Gira el teu dispositiu per visualitzar aquesta web.

Si veieu aquesta pantalla a l'ordinador, proveu de reduir el zoom.

Hotel Paradiso

El camí del paradís travessa l’infern.
Passen coses molt estranyes al tradicional Hotel Paradiso, una petita empresa familiar que es manté gràcies als esforços de la seva vella directora. Una font termal promet alleujar els mals de cos i l’esperit; damunt la porta d’entrada de l’hotel, hi brillen quatre estrelles. Però en aquest cel a la terra també hi ha núvols foscos. El fill somia en un gran amor, mentre batalla aferrissadament amb la seva germana per la direcció de l’hotel. L’encarregada del servei roba als hostes i el cuiner no només talla mitjanes de porc...
Quan apareix el primer mort, tot el personal i els hostes sense excepció es veuen implicats en un remolí d’esdeveniments terribles. Entre serralades vertiginoses s’obren foscos abismes sense fons dels quals no s’escapa ningú. El destí de l’hotel sembla segellat: els cadàvers no van mai bé a cap negoci.
Un somni alpí ple d’humor negre, sentiments tempestuosos i un toc de melangia.

La Familie Flöz és un grup internacional de creadors teatrals –actors, músics, ballarins, directors, fabricants de màscares, dissenyadors de llums i de vestuari, escenògrafs, dramaturgs i altres professionals– provinents de deu països diferents.
És una família entendridora i grotesca que segons sembla ha nascut del fosc ventre de la Terra a través d’un forat profund. Aquesta imatge es va convertir el 1996 en l’empremta de Familie Flöz als escenaris teatrals d’arreu del món. En aquesta metàfora, s’hi amaga la definició d’una manera de treballar molt particular que caracteritza aquest conjunt de creadors en transformació permanent.
En un constant redescobriment de disciplines centenàries com l’actuació teatral, la màscara, la dansa, el clown, la màgia, l’acrobàcia i la improvisació, la Familie Flöz aconsegueix produir vivències teatrals d’una incomparable poesia.
Des del 2001, la Familie Flöz té la base a Berlín.

La Familie Flöz fa teatre amb mitjans que “precedeixen” el llenguatge oral. Cada conflicte es manifesta prèviament amb el cos. El conflicte físic és l’origen de tota situació dramàtica. Totes les peces es fonamenten en un procés de creació col·lectiva, en el qual els intèrprets actuen també com a autors de les figures i situacions. Com que no és un grup fix, cada peça treballa amb un nou conjunt d’actors que durant el procés d’assaig han de desenvolupar l’obra i alhora també els seus propis mètodes de treball.
Els fonaments artístics i artesanals del grup vénen determinats per l’estudi a la Folkwang- Hochschule d’Essen, que té per principi unir entre elles, de manera fructífera, les diverses disciplines artístiques. Les característiques màscares de Flöz són també una eina important per desenvolupar el material dramàtic i de les figures. De manera similar a un text, una màscara no només aporta una forma, sinó també un contingut. El procés de desenvolupament d’una màscara, des del joc dels primers assaigs fins que s’arriba a la simbiosi entre l’actor i la màscara, és literalment decisiu per al resultat. L’actor rere la màscara escriu l’escena amb el cos, a l’aire.