Gira el teu dispositiu per visualitzar aquesta web.

Si veieu aquesta pantalla a l'ordinador, proveu de reduir el zoom.

Krum (el crosta)

La premsa ha dit 

"Quin càsting! Quines interpretacions! Chapeau. Gairebé impossible destacar algú, però ens quedem amb l’histrionisme d’Oriol Guinart que interpreta al que diuen l’afligit. Tremenda Lluïsa Castells. Quina parella formen Albert Pérez i Carme Gonzalez. Pere Arquillué, com sempre, generós i magnífic. Krum, un teatre demolidor."
Santi Fondevila (Time Out)


“A Krum hi ha molta vida, però també hi ha mort. Hi ha amor, casaments, trencaments, naixements, malaltia i degradació. I tot com si realment no passés, en un registre a vegades una mica estrafolari —no gosaria dir esperpèntic perquè no hi arriba— ni diria tampoc absurd perquè toca sempre de peus a terra, i ni tan sols el qualificaria d'humorístic perquè hi ha una mena d'humor que el que pretén és precisament esgarrapar l'amargor. I això és el que fa Krum, que vol dir tot just "crosta" en hebreu, i que un es pregunta com es devia rebre a Tel Aviv quan Levin la va estrenar per primera vegada el 1975. (···) El protagonista, Krum, és interpretat per un sòlid Pere Arquillué , que alterna el paper del personatge més despenjat i cínic, amb el del personatge més comprensiu i sentimental. (···) Un retrat col·lectiu del qual es fa testimoni en totes les escenes el mateix Krum sense deixar de banda algunes interpel·lacions sense gaires conseqüències en els espectadors. Val la pena córrer el risc. Qui avisa no és traïdor.” Andreu Sotorra (Clip de teatre)