Gira el teu dispositiu per visualitzar aquesta web.

Si veieu aquesta pantalla a l'ordinador, proveu de reduir el zoom.

Las personas del verbo

La premsa ha dit 

Serà millor acostar-se al Lliure de Gràcia a escoltar el poemes de Gil de Biedma en les veus de Mario Gas, Judit Farrés, Ivan Benet i Pep Munné (amb un coronament a càrrec de Serrat) en el calidoscopi bastit per Joan Ollé, Las personas del verbo (sí, el mateix títol de la seva poesia completa), per celebrar la memòria, el riure, el plor i la vida d’aquell home “con el estómago lleno de whisky y el corazón lleno de rosas rojas”. (···) Benet té una dicció formidable (brilla a ‘La calle Paradrossou’ i en ‘Amistad a lo largo’); Munné està millor en la prosa; Gas està extraordinari, sempre en el to precís, i d’ole i vuelta al ruedo quan recita ‘Pandémica y celeste’. Hi ha un quart i múltiple personatge, la deliciosa Judit Farrés. (···) A la sortida, una noia em va comentar que amb prou feines havia llegit res de Gil de Biedma. ‘Quina sort!’ vaig pensar, i per partida doble, perquè l’espectacle és una magnífica porta d’entrada a la seva obra. ‘Però demà mateix’, em va dir, ‘corro a comprar-me els seus llibres’.”
Marcos Ordóñez (El País)


Tot en la seva justa mesura. Un espai hipnòtic. Unes interpretacions, generalment contingudes. Unes imatges literàries que transiten des de la broma lúcida al cant desesperat. Un ús i abús d'adjectius que, si enrevessen la facilitat d'escolta, carreguen els plecs literaris de plecs apassionats. (···) Aquest muntatge (···) aconsegueix dos objectius: per una banda, donar un material per al lluïment del repartiment (Mario Gas està incommensurable, des de la mirada franca a públic amb unes pauses que masteguen tensió) i fer justícia amb una literatura marginada, que mereix més aire i atenció per part del públic. (···) Ollé confronta l'intel·lectual a les seves derrotes, que accepta, educadament. Es conforma amb la vellesa a diferència de Ferraté que compleix amb la paraula de no perdre mai la vitalitat. Ollé és un mestre en juntar fragments d'un univers per construir un sistema solar en què totes les altres veus pivoten sobre el protagonista.”
Jordi Bordes ( el punt avui)
Una delicada elegia fruit de l’admiració que ens acosta les dues ànimes indestriables de l’home i el poeta. (···) Un cant a tres veus amb Mario Gas, Ivan Benet i Pep Munné (···) Joan Ollé ha trobat en Judit Farrés la perfecta evocació de la musa, el contrapunt desapassionat de la feminitat, la veu sedosa que acarona el desballestat teatre de la vida per on passeja el poeta desdoblat en tres (el jove, l’adult i el vell. (···) Mario Gas és el millor de Las personas del verbo, qui fa volar la proposta i qui a la mitja part de les dues hores de la funció arrenca un entregat aplaudiment en ‘una de esas noches memorables de rara comunión’.”
Santi Fondevila (Ara)
“Un espectacle en què la vida i les paraules del protagonista absent dibuixen una biografia literària d’una qualitat excepcional i d’una sinceritat apassionada. (···) L’aportació d’Ollé contribueix a bastir amb claredat els perfils d’una aventura humana viscuda intensament i a situar, en cadascuna de les seves cantonades, el poema més idoni. I només un expert coneixedor de Gil de Biedma podia saber que aquesta idoneïtat era d’una naturalesa molt fonda, tant,que esdevé aliena a la pura experiència. (···) Cap imatge, però, és més fascinant que el que brolla amb la veu de tres actors de primera, des d’un món interior literalment captivador. Una poesia del gruix que li donà Gil de Biedma és molt cara d’oir. Val molt la pena gaudir-la.”
Joan Anton Benach (La Vanguardia)
Espectacle d’una excel·lent factura dramàtica i poètica. Creat i dirigit per Joan Ollé, és, a més d’un merescut homenatge a la memòria del gran escriptor, un lúcid retrat biogràfic de la seva intensa existència. El director construeix al Lliure de Gràcia una commovedora semblança de l’autor a partir d’una acurada selecció de textos de l’obra del que és uns dels seus ‘sants particulars’. La vida i la poesia s’agafen teatralment de la mà en un relat que s’acosta amb precisió a la dimensió del personatge. Ollé ha aconseguit amb aquesta producció superar-se en la capacitat per donar cos escènic al món oníric i estètic dels mags de la paraula. (···) L’excel·lència del recitat i la interpretació d’Ivan Benet, Mario Gas i Pep Munné, representant tres etapes vitals del personatge. L’elegant dir/cantar de Judit Farrès, de suggerent presència escènica, il·lustrant amb cançons passatges de la vida del poeta, amb la peça No volveré a ser joven de Joan Manuel Serrat enmig, contribueixen a il·luminar encara més aquest revelador muntatge.”
Jose Carlos Sorribes (El Periódico)