Gira el teu dispositiu per visualitzar aquesta web.

Si veieu aquesta pantalla a l'ordinador, proveu de reduir el zoom.

Sota la ciutat

Sota la ciutat es va estrenar el 13 de novembre del 2015 a la Sala La Planeta de Girona, en el marc del Temporada Alta – Festival de Tardor de Catalunya Girona/Salt.

No va ser fins llavors, mentre la Milly dissertava sobre les costelles de xai, que una tensió gairebé palpable es va estendre per la sala. Es bellugaven al seient, omplien els silencis incòmodes amb compliments enrevessats sobre el sabor refrescant de les begudes, s’evitaven les mirades i feien el que podien per no haver d’admetre el fet irrefutable i alarmant que no tenien res de què parlar. Era una experiència nova.
 
Aquest paràgraf de la novel·la Revolutionary Road de Richard Yates va ser el detonant per escriure Sota la ciutat. La nostra obra comença després d’un sopar on ha passat una cosa semblant a la descrita per Yates. Un llarg i incòmode silenci s’ha imposat entre dues parelles que comparteixen taula. I aquest silenci els ha creat una angoixa, un angoixa compartida per tots. Però no n’han parlat, tots s’ho han guardat en el més profund del seu interior. I aquesta nit, a l’habitació, la parella formada per la Dàlia i en David, esclata. S’ataquen, s’insulten i es colpegen. I finalment surt la veritat: la vida que porten no satisfà cap dels dos en cap sentit. Assumit aquest fet, tenen poques possibilitats. O resignar-se, o separar-se, o lluitar. Els nostres personatges són, malauradament, uns insensats; per tant, triaran l’última opció. Fugen de la seva ciutat, com dos fugitius de novel·la negra, i s’instal·len a la gran capital per intentar retrobar-se tal com eren abans. Allà coneixen, entre altres personalitats, un reputat director de teatre que ha caigut en desgràcia i que sobreviu, com pot, a aquesta desgràcia. Un director engolit i apartat per les noves generacions que refusen el llegat dels seus antecessors.
També apareix una ciutat a la nostra història. Una ciutat amable, integradora, amb classe. Alhora també és exigent i intolerant amb els seus habitants, especialment amb els més indomables. Aquesta ciutat és Barcelona. Els personatges que hi viuen s’obstinen a donar un sentit extraordinari a les seves vides per sortir de la trampa de la mediocritat. I aquesta obstinació, en comptes de fer-los avançar, els paralitza completament. Tots ells estan inspirats en persones que un dia vaig conèixer i en d’altres que potser algun dia coneixeré. I l’època, com que no ho puc entendre d’altra manera, és l’actual.
Llàtzer Garcia

Marta Aran
És llicenciada en Interpretació per l'Institut del Teatre i cofundadora de la companyia Arcàdia. Abans havia estudiat dansa a l’escola de Jose de la Vega i a Memory, i també interpretació al Col·legi del Teatre. Entre els seus treballs destaquen La pols (Sala Villarroel'15 i SALAFlyhard'14) de Llàtzer Garcia; Petits monstres (Sala Villarroel'15); La terra oblidada (Sala Atrium '13 i SALAFlyhard'12) dir. Llàtzer Garcia; Nosaltres no ens matarem amb pistoles (Assaig Obert Teatre Lliure'12) dir. Víctor Sànchez; Ens hauríem d’haver quedat a casa (Temporada Alta’10, Sala Muntaner'11) dir. Llàtzer Garcia; Caballos salvajes no me arrancarían de aquí (Tabacalera de Lavapies'11) dir. Víctor Sànchez, L'última vedette del Molino, (Nau Ivanow'11) dir. Aleix Aguilà, i Viento en las velas (Circulo de Bellas Artes de Madrid'10) dir. Llàtzer Garcia, entre altres. També ha treballat de locutora al programa d’Europa FM Levántate y Cárdenas i de col·laboradora en un programa de tarda a la TV de l'Hospitalet.


Oriol Casals
És llicenciat per l’Institut del Teatre de Barcelona, s’ha format també en altres escoles com el Col·legi del Teatre, el Timbal o el Frank Stein Studio. Ha treballat en muntatges com La farsa de Walworth d’Enda Walsh, dir. Pere Puig (Sala La Planeta), Com us plagui de W. Shakespeare, dir. Dugald Bruce-Lockhart (Teatre Akadèmia); EGO de Marc Agelet (SALAFlyhard); El drac d’or de Roland Schimmelpfenning, dir. Moisès Maicas (Teatre Akadèmia); La millor nit de la teva vida de Jordi Silva, dir. Antonio Calvo (Club Capitol); Els nois d’història d'Alan Bennett, dir. Josep Maria Pou (Teatre Goya); L’home, la bèstia i la virtut, de Luigi Pirandello, dir. Pep Pla (TNC); Cadira d’Edward Bond, dir. Moisès Maicas (Sala Muntaner), o El casament dels petitburgesos, de Bertolt Brecht, dir. Víctor Álvaro (Almeria Teatre), entre altres. És membre fundador de la companyia La Brava, amb què va estrenar l’espectacle Dos punkis i un vespino de M. Samper i Llàtzer Garcia (Teatre Gaudí). Guanyador del Premi BBVA 2014 al Millor actor per El drac d’or.


Muguet Franc
Ha estudiat interpretació al Col·legi de Teatre de Barcelona (1995-97), i també amb Txiki Berraondo i Manuel Lillo (1998-99). En teatre, ha treballat a Al vostre gust de W. Shakespeare, dir. Llàtzer Garcia (Pàrking Shakespeare 2015); Línies de Marilia Samper i Memòria plena de Jordi Oriol (Ones Lliures 2014); Auca del Born de Jordi Casanovas (Inauguració Born 1714), Assassinat a l’Atrium Viladecans de Cia. Flyhard (2012); Doppelgänger de Llàtzer Garcia (Sala La Planeta i Obrador Beckett, 2012); La terra oblidada de Llàtzer Garcia (SALAFlyhard 2012 i Sala Atrium 2013); Dos punkis i un vespino de M. Samper i Llàtzer Garcia (Teatre Gaudi, 2011), i You’re Pretty and I’m Drunk d’Helena Tornero (Teatre Lliure 2011), entre d'altres. En televisió ha treballat a la websèrie Positivas (2015); al programa Pol&Cia (TV3, 2007); a El cor de la ciutat (TV3, 2003-08); i a la telesèrie Happy House (TVE, 1999). Ha fet d’ajudant de direcció a Ens hauríem d'haver quedat a casa i La pols, de la Cia Arcàdia, de la qual forma part.

Laura López
És llicenciada en Interpretació per l’Institut del Teatre, ha fet estudis musicals fins a cinquè professional. Entre els seus treballs destaquen: Expressions d’una Alemanya, cia. LaLopez (Círcol Maldà 2015); La pols, cia. Arcàdia (SALAFlyhard, La Villarroel, 2014-15); Monsieur Àpeine quiere hacer amigos, de Pablo Rosal (Sala Beckett, 2013); Groucho me enseñó su camiseta, dir. Damià Barbany (Temporada Alta - La Seca 2011); Pessoa, o que o turista deve ver, dir. Joan Fullana (La Seca 2011); Kafka a la ciutat de les mentides, Cia. Arcàdia (Grec, 2011); Dues dones que canten, dir. Joan Fullana (Assaig Obert, 2011); Cabaret íntim, dir. Xavier Martínez (Círcol Maldà, 2011); Anita Coliflor, de Pablo Rosal (Teatre Gaudí, Círcol Maldà 2009-11); Lotte goes Liquid, de Lucía Carballal (Nau Ivanow, 2010); Carta d’una desconeguda, de Stefan Zweig, dir. Fernando Bernués (Teatre Borràs, 2008); L’illa dels esclaus de Marivaux, amb la cia. Dei Furbi (Biblioteca de Catalunya 2005 i gira per Catalunya 2006).


Albert Pérez
Estudia a l’Institut del Teatre de Barcelona el mètode Uta Hagen amb Carol Rosendfeld, interpretació amb John Strasberg, el seminari Shakespeare amb Penny Cherns, interpretació amb Bob McAndrew i clàssics alemanys amb Konrad Zschiedrich. En teatre, darrerament ha participat en El professor Bernhardi, d’Arthur Schnitzler, dir. Xavier Albertí; Coses nostres, de Ramon Madaula; No feu bromes amb l'amor, d’Alfred de Musset, dir. Natàlia Menéndez, i Krum, de Hanoch Levin, dir. Carme Portaceli. Destaquem també el seu treball en L'encarregat de Harold Pinter, dir. Xicu Masó; Las dos Bandoleras, de Lope de Vega amb la CNTC; TV i misèria de la II Transició, a partir de M. Vázquez Montalbán, i La nostra classe, de T. Słobodzianek, tots dos dirigits per Carme Portaceli; L’home dels coixins, de M. McDonagh, dir. Xicu Masó; Què va passar quan la Nora va deixar el seu home?, d’Elfriede Jelinek, i Prometeu de Heiner Muller, dir. Carme Portaceli; Diktat, d’Enzo Cormann, dir. Lourdes Barba; Conte d’hivern de William Shakespeare; L’auca del senyor Esteve, de Santiago Rusiñol; Ricard II de William Shakespeare; Por, menjar-se ànima de R. W. Fassbinder, dir. Carme Portaceli; i Macbeth, de W. Shakespeare, dir. Tamzin Towsend. En cinema ha col·laborat, entre altres, als films Barcelona, nit d’hivern, Cat Run, Kika superbruja, el viaje a Mandolan, Sol negro, A la deriva, Sing for Darfur, La educación de las hadas, El perfum, Pleure pas Germain, i La ciudad de los prodigios. En televisió ha format part del repartiment de les sèries Nit i dia, Kubala, Moreno i Manchón, Aída, Salaó, Cuéntame cómo pasó, Polseres vermelles, Con el culo al aire, Barcelona ciutat neutral o La Riera, entre altres.

Llàtzer Garcia Girona, 1981
Es diploma en interpretació al Col·legi de Teatre de Barcelona i s’inicia en dramatúrgia a l’Obrador de la Sala Beckett i a l’Institut del Teatre. Treballa d’actor (Freaks, Treballs d’amor perdut, Cafè) i d’ajudant de direcció amb Xicu Masó (Al vostre gust, Tres versions de la vida, Strictu Sensu, Els diaris d’Adam i Eva, L’home dels coixins, Alaska I altres deserts, Petits crims conjugals, Mi alma en otra parte, Mequinensa i L’encarregat); amb Helena Tornero (No parlis amb estranys) i amb Pau Miró (Singapur). Ha dirigit Sam –peces curtes de Samuel Beckett– a La Planeta i a la Sala Beckett; Al vostre gust de W. Shakespeare amb la companyia Parking Shakespeare, i un seguit d’espectacles de poesia i música. Ha codirigit El balneari de Marc Artigau al Temporada Alta’13.
Ha escrit i dirigit Au revoir, Lumière (2003, premi Ciutat de Sagunt, ed. Brosquil), Sweet Nothing (2007, premi Ciutat d’Amposta, ed. Cossetània; Obrador de la Sala Beckett), Vent a les veles (2009, premi Marqués de Bradomín; Ens hauríem d’haver quedat a casa (2010; Temporada Alta. La Planeta. Sala Muntaner), Kafka a la ciutat de les mentides (2011; La Cuina, Festival Grec), La terra oblidada (2012; Premi Ciutat de Gandia. SALAFlyhard. Sala Atrium) i La pols (2014, SALAFlyhard. La Villarroel. Premi de la crítica de Barcelona i Premi de la crítica Serra d’Or). Ha escrit també les peces breus Ara em toca a mi (2010; La Planeta. Publicada a Offcartell), Doppelgänger (2012; La Planeta. Publ. Offcartell), i Vida i mort d’un talp (2011; Lectura a Temporada Alta). Coescriu amb Marilia Samper Dos punkis i un vespino (2011; Teatre Gaudi). És el dramaturg i director de la cia. Arcàdia. Algunes de les seves obres han estat traduïdes al castellà i a l’anglès.

Arcàdia és una companyia teatral creada l’estiu del 2009 i està formada pels actors Marta Aran, Laura López i Guillem Motos, i pel director i dramaturg Llàtzer Garcia.
Es van donar a conèixer amb un cicle de lectures dramatitzades de nova dramatúrgia catalana a la Nau Ivanow, on la companyia resideix actualment. El maig de 2010 estrenen Esquivel! Una comèdia estereofònica a la Nau Ivanow. Al setembre del mateix any van presentar el segon espectacle, Vent a les veles (premi Marqués de Bradomín), al Círculo de Bellas Artes de Madrid, i el novembre següent van estrenar Ens hauríem d’haver quedat a casa, producció de la Sala La Planeta, dins el marc del festival Temporada Alta (l’obra fa temporada a la Sala Muntaner de Barcelona el maig del 2012). Al juliol de 2011 estrenen Kafka a la ciutat de les mentides a La Cuina del Festival Grec’11, i a la primeria del 2012 neix el cinquè espectacle, La terra oblidada, a la SALAFlyhard. Al 2013, després que el text guanyi el Premi de Teatre Ciutat de Gandia, es reestrena i fa nova temporada a la Sala Atrium de Barcelona. L’abril del 2014 es presenta, novament a la SALAFlyhard, La pols. L’obra obté l’èxit de crítica i de públic, es reestrena a la mateixa sala el mes d’octubre i el novembre comença a fer gira per Catalunya. Al 2015 torna a fer temporada a Barcelona, aquesta vegada a La Villarroel i és nominada a dos Premis Butaca (al millor text i a la millor actriu), i guanya el Premi de la Crítica de Barcelona al Millor text de l’any, i el premi Serra d’Or al millor text teatral. Fa temporada a Madrid, al Teatro Fernán Gómez. i també en roden la pel·lícula, produïda per Astrolabi films, que s’estrenarà al 2016.

Mithistòrima Produccions s.l. (Sala La Planeta)
Amb una activitat escènica de més vint-i-cinc anys, i amb una programació estable des del 1997, la Sala La Planeta és gestionada per l’empresa Mithistòrima Produccions s.l. i forma part del Sistema Metropolità de Teatres i Auditoris de Girona/Salt, juntament amb el Teatre Municipal de Girona, el Centre Cultural La Mercè, el Teatre de Salt i l’Auditori de Girona.
La sala La Planeta va ser membre fundador de la Coordinadora de Sales Alternatives de Catalunya (COSACA), de la qual també formaven part les sales barcelonines Tantarantana, Versus Teatre, Sala Beckett, Sala Muntaner, Espai Brossa i Teatre del Raval, el Teatre L’Aurora d’Igualada, el Teatre de Ponent de Granollers i la Sala Trono de Tarragona. Actualment pertany a l'associació d'empreses de teatre de Catalunya ADETCA, i ha creat amb la Sala Trono, el Teatre de l'Aurora i el Teatre de Ponent la Coordinadora de Teatres Independents de Catalunya (CTIC). La Planeta pertany igualment a la Red de Teatros Alternativos integrada per una trentena llarga de sales de tot el territori estatal.
Tot i que és una espai teatral de propietat i gestió privades, La Planeta té una clara vocació de servei públic. El projecte artístic de la sala es declara continuador de l’impuls de renovació, compromís i investigació del teatre independent i, al mateix temps, una plataforma per als joves creadors, especialment de l’àmbit gironí.
La Planeta és una sala polivalent, amb una grada amb capacitat per a 162 espectadors, i la possibilitat de transformar-se, segons la proposta artística, en un espai amb els espectadors a dues, tres o quatre bandes. L’activitat de La Planeta, en l’apartat de programació, supera cada any el centenar de representacions obertes al públic, a les quals s’ha d’afegir un bon grapat també de representacions de circuits escolars. La sala de representacions, i també la planta superior (la sala del cafè-teatre) són utilitzades durant tot l’any com a espais de creació i posada a punt de les produccions de moltes companyies.
El projecte artístic de producció i difusió d’espectacles de La Planeta, dirigit per Pere Puig i Anna Carina Ribas, parteix de la mateixa filosofia que la programació. La Planeta (Mithistòrima Produccions s.l.) vol arribar a ser una plataforma eficaç per als creadors gironins i un centre de creació que generi espectacles de primer nivell pel que fa a qualitat artística i rigor professional.
El projecte es desplega en tres àmbits diferents. En primer lloc, una companyia estable de teatre infantil, que ja ha estrenat cinc produccions: Un conte de les mil i una nits, La cabreta sense por, No ploris, Ximplet!, El nen que riu i Un vampir ben educat (estrenada l'abril del 2015).
En l’apartat de teatre per a adults, i després de produir durant molts anys espectacles de teatre amateur i semiprofessional amb el grup Proscenium (que també representa des de fa més de trenta anys Els Pastorets de Girona al Teatre Municipal de la ciutat), La Planeta va iniciar l’any 2006 l’apartat de produccions plenament professionals. Des d’aleshores, ha presentat els espectacles La senyora Klein de Nicholas Wright, dir. Xavier Pujolràs (premi Margarida Xirgu per a l’actriu Maife Gil); Sam -peces curtes de Samuel Beckett- (Sala Beckett, companyia elnacionalNoensvol); Lúcid de Rafael Spregelburd (nominat als Premis Butaca a la Millor producció i a la Millor actriu, i Premis de la Crítica de Barcelona 2006/7 al Millor text teatral i a la Millor interpretació femenina per a Cristina Cervià); Pensaments escrits en caure de les fulles d’Ayub Khan-Dyn, dir. Jordi Prat i Coll, i Bondat, de Michael Redhill, dir. Pere Puig. Els van seguir Vides privades de Noel Coward, dir. Jordi Prat i Coll; Alaska i altres deserts de Harold Pinter, dir. Xicu Masó; Novembres de Fiódor Dostoievski i Lars Norén, dir. Pere Puig; Ens hauríem d'haver quedat a casa de Llàtzer Garcia i la Companyia Arcàdia; Dinou de Ferran Joanmiquel, dir. Carles Fernández Giua; Fa una mica de soroll, una versió en català de la primera obra de la nova revelació de la dramatúrgia argentina, Romina Paula, dir. Albert Prat amb la companyia La Ruta 40 (Sala Atrium, Festival Temporada Alta i gira 2013 pel circuit de la CTIC i altres espais escènics de Catalunya); Manyac, manyac, una adaptació d’Enfantillages de Raymond Cousse (gira per Catalunya l'any 2014); La farsa de Walworth d’Enda Walsh, (Temporada Alta, Teatre Akadèmia).
La tercera de via de producció de La Planeta és el suport econòmic i logístic a la creació d’espectacles de companyies de l’àmbit gironí. Entre les darreres col·laboracions convé destacar L’última habitació de la companyia 4Produccions, dir. Xavier Pujolràs; En Pere i el capità de Mario Benedetti, Cascai Teatre, dir. Marcel Tomàs; l'espectacle infantil Maduuuixes de la Cia. La Bleda; Pàjaru de Pere Hosta; Si no ens paguen, no paguem de Dario Fo i El setè cel (Cloud Nine) de Caryl Churchill, totes dues a càrrec de Teatre de l'Enjòlit.
Del 2010 al 2013, a més de mantenir aquests nous circuits, La Planeta va participar com a espai escènic i com a coproductora, en les quatre edicions dels Diàlegs a quatre bandes, un cicle d'estrenes de peces curtes d'autors gironins promogut per la Plataforma de Dramatúrgia de les Comarques Gironines Platadedrama.