Gira el teu dispositiu per visualitzar aquesta web.

Si veieu aquesta pantalla a l'ordinador, proveu de reduir el zoom.

Abans que es faci fosc

Hattie Naylor & Pep Pla

MONTJUÏC
2 a 20/10
Abans que es faci fosc

intèrpret Míriam Iscla

veus en off Rosa Cadafalch oculista / Daniela Lucas Maria / Lluís Soler veu del planetari / Toni Ubach tècnic del planetari

una proposta escènica de Míriam Iscla

traducció de l'anglès Neus Bonilla i Carme Camacho / espai sonor Toni Ubach / espai escènic Xavi Erra /  vestuari Míriam Compte / il·luminació Joana Serra / vídeo Vicenç Viaplana / so Toni Ubach / assessora de moviment Joana Serra

ajudanta de direcció i regidora Irene Ferrer / cap tècnic Xavier Xipell 'Xipi' / cap de producció Carles Manrique / distribució Elena Blanco-Magneticam

i els equips del Teatre Lliure

coproducció GREC 2019 Festival de Barcelona, Velvet Events i CAET - Centre d'Arts Escèniques de Terrassa

amb la col·laboració de Teatre Auditori Sant Cugat

agraïments Oriol Capellas, Xavier Eras, ONCE, Asssociació Retina Catalunya, Irene Romo, Gerard Farré, Yolanda Fernández de Landa, Marc Boada, Aurora Torrens, Antonio González, Cristina Cervià, Gemma Pujol, Escola Laura Jou, Yasmina Rivero, Dora Manrique, Lluís Noguera-CosmoCaixa i, molt especialment, Sonia Sánchez

CATALÀ
ACCESSIBLE

De l'autora d'Ivan i els gossos, presentem un altre monòleg, dirigit en aquesta ocasió per Pep Pla i interpretat per Míriam Iscla: el viatge sideral i íntim d'una astrònoma cap a la ceguesa.

de dimecres a dissabte 20h. / diumenge 18h.

seguiu a xarxes @grecfestivalbcn / #AbansQueEsFaciFosc / #GoingDark

1h. 15' sense pausa
Abans que es faci fosc
Abans que es faci fosc
Abans que es faci fosc
Abans que es faci fosc
Abans que es faci fosc
Abans que es faci fosc
Nascuda a Londres, Hattie Naylor és autora d’una cinquantena de peces teatrals. Llançada a l’èxit amb Ivan and the Dogs l’any 2010, la seva obra inclou, a banda de la seves nombroses adaptacions per a teatre radiofònic, Untitled Commission (2018), As the Crow Flies i What am I Worth (2017), The Night Watch (2016) i Bluebeard (2013). El muntatge original de Going Dark es va estrenar en col·laboració amb la companyia experimental Sound&Fury, el Young Vic i el Science Museum de Londres la temporada 13/14.

"No sabem d’on venim. Som aquí. Les coses no són iguals avui que demà. L’Univers és en moviment constant. Les nostres vides també. Som part del moviment. La ductilitat en el canvi constant de la nostra existència és essencial per sobreviure. Busquem trobar sentit a allò que ens passa, a què fem aquí i al perquè i al com i al quan i… tot són preguntes!
Mirem enllà, l’Univers, i ens sentim éssers petits, volem entendre'l i ens angoixem: tot se’ns fa massa gran, massa infinit, massa fosc… No hi ha cap punt fix on aferrar-nos. Mirem endins, ens fa por i ens sentim perduts. Fins que aprenem a saber-nos lleugers, insignificants però eterns, portadors d’una herència que ve de les estrelles i transmissors d'allò que som.
Quan aprenem a confiar, quan aprenem a deixar-nos portar, a sobreviure als canvis, a respirar en les angoixes, a veure-hi en la foscor, en el nostre univers interior, comencem a veure petits puntets de llum, esperances… estrelles.
Ser valenta. Ser conscient en la pèrdua. Ser feliç en la trobada.
L’únic punt fix que tenim som nosaltres. Som el nostre referent, portem un bagatge infinit, som herència, som llum. Bon viatge." - Míriam Iscla i Pep Pla
 


"Abans que es faci fosc és un cant a la superació de la malaltia. A superar la por i la ràbia per acceptar-ne les conseqüències.Ella és astrònoma i bona part del que viu és perquè ho veu. Les classes a l'Observatori són una part determinant de la seva vida. Terrible metàfora perquè és en la foscor de la nit quan es poden descobrir millor les altres estrelles. Ara, ella en la seva foscor íntima, descobrirà el que és més important de la vida. Hi ha renúncia però guanya les ganes de viure. [···] Com en les millores obres de mags de l'escena com Robert Wilson (Letter to a man, Mary said what she said) els millors moments es produeixen en la nuesa de la interpretació, sense efectes: és la seva absència el que li dóna la contundència imprescindible.- Jordi Bordes / recomana.cat

"Al centre de la galàxia escènica, Iscla es revela com la guia perfecta del virtuós joc de llums i sons que vesteix l’espai. Una constel·lació de talents i sensibilitats." - Ana Prieto / Núvol

"Concebut com un monòleg amb veus en off, en el qual la protagonista, Anna, esdevé el centre de l'Univers i la seva història cap a un canvi forçós de vida és la llum que es va apagant lentament, la posada en escena és la part més simbòlica de l'obra. Allò que en un primer moment és minimalisme escènic elevat a la màxima potència, es torna un joc lumínic, de projeccions, vídeo i objectes que fa que l'espectador somïi amb els ulls oberts." - Elisa Díez / Butaques i somnis


Si vols conèixer les dimensions de l'univers, pots seguir el debat Cartografia de l'Univers invisible