Gira el teu dispositiu per visualitzar aquesta web.

Si veieu aquesta pantalla a l'ordinador, proveu de reduir el zoom.

Dido reloaded / Go, Aeneas, Go! (òpera líquida de cambra)

La premsa ha dit 

“La mezzo Anna Alàs, una veu que respon positivament als riscos, enfosquida quan convé i més lluminosa en els moments més tendres amb Dido i, interpretativament, va demostrar unes dots notables. Hinojosa, més estàtica, va respondre amb una solvència vocal extraordinària, amb el seu domini extrem dels reguladors i un timbre gruixut, que transmetia seguretat. (···)En la música de recerca és difícil parlar de bellesa, però en el cas de García-Tomàs podriem utilitzar aquesta categoria, en un moment en què Dido es lamenta per la seva situació. (···) la música d’Octavi Rumbau (···) És la part més arriscada vocalment i, a nivell escènic, més intrigant, (···) La música de Xavier Bonfill coincideix amb el joc de la bruixeria  i representa aquest cantó fosc, amb un predomini de la part electrònica que arriba a un clímax emocionant. Amb Joan Magrané, l’obra acaba amb un pianissimo sublim, en la foscor, amb una Dido turmentada. (···)L’obra està dotada de cosmopolitisme i aquí el vídeo de Raquel García-Tomás és de gran ajuda per a l’espectador. Es fa explícit el viatge i les tensions internes de l’heroi. El tractament vocal és més arriscat i l’electrònica pren més protagonisme. Es converteix en l’embolcall perfecte per als periples d’Enees, que ressegueix tota la sala com a metàfora del viatge arreu d’Europa i acaba envoltat d’espelmes, derrotat. El tenor Joan Ribalta, encarnant Dido, va lluir interpretativament però es  va mantenir en la correcció a nivell vocal. (···) Els compositors aconsegueixen dotar de coherència el conjunt en una obra més madura, fruit de l’experiència anterior. A més, la part vocal femenina ha estat escrita pensant en la cantant que vam poder sentir al Lliure, la mezzo Anna Alàs, que interpreta Europa amb unes qualitats interpretatives remarcables i una veu capaç d’assumir riscos. L’Epíleg és obra de Joan Magrané, Musicalment, és una part molt lírica en què desapareix l’electrònica i podem sentir el lament despullat amb la veu d’Hinojosa i els dos instruments a l’escenari, que durant tota la vetllada van mantenir-se en un alt nivell. Aquest espectacle multilingüe, que es va presentat subtitulat al català, és la primera vegada que es mostra com a díptic i representa la temptativa de fer òpera al segle XXI i demostrar que és possible. Els mitjans, però, han de ser uns altres i Go, Aeneas Go, ens fa entreveure que, a més de la veu, els instruments amplificats i l’electrònica, la introducció del vídeo és fonamental en aquesta experiència total.”
Aina Vega (Núvol)


“Música fascinant de 4 compositors que exploten bé els recursos tant de les veus com de sons gravats. Feina excel-lent d'Hinojosa, Alàs i Ribalta que compensa febleses dramàtiques. Recomanable en conjunt.”
Xavier Cester