Gira el teu dispositiu per visualitzar aquesta web.

Si veieu aquesta pantalla a l'ordinador, proveu de reduir el zoom.

Jane Eyre: una autobiografia

La premsa ha dit 

Som davant d’una gran posada en escena en la qual s’han cuidat tots els detalls. (···) Ariadna Gil és Jane, increïble de tan verídica, Abel Folk serà Rochester, grans protagonistes tots dos encara que Ariadna Gil suporti tot el pes de l’espectacle que gira al seu voltant. (···) L’escenografia és sempre delicada, la coreografia de Ferran Carvajal aporta subtilitat al moviment. (···) I els sis actors que interpreten més de 20 personatges, tenen la naturalitat necessària per anar canviant de personatge amb absoluta normalitat. (···) Anna Maria Ricart, responsable de l’adaptació, ens ofereix un text clar que ens permet seguir amb comoditat i plaer tota la intrincada trama. Ja que la màxima responsabilitat d’un espectacle és sempre de la direcció, m’alegro de poder felicitar la Carme Portaceli.”
María José Ragué (El Mundo)


Si Strindberg castiga la dona en el seu canvi de papers a La senyoreta Júlia el 1888, Brontë reivindica el 1847 l’amor de la institutriu amb el turmentat amo: efectivament, una mirada trencadora per la seva època i, depèn com, encara per a molta gent d’avui. L’escena és un mar de contrastos. Intèrprets que es desdoblen en personatges, explotant matisos; música incidental que acompanya i una Ariadna Gil pletòrica, segura: que domina l’escena perquè es creu el personatge fins a la medul·la. Abel Folk acompanya en aquesta èpica cavalcada, suau, amb la contenció que li permet intuir que ella és una fada i que ell amaga un secret inconfessable. (···) Portaceli aconsegueix una simfonia coreografiada d’emocions i moviments en un espai allargat i abocat al públic. Un treball que recorda la contundència de Només són dones (T. Alta, 2015), La nostra classe (Grec, 2011), o aquell Què va passar quan Nora va deixar el seu home (TNC, 2008).”
Jordi Bordes (El Punt Avui)
L’adaptació d’Anna Maria Ricart amb direcció de Carme Portaceli supera el repte. (···) Cent setanta anys després, la història de la jove institutriu que s’obre camí en la duríssima societat victoriana manté tot el vigor i reafirma el segells de vindicació femenina, en una època en què escriure novel·les i ser dona constituïa un pecat doble. Hi trobarem l’austeritat del blanc i negre; la violència del col·legi on Jane veu morir la seva millor amiga; el senyor Rochester i el seu remordiment conyugal, molt ben interpreta per Abel Folk. Un repartiment solvent capaç de desdoblar-se per completar el dramatis personae: convé destacar el treball de Pepa López i de Gabriela Flores en aquest sentit. (···) I, és clar, la protagonista: aquesta Jane Eyre, –blanca de pell, prima i castrense– que és Ariadna Gil."
Sergi Doria (ABC)
Repte superat. El retorn al teatre d'Ariadna Gil donant vida a l'heroïna romàntica, lliure i independent de 'Jane Eyre', de la cèlebre novel·la de Charlotte Brontë, s'ha saldat amb un notable èxit. El vibrant muntatge de Carme Portaceli, recolzat en l'encertada adaptació d'Anna Maria Ricart i en un repartiment de primer nivell capitanejat per l'actriu i pel versàtil i sòlid Abel Folk, va commoure al públic del Lliure de Gràcia la nit de l'estrena. (···) Ariadna Gil signa una gran actuació aplicant el seu propi segell interpretatiu. D'aparença fràgil i delicada, impressiona per la força i caràcter que dóna a un personatge que demostra una gran enteresa en els moments de la seva evolució de nena a dona, a més d'un constant esperit de superació i una captivadora calidesa en el seu amor pel esquerp però finalment tendre Rochester (esplèndid Folk). Jordi Collet, Pepa López, Joan Negrié i Marta Puig completen, desdoblant-se en diversos papers, el gran repartiment d'aquesta recomanable funció.”
César López Rossell (recomana.cat)
“La dramaturga Anna Maria Ricart ha aconseguit concentrar en dues hores —no hi ha entreacte— les més de 500 pàgines de la novel·la sense que perdi gens el seu ritme. I, en un registre de nines russes, d'històries dins de la història, defugint l'estricta narrativa de base, l'ha convertit en un suggerent discurs dramatúrgic fet de peces que es van ajuntant com un trencaclosques i que van dibuixant una trama amb planteig, nus i desenllaç, lineal, extraient de l'original el millor de la seva matèria primera literària. (...) Abel Folk (Edward Rochester) i  Ariadna Gil (Jane Eyre) han creat una parella interpretativa antològica. Folk resol amb aquest Edward Rochester, sense excloure'n d'altres, esclar, un dels seus millors papers portats fins ara al teatre. (···) Gil es mou entre la fragilitat de la jove Jane i la fermesa i decisió lliure de la institutriu Jane, un perfil que construeix diria que de manera tan impecable com inimitable, amb una maduresa interpretativa guanyada a pols després de la seva intensa trajectòria cinematogràfica i també les cinc obres teatrals en les quals ha treballat, dues de les quals en català («La gavina», 1997, TNC; i «Salvats», 1998, Teatre Lliure). (···) Només cinc intèrprets secundaris n'interpreten gairebé vint-i-cinc entre tots. Però això no representa un llast incomprensible per als espectadors. (···) Gabriela Flores hi destaca en el seu paper de Berta o Antoinette, immersa en el seu estat de bogeria. (···) Pepa López és qui exerceix una mena de paper de mestra de cerimònies. (···) Clara Peya ha fet una partitura que respira els moments més serens amb els que creen un clima de tensió. (···) Un magnífic treball actoral, de teatre d'alta volada, que ja té totes les funcions previstes esgotades i que reclama que es recuperi en una segona oportunitat.”
Andreu Sotorra (Clip de teatre)

amb la col·laboració de

mitjans patrocinadors

entitat concertada amb

Custom Search 2