Gira el teu dispositiu per visualitzar aquesta web.

Si veieu aquesta pantalla a l'ordinador, proveu de reduir el zoom.

Vilafranca

Tercera part de la Trilogia sobre la identitat catalana de Jordi Casanovas, després d’Una història catalana i Pàtria. Una travessa pels nostres trets col·lectius que se centra ara en la família. Som i serem?


30 d’agost de 1999. Diada de Sant Fèlix. La Cristina ha convidat tota la família a dinar. Els pares i la germana viuen a Moja. El germà, a Vilanova. Es retroben tots, com han fet sempre per Festa Major de Vilafranca, amb les parelles i els fills. Però la malaltia del patriarca s’està agreujant i aviat s’hauran de prendre decisions. És possible que aquest sigui el seu últim dinar plegats de Festa Major. És possible que prendre decisions comporti acceptar grans renúncies. És possible que alguns dels secrets i pensaments que mai no s’han dit surtin avui entre el primer i el segon plat. Avui tot s’acaba i, potser, avui tot comença. A Vilafranca.
 
Tota trista vivència es fa menys trista convertida en ficció. Per aquest motiu ja feia anys que tenia ganes de posar aquella història sobre un escenari. Baralles, desafiaments i retirades de paraula. Enemistat entre germans. Despit i rancúnies. Pugnes per quatre miserables terrossos de vinya que acaben com no voldríem que acabessin.
Una història única i una història comuna. Tothom ho ha viscut a casa seva. Tothom ha sentit a parlar de casos semblants. Tothom explicaria un munt d’anècdotes i s’emocionaria recordant. La família és la nostra primera societat. I potser observant com es mou, pensa i sent una família catalana, podrem descobrir com realment es mou, pensa i sent tot un país. Ara, més que mai, em fa falta fer-me preguntes sobre la nostra identitat, personal, familiar, col·lectiva. I estic segur que no és pas una dèria únicament meva. Només els espectadors de teatre sabem que podem parlar amb desconeguts sense dirigir-nos una sola paraula. Deixem doncs ara que el teatre faci la seva funció. En silenci i sense gairebé ser-ne conscients, començarem a dialogar amb aquella dona de la tercera fila, amb aquell nano de la setena o amb aquell senyor de primera fila de l’amfiteatre.
Jordi Casanovas

intèrprets Marta Angelat / David Bagés / Manel Barceló / Lluïsa Castell / Georgina Latre / Vicky Luengo / Àurea Márquez / Marc Rius / Manuel Veiga / David Vert / Anna Ycobalzeta

escenografia Sebastià Brosa / vestuari Albert Pascual / caracterització Lluís Soriano / il·luminació David Bofarull / so Damien Bazin / banda sonora Anna Roig i L’ombre de ton chien

adjunt a la direcció Israel Solà / cap tècnic David Pascual / tècnic de so Óscar Villar / tècnic de llums Bernat Jansà / ajudant de producció Júlia Simó / cap de producció Carles Manrique (Velvet Events) / gestió i distribució Elena Blanco (Magnetica Management)

coproducció Els Teatres Amics: Atrium de Viladecans, Kursaal de Manresa, L'Atlàntida de Vic, Teatre Auditori de Granollers i Teatre-Auditori Sant Cugat
amb el suport de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès i 2015 Vilafranca Capital Cultural Catalana
amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura i la Diputació de Barcelona
 
agraïments Carme Pallerola i família, Josep “Jou” Cabré i Pere Almirall (President i Cap de Colla Castellers de Vilafranca), Ball de Panderetes de Vilafranca, Ramon Marrugat, Toni Puntí, Nau Ivanow, Ramon Simó, Cristina Clemente i Blanca Caminal

espectacle en català
durada 2h. 10' sense pausa

sobretítols en castellà i anglès el dissabte a les 21h. a partir del 14/11

programa de mà en braille disponible a la taquilla
20/11 funció accessible amb sobretítols per a persones amb discapacitat auditiva i audiodescripció per a persones amb discapacitat visual

13/11 col·loqui amb la companyia després de la funció

18/11 Àgora Lliure – UPF  a les 18h. 
Què vol dir ser o no ser català?
taula rodona amb Lluís Cabrera, Sergi Picazo, Eduardo Reyes i Eunice Romero

espectacle recomanat pel Servei Educatiu del Teatre Lliure


seguiu #vilafranca al twitter