Gira el teu dispositiu per visualitzar aquesta web.

Si veieu aquesta pantalla a l'ordinador, proveu de reduir el zoom.

La parola canta

  1. Napule de Mimmo Borrelli, 2011.
  2. Tarantella del Vesuvio d’Antonio Di Francia, 2001.
  3. Canzone appassiunata d’E. A. Mario, 1922.
  4. L’ommo sbagliato de Raffaele Viviani, 1931.
  5. ’A Sciaveca de Mimmo Borrelli, 2007.
  6. ’O guappo ’nnammurato de Raffaele Viviani, 1910.
  7. Litoranea d’Enzo Moscato, 1991.
  8. Guapparia de Libero Bovio i Rodolfo Falvo, 1914.
  9. Commedianti de Franco Marcoaldi, 2010.
  10. Allegretto pizzicato del Quartet n. 4 de Béla Bartók, 1927.
  11. ’O festino d’E. A. Mario i Pacifico Vento, 1918.
  12. Mozartango d’Antonio Di Francia i Gerardo Morrone, 2004.
  13. Vincenzo De Pretore d’Eduardo de Filippo, 1948.
  14. Està - Nun voglio fa’ niente de Libero Bovio i Nicola Valente, 1913.
  15. ’A casciaforte d’Alfonso Mangione i Nicola Valente, 1928.
  16. Dove sta Zazà de Raffaele Cutolo i Giuseppe Cioffi, 1944.
  17. Maruzzella d’Enzo Bonagura i Renato Carosone, 1954.
  18. Movimento di tarantella del Quartet n. 4 de Fabio Vacchi, 2009.
  19. Fravecature de Raffaele Viviani, 1930.
  20. Sconcerto de Giorgio Battistelli, 2010.
  21. Sogno biondo de Peppe Servillo i Mario Tronco, 2003.
  22. Minuano de Pat Metheny, 1987.
  23. Cose sta lengua sperduta de Michele Sovente, 2002.
  24. Te voglio bene assaje d’autor desconegut, 1839.

 
Aquest llistat és orientatiu i pot patir algun canvi a l’hora de la funció.

Toni Servillo Afragola, 1959
El 1977 funda el Teatro Studio di Caserta. El 1987, després de col·laborar amb el grup Falso Movimento, és un dels membres fundadors de Teatri Uniti, amb els qual porta a escena a Itàlia i a l’estranger, com a actor i com a director, nombrosos textos tant d’autors clàssic com contemporanis, com ara Rasoi (1991) d’Enzo Moscato; Il Misantropo (1995) i Tartufo (2000) de Molière; Le false confidenze de Marivaux (1998); Sabato, domenica e lunedì (2002); la Trilogia della villeggiatura de Carlo Goldoni (2007, una coproducció amb el Piccolo Teatro di Milano que fa gira internacional entre el 2008 i el 2010, recollida al documental 394-Trilogia nel mondo, de Massimiliano Pacifico); Sconcerto de Girogio Bestelli i Franco Marcoaldi (2010), Toni Servillo legge Napoli (2011), a banda de peces de Pirandello, Viviani, Omero, Trevisan i d’altres. Amb Le voci di dentro va guanyar el 2013 el premi Le Maschere del teatro al millor espectacle, millor direcció i millor actor protagonista.
Ha dirigit també òpera: Una cosa rara de Martín i Soler per a la Fenice de Venezia, seguit de Le nozze di Figaro de Mozart, Il marito disperato de Cimarosa, Boris Godunov de Mussorgski, Arianna a Naxos de Richard Strauss, Fidelio de Beethoven (que va inaugurar el desembre del 2005 la temporada del Teatro San Carlo de Nàpols) i L’Italiana in Algeri de Rossini per al festival d’Aix en Provence.
A partir del 1991 també treballa en cinema, amb directors italians i estrangers com Mario Martone, Paolo Sorrentino, Antonio Capuano, Elisabetta Sgarbi, Fabrizio Bentivoglio, Andrea Maloaioli, Matteo Garrone, Nicole Garcia, Stefano Incerti, Claudio Cupellini, Daniele Ciprì, Marco Bellocchio, Theo Angelopoulos i Roberto Andò, i ha obtingut nombrosos reconeixements per les seves interpretacions, entre els quals destaquem 4 David de Donatello i dos European Film Academy Awards, el 2008 per Gomorra i Il divo, tots dos films premiats també al Festival de Cannes, i el 2013 per La grande bellezza, que va guanyar el 2014 el premi al millor film estranger als Golden Globe, als BAFTA i als Oscars.
Sota la direcció televisiva de Paolo Sorrentino, ha estrenat amb èxit a les xarxes Rai tant Sabato, domenica e lunedì com Le voci di dentro.


Peppe Servillo Arquata Scrivia, 1960
Creix a Caserta. Autodidacta, debuta el 1980 amb els Avion Travel, on fa de cantant i portantveu, amb els quals guanya el Festival di Sanremo el 2000 amb la cançó Sentimento.
És autor de cançons interpretades per Fiorella Mannoia i Patty Pravo, de bandes sonores, i també actor de cinema i de teatre.
Des del 2005 és al capdavant del projecte Uomini in Frac. Un concert-homenatge a Domenico Modugno revisitat en clau de jazz. En aquest projecte hi han col·laborat alguns dels millors músics de jazz italians actuals: Danilo Rea, Furio Di Castri, Rita Marcotulli, Fabrizio Bosso, Javier Girotto, Gianluca Petrella, Mauro Negri, Cristiano Calcagnile, Roberto Gatto, i Marco Tamburini, amb la participació especial de Mimmo Epifani i Giovanni Lindo Ferretti.

Solis String Quartet
Estil, talent i gust artístic són els ingredients que han fet del Solis String Quartet un projecte musical internacional. Neix de la trobada màgica en terres napolitanes de quatre compositors i arranjadors: Vincenzo Di Donna (violí), Gerardo Morrone (viola), Luigi De Maio (violí) i Antonio Di Francia (violoncel).
La seva proposta artística es distingeix des de l’inici (al 1991) per una sàvia originalitat a l’hora de barrejar jazz, world music, pop i música contemporània, una habilitat que, unida a la tècnica apresa durant els anys del conservatori de  San Pietro a Maiella, els ha dut a col·laborar amb noms il·lustres de l’escena internacional, d’entre els quals destaquen Dulce Pontes, Andrea Vollenweider, Pat Metheny, Richard Galliano, Jimmy Cliff, Maria João, Omar Sosa, Hevia i Noa. Precisament la col·laboració amb aquesta artista israeliana ha portat el quartet a fer una gira europea i a enregistrar, a Israel, un doble àlbum i DVD que du per títol Noa & Solis, live in israel.
També han treballat amb protagonistes de la música italiana com Claudio Baglioni, Ligabue, Gianna Nannini, Negramaro, Elisa, Adriano Celentano, Eugenio Finardi, Edoardo Bennato, Daniele Silvestri, Michele Zarrillo, Peppe Servillo, Rossana Casale, Riccardo Sinigallia, Ornella Vanoni, Paola Turci, Premiata Forneria Marconi, Raf, Ivana Spagna, Simona Molinari, Max Pezzali, Avion Travel, per citar-ne només alguns. Destaca especialment la seva participació al Pavarotti&Friends del 1996, en companyia d’Edoardo Bennato, al Festival di Sanremo, el 2001 amb Elisa i el 2006 amb Noa i Carlo Fava, i també com a artistes convidats al Festival el 2010 pel joveníssim talent Marco Mengoni, a la sessió dedicada als duets amb una versió només per a quartet del fragment ‘Credimi ancora’, i, el 2012, també convidats pel cantautor de Milà Eugenio  Finardi a la  62 edició del Festival della Canzone Italiana.
En altres àmbits, han fet gira amb la cantant de rock italiana Gianna Nannini el 2004 i el 2007: ‘Perle European Tour’ i ‘Grazie European Tour’. I també amb la banda salentina dels Negramaro, amb qui el Solis String Quartet col·labora en la realització de l’àlbum La finestra, i participa com a convidat en el concert dels Negramaro a l’estadi San Siro davant de més de 50.000 persones, el maig del 2008. La discografia del grup consta actualment de quatre títols: Metrò del 2001 (BMG), Promenade del 2006 (EDEL), R.evolution del 2009 (Universal) i 4or Solis del 2013. R. Evolution neix de la idea d’explicar fragments i autors de la música italiana a través d’una lectura absolutament creativa i inèdita. Hi trobem quinze companys de viatge, de Jovanotti a Zucchero, dels Negramaro a Gaetano Curreri, i també Carmen Consoli, Franco Battiato, Ivano Fossati, Gianna Nannini, Edoardo Bennato, Max Pezzali, Raf, Fiorella Mannoia, Daniele Silvestri, Roberto Vecchioni i Michele Zarrillo. En versió concert, va fer gira durant el 2010 per clubs i teatre de tota Itàlia. Canti Naviganti és el projecte més important del grup el 2010, que neix de la trobada amb la cantant portuguesa Tereza Salgueiro. Aquest projecte enriqueix el repertori del grup i s’uneix a altres projectes en directe que el quartet proposa durant la temporada concertística del 2011, com ara Mediterraneo Sonoro; Noapolis, que apareix el març del 2011; Luna Nuova Live en col·laboració amb el Trio Di Salerno (Sandro Deidda, Aldo Vigorito, Giglielmo Guglielmi), i el concert i projecte discogràfic Spassiunatamente (BIDERI/SELF) del 2012, en col·laboració amb Peppe Servillo, un homenatge a la cultura i a la cançó d’autor napolitana, una relectura afinada, i alhora popular, de fragments clàssics que vano de Raffaele Viviani a Libero Bovio, d’E. A. Mario fins a Renato Carosone.
Finalment, el quartet Solis debuta a Ravello per tancar oficialment la temporada concertística del Ravello Festival 2012 amb el projecte Canzoni da Camera amb Gaetano Curreri. Un espectacle rico en estil i elegància amb els millors èxits de Curreri per a Stadio, Vasco Rossi, Irene Grandi, Patty Pravo. Una veu única, un grup afinat, un viatge ric de sonoritats que es fonen per donar vida a un acte únic del seu gènere. Així mateix, el quartet comparteix escenari amb Toni i Peppe Servillo en aquesta gira nacional i europea amb l’espectacle La parola canta, i ben aviat ho farà amb Lello Arena a Ravello amb Allegro forse un po’ troppo.

Si voleu conèixer algunes de les peçes de l'espectacle, cliqueu aquí sota!

llista de reproducció