trist, un robot de neteja, una disfressa de Mickey Mouse, una ballarina i… espuma. Quina esperança queda per als sentiments romàntics quan la ciutat de l’amor és la segona més cara del món? En aquesta apropiació contemporània de la cèlebre novel·la L’Écume des jours de Boris Vian, assistim a la guspira de l’amor i a la seva extinció sota el signe de la crisi somàtica i econòmica. La malaltia és un electroxoc necessari perquè ens replantegem alguns convencionalismes i visquem la vida amb totes les conseqüències.”
- María Velasco