Gira el teu dispositiu per visualitzar aquesta web.

Si veieu aquesta pantalla a l'ordinador, proveu de reduir el zoom.

Sota la ciutat

La premsa ha dit 

Sota la ciutat és una radiografia gens complaent, al contrari, un mirall ben realista del joc de les aparences que és el món de la cultura, centrant-se so- bretot en el teatre. Perquè David i Dàlia, ell com a escriptor i ella com a actriu, entenen ‘fer coses extraordinàries’ lligat al concepte de creació. No és inútil dedicar-se a crear –reivindicar el teatre honest i no el benpensant per a ulls burgesos– en un món de finalitats productives? (···) El veterà director de teatre que interpreta Albert Pérez, immers en una altra frustració, [és] el creador revolucionari, una patum del passat, víctima de l’oblit, i que no ha sabut o no ha volgut adaptar-se a un present que entén la cultura com un aparador i que l’allunya de conceptes com ara l’art, l’honestedat i el compromís, per entendre’s només amb els valors d’un negoci. (···) El collage es completa amb l’artista, paradigma de la modernitat: amb milers de seguidors a Instagram, que es fa una foto amb un llibre de Hemingway –que ‘sempre queda bé’– i que coneix tothom i tothom coneix perquè, del que es tracta ara en la cultura, és de ‘ser vist i de si t’han vist; un altre tipus d’hipocresia. I evidentment la façana serveix per ocultar la solitud. (···) Sota la ciutat es desenvolupa en un to de drama però endolcit amb frases sarcàstiques, un humor que aproxima la història a l’espectador; un molt bon text teatral, crític amb la societat que ha deixat de fer ‘coses extraordinàries’ i que ens recorda que potser val la pena no deixar d’intentar fer-ne."
Gemma Busquets (El Punt Avui)