Gira el teu dispositiu per visualitzar aquesta web.

Si veieu aquesta pantalla a l'ordinador, proveu de reduir el zoom.

Give me a reason to live

La premsa ha dit 

“Durant el primer terç de la peça, no veiem el rostre de la ballarina, que després d’uns llargs minuts de foscor, d’esquena al públic, i ajudada de la il·luminació de Karsten Tinapp i Gregor Knuppel i l’espai sonor de Zoë Irvine, reprodueix els quadres medievals davant els nostres ulls, entreveiem el dolor però encara se’ns fa llunyà. En el moviment central de la peça, finalment Cunningham ens mira, ara sí, i davant el seu tremolor, que se’ns exposa, esdevenim els ulls de la institució mèdica que jutja les capacitats del seu cos, ens convertim en la màquina podrida de l’estat de benestar que denuncia. Finalment, allunyada de nosaltres i sota un focus de llum, la coreògrafa s’enlaira damunt les crosses mentre reprèn el seu passat com a cantant i ens ofereix un moment en el qual el lirisme i el dolor es fan un; mentre l’escoltem cantar Den Tod de Bach, Claire Cunningham exemplifica a la perfecció la cita d’Spinoza, ningú sap el que pot un cos. Give Me a Reason to Live és tan preciós com intens, tan dolorós com necessari. L’espectacle finalitza amb la mateixa foscor amb què ha començat, una negritud normativa que durant 40 minuts se’ns ha il·luminat en una direcció sovint oblidada. Volem més espectacles d’aquesta bellesa, volem més Claire Cunningham a Barcelona.”
Elisabeth Massana (Núvol)


Poderosament devastadora, inquietant i emotiva... emocionalment expressiva i comunicativa com només pot ser- ho la millor dansa... La impressió que t’emportes és d’haver vist una cosa única i extraordinària, i una vegada ets fora, tens la inquietant sensació que les teves pròpies actituds han canviat.”
(Salford News)
“S’hi pot trobar tant de cor i d’intel·lecte, de coratge i integritat: Cunningham no només travessa els límits pels drets dels discapacitats, sinó per a tots nosaltres.
(Herald)
“El seu treball indaga més enllà de la política, prenent lliçons des de la història per intentar entendre què està passant ara.”
(Dissability Arts Online)
“Impactant i directe.”
(The List)
“Give Me a Reason to Live és un treball realment intel·ligent que aconsegueix ser alhora devastador i ple d’alegria
(Bachtrack)
Una funció extraordinària de la qual s’ha de ser testimoni.”
(Australian Stage)

“Indestructible, valenta... Un viatge tan atrevit com impactant.”
(Yahoo News Australia)


“Una peça que –sense dir literalment res– parla per ella mateixa. Com en tot el bon art religiós, no hi trobem sentiment ni tampoc un fals sentit d’immolació o de redempció.”
(Daily Review Australia)
Sorprenentment bella i d’una força increïble.”
(Sydney Morning Herald)

El plat fort del festival va ser... Give Me a Reason to Live... Un treball increïblement bonic... La seva gran força és la simplicitat de la composició i l'aparent autosuficiència.”
(Real Time Arts, Australia)