Gira el teu dispositiu per visualitzar aquesta web.

Si veieu aquesta pantalla a l'ordinador, proveu de reduir el zoom.

Dido reloaded / Go, Aeneas, Go! (òpera líquida de cambra)

Dido Reloaded / Go, Aeneas, Go! és un projecte sorgit del laboratori d’escriptura d’òpera que Òpera de Butxaca i Nova Creació (OBNC) ha proposat a un grup de joves creadors catalans, format per quatre compositors (Raquel García-Tomás, Xavier Bonfill, Octavi Rumbau i Joan Magrané), una llibretista (Cristina Cordero) i un director d’escena (Jordi Pérez Solé). La composició resultant (per a tres veus, electrònica, clarinet i violoncel) és una relectura en clau contemporània del mite de Dido i Enees, que té com a inspiració l’òpera homònima de Henry Purcell, però que pretén ser una metàfora de la crisi europea actual. La representació s’estructura en dues parts. A la primera, Dido Reloaded, es mostren els dilemes de la protagonista femenina, líder d’un país europeu que viu en pròpia pell l’etern conflicte entre el desig i el deure de tot governant. A la segona part, Go, Aeneas, Go! se segueix el periple de l’heroi masculí, un funcionari que lluita utòpicament per la idea d’Europa dins un ambient marcat per l’euroescepticisme. No és casual que el debat al voltant d’una Europa utòpica ressoni en la peça, sobretot si es té en compte que els quatre compositors catalans que la signen l’han escrita des de la seva residència a diferents ciutats del continent: París, Londres, Stuttgart...
Dido Reloaded, la primera part, es va estrenar de manera independent l’octubre de 2013 a la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona i a la sala Berlanga de Madrid. A partir d’aquesta primera experiència, el mateix equip va voler seguir el camí d’investigació iniciat amb l’escriptura d’una continuació del projecte sota el títol Go, Aeneas, Go!. Aquesta segona part ha estat guardonada amb el primer premi del Berliner Opernpreis 14 organitzat per la Neuköllner Oper i GASAG. Gràcies a aquest guardó, Go, Aeneas, Go! es va estrenar també de forma independent el 14 de maig de 2014 a la Russisches Haus für Wissenschaft und Kultur de Berlín, després d’una estada creativa de tot l’equip a la ciutat alemany, i posteriorment ha fet una breu temporada a la mateixa Neuköllner Oper, del 23 al 25 de maig.
Aquesta és la primera vegada que es poden veure les dues parts juntes i en forma de díptic. Aprofitant l’ocasió, estrenem també un epíleg nou compost especialment i que tanca el viatge dels dos protagonistes a l’avern.

Com a impuls inspirador inicial, l’equip de compositors, dramaturga i director d’escena va agafar com a referent l’òpera de Henry Purcell Dido & Aeneas, una de les peces clau del repertori líric barroc i considerada la primera òpera nacional anglesa. Així, el nou llibret s’ha bastit partint de l’argument de l’òpera original, basat en el llibre de l’Eneida de Virgili que relata l’amor frustrat entre la llegendària reina de Cartago, Dido, i el seu amant, el refugiat troià Enees.
De la mateixa manera que els textos de l’original barroc ressonen en el llibret de la peça, la música també fa cites constants al material de partida.

primera part: Dido Reloaded
A l’òpera original, la reina Dido dubta davant els oferiments amorosos d’Enees, però quan finalment ella decideix entregar-se-li, les bruixes, envejoses, confabulen contra el seu amor allunyant Enees d’ella a través d’enganys. La trobada de Dido i Enees suposa l'encreuament de camins entre dues cultures, i el seu conflicte d'amor sorgeix dels quefers polítics que van més enllà dels seus propis anhels personals. Enees és empès per les bruixes a partir amb l’objectiu de fundar l’Imperi Romà, tot renunciant a l'amor de Dido. Quan Enees torna, després d’adonar-se del seu error, ja és massa tard i Dido el rebutja per després suïcidar-se.
L’equip creatiu s’ha proposat escriure una nova peça de forma contemporània però que, tenint com a nucli el viatge passional de Dido, seguís bevent dels temes clàssics que amaga la peça, com ara l'amor impossible dels pobles, dels idiomes, de les cultures. Així sota el concepte “reloaded”, en aquesta nova versió, la reina de Cartago s’ha convertit en la governant d'un país en ruïnes, però resistent a les imposicions de menys sobirania i menys identitat. El propòsit d'aquesta reescriptura és llançar una mirada als delicats llaços sentimentals i als vincles culturals entre les diferents cultures que conviuen actualment a Europa.
En aquesta primera part, trobem a una Dido temorosa de lliurar el seu amor a Enees per si això interfereix amb els seus deures com a dirigent. Dido (soprano) té Belinda (mezzo) per única confident dels seus dubtes, mentre que el so constant del clarinet simbolitza un Enees, gairebé sempre absent d’escena.
 
segona part: Go, Aeneas, Go!
Per a la composició de la segona part, Go, Aeneas, Go!, s’ha pres com a punt de partida el periple que, segons Virgili, l’heroi troià va emprendre després de deixar Dido. A l’original, Enees partia de Cartago amb l’objectiu de fundar el gran Imperi Romà. El nostre equip artístic ha rellegit l’original tot imaginant el periple d’un Enees modern, el d’un funcionari que vol lluitar per la idea d’una Europa unida. Així, veiem com emprèn un viatge pels països de la Unió tot lluitant contra l’escepticisme que aquestes idees generen fins i tot en els països aparentment més adeptes.
Si a la primera part Enees era representat simbòlicament pel so del clarinet, en aquesta segona part l’heroi se’ns fa de carn i ossos en la veu d’un tenor. Tots els personatges amb qui Enees s’entrevista a les diverses parades del seu periple estan interpretats per la mateixa mezzo. L’electrònica i el videoart també agafen més protagonisme en aquesta segona part, i es converteixen en el veritable decorat mòbil de l’odissea d’Enees a través d’Europa.

Aquest projecte vol anar més enllà de la creació d'una òpera, per esdevenir un espai de creació, d’experimentació, de diàleg, d’innovació i d’enriquiment personal i artístic. Això significa prendre el pols a l’òpera més contemporània però també a l’actual crisi europea, amb un equip artístic emergent i compromès amb la seva realitat social i política. En aquest projecte, música i posada en escena es retroalimenten per proposar noves mirades, tant artístiques com temàtiques, al teatre musical i a l'òpera contemporània.
Els déus mitològics ens queden ben lluny, però... no són els diners, els mercats, les expectatives de creixement o la prima de risc, el que ens fa vulnerables? Vulnerables com ho eren els humans d'aquests relats davant dels seus déus irats o juganers.
I no només ho som nosaltres, ho són els països en ple. Els seus governs i els seus governants.
Titelles d'aquest ordre superior instaurat pel bé comú, que ara ofega. Europa i les grans decisions, Europa i els motius macroeconòmics, Europa i el dictat de l'economia. Despotisme il·lustrat en versió ultratecnològica que no deixa ni un centímetre sense vigilància. Poders fàctics que dominen les nostres vides fins al punt de fer-nos prendre decisions que contradiuen els nostres instints i la nostra naturalesa, tan sibil·linament que ho fem sense adonar-nos-en. Ho fem perquè estem convençuts que és millor fer-ho així. Les possibilitats de l'electrònica ens han obert un mar d'opcions per representar aquest poder a l'ombra, omnipresent i alhora immaterial.
I per sobre de tot, la sobirania dels països. Cedida de grat quan donava fruits, però ara sotmesa a criteris que no tenen a veure amb el govern de la ciutadania sinó amb la prosperitat dels mercats.
Així doncs, la intenció del projecte és enllaçar en l'imaginari de tothom els paral·lelismes que apropen els mites de la Grècia antiga amb les aspiracions contemporànies, i de passada, apropar els neòfits a l'òpera contemporània perquè se sorprenguin amb una peça amb ritmes contemporanis.

L’OBNC aposta per la renovació de l'òpera i l’impuls de la nova creació, fomentant l'exploració de nous llenguatges i noves tecnologies. I ho fa amb el ferm convenciment que enriquir i transitar els marges de les convencions artístiques, en aquest cas de l'òpera, és fonamental per al desenvolupament i l’enriquiment d'un país.
Amb aquesta nova creació, l’OBNC vol seguir creixent fent de plataforma per a joves creadors i compositors, fins consolidar-se com a una de les entitats de referència en la creació contemporània en la producció lírica més innovadora a Barcelona, a Espanya i a Europa.

Xavier Bonfill Granollers 1986
És un jove compositor i músic. Actualment cursa els estudis superiors de composició a l'ESMUC de Barcelona, on és alumne de Bernat Vivancos. Es declara eclèctic per naturalesa, i s’ha format tant en els àmbits de la tradició clàssica i contemporània com en el de la música moderna, a més d'haver desenvolupat paral·lelament una inquietud per trobar aplicacions creatives de les noves tecnologies.
Com a compositor ha rebut encàrrecs per a òpera, teatre, cinema i publicitat, El 2013 va rebre la Beca Phonos per a nous creadors i també, fa poc, un encàrrec del Music Technology Group per desenvolupar una web interactiva musical que es presentarà al Festival Sónar 2014, a Barcelona.
Com a intèrpret forma part del trio electrocambrístic Cinemascope (amb Alex Rodríguez i Cels Campos), que fusiona la interpretació amb mitjans acústics i electrònics i busca desenvolupar tècniques que permetin la interpretació d'electrònica a temps real amb el màxim de capacitat expressiva per part dels intèrprets. A Cinemascope duen a terme dos programes: l’un, creat pel mateix Bonfill i titulat 9 = 0, i l'altre, creat pel grup en motiu del projecte de fi de grau d'Àlex Rodríguez titulat The CelloHero Project: Concert per a violoncel i orquestra de dispositius electrònics.
premis i beques Guanyador de les Beques Phonos nous creadors 2013, per desenvolupar l'obra interactiva per a dispositius mòbils 28x28. Beca Desperta 2012 per Companyia Solitària (teatre). Finalista Creació INJUVE 2011 per Appledog: 1 (projecte musical). Finalista Beca Desperta 2011 per Lulú on the Rocks (teatre). Beca del FAD 2009 (Foment de les Arts i del Disseny) per Fragments (cinema).


Raquel García-Tomás
Compositora especialitzada en la creació multidisciplinària. Duu a terme una recerca de doctorat al Royal College of Music amb el suport d’un Neville Wathen Award. En el seu projecte d'investigació: Multidisciplinarietat: una expansió del meu enfocament creatiu investiga com altres àrees (en particular les relacionades amb l'art visual, la dimensió espacial, el moviment i la interacció amb el públic) poden enriquir el compositor, i tracta d’explorar el concepte de col·laboració en el seu sentit més ampli, per repensar i replantejar els procediments i tècniques de composició. Els seus projectes més recents inclouen col·laboracions amb l'English National Ballet, la Royal British Society of Sculptors i diverses obres instrumentals amb vídeo i electrònica. Ha rebut encàrrecs del conjunt de Variable Geometry, BCN216, PluralEnsemble, CrossingLines Ensemble, Barcelona Reed Quintet i Taller Atlàntic Contemporani. Des de 2008 les seves obres s'han estrenat i interpretat per Europa: Orléans, Lió, Basilea, Stuttgart i especialment en llocs de tot Espanya com el Palau de la Música Catalana, Sala de Concerts de Saragossa, La Casa Encendida, Auditori 440 del Museu Reina Sofia i a L'Auditori de Barcelona (Els concerts de L'Acadèmia, Premis Tutto, JIC, 6è Festival de percussió de Catalunya). La seva música també s'ha interpretat a Londres, en llocs com St. Martin in the Fields, Amaryllis Fleming Concert Hall, National Portrait Gallery, la Royal British Society of Sculptors i The Place.
Els seus projectes per a aquesta temporada inclouen una comissió de la de Barcelona Reed Quintet i una actuació amb el prestigiós quartet de corda Experimental Funktion. Raquel ha estat seleccionada per participar en el projecte multidisciplinari Bohème 2020, del Festival de Música de Dresden 2014.
premis i beques Beca per a la Recerca i la creació en l'Àmbit de la Música OSIC, 2013. Premi Neville Wathen (Investigador Doctorat - RCM, Londres) 2013. Beca per a la Recerca i la creació en l 'Àmbit de la Música OSIC, 2012. Lucy Award Ann Jones (Investigador Doctorat - Royal College of Music, Londres) 2012. Beques Fundació Caja Madrid 2012-2013. Beques Fundació Caja Madrid setembre de 2012. Beques Fundació Caja Madrid 2011-2012. Beca de Formació i Perfeccionament en l 'Àmbit de la Música CoNCA, 2010.


Joan Magrané Figueras Reus 1988
S’inicia en la composició de la mà de Ramon Humet. Ha estudiat composició a l’ESMUC (Barcelona) amb Agustí Charles i a la Kunst Universität (Graz) amb Beat Furrer. Han estat molt importants per al seu desenvolupament artístic les seves trobades amb Mauricio Sotelo, Jesús Torres, Aureliano Cattaneo i Salvatore Sciarrino. També ha assistit a cursos i classes magistrals de Pierre Boulez, Klaus Huber, Helmut Lachenmann, Brian Ferneyhough, Kaija Saariaho, Georges Aperghis, José María Sánchez-Verdú, Hèctor Parra, Alberto Posadas, Stefano Gervasoni, Raphael Cendo, Martin Matalon, Hilda Paredes i d’altres. La seva música ha estat interpretada pel Quatuor Diotima, el Bcn216, la JONDE, l’Ensemble Espai Sonor, el Taller Sonoro, Mario Prisuelos, el Zahir Ensemble, S’ensemble i el Conjunt de percussió de l’ESMUC entre d’altres i en ciutats com Viena, París, Barcelona, Madrid, Ginebra i Lió.
premis i beques Premio Injuve a la Creación Joven 2010. Premio para jóvenes compositores, JONDE-INAEM 2011. Menció d'honor al Premio de composición Carmelo Bernaola 2011. 3r. premi a la Franz Josef Reinl‐Stiftung Composers Competition 2012. Menció d'honor al Premio del Colegio de España‐INAEM, París, 2012. Premio dal Ministro della Gioventù, Concurso Città di Udine 2012. Seleccionat per la Cátedra Manuel de Falla 2012, el Call for scores‐bost! Darmstadt summer courses 2012 i pel Programme Voix nouvelles. Fondation Royaumont, 2012.

Octavi Rumbau Barcelona 1980
El seu treball recent es concentra en la cerca de nous espais sonors per a la interacció entre electrònica i instrument, a més d'aprofundir en la mal·leabilitat del temps musical. Inicia la seva formació amb Enric Palomar, Yoshihisa Taïra i Agustí Charles. Més tard, es trasllada de nou a París per realitzar estudis de Composició al Conservatori Nacional Superior de Música i Dansa de París sota el mestratge de Frédéric Durieux, i d'Orquestració sota el de Denis Cohen, alhora que segueix estudis d'electroacústica amb Luís Naón, Yann Geslin, Tom Mays i Karim Haddad, i d’anàlisi amb Claude Ledoux. En paral·lel, realitza els cursos d'informàtica musical de l'IRCAM. Octavi Rumbau Masgrau és actualment professor d'electroacústica al Conservatori Superior de Música de les Illes Balears. Les seves obres són interpretades en nombrosos concerts, encontres i festivals arreu d’Europa i els EE.UU. Ha rebut encàrrecs de L’Auditori de Barcelona, ME_MMIX, Bcn216, CrossingLines Ensemble, Festival d’Òpera de Butxaca, UMS'n JIP, Rémi Durupt, Miguel-Ángel Lorente, etc. També ha col·laborat, entre altres, amb l’Ensemble Multilatérale, l’Ensemble Links, l’Spanish Brass Luur Metalls, l’Orchestre de la Lorraine, l’Orquestra de les Illes Balears, l’Orchestre des Lauréats, Laurent Durupt i Philippe Spiesser.
premis i beques Premi Concurs de Composició Frederic Mompou 2005. Premi Concurs de Composició Dolors Calvet i Prat 2008. Premio Concurso de Composición Colegio de España y del Instituto de las Artes Escénicas y de la Música (INAEM) 2012. Ajut per a creadors de la Fundació Phonos 2012 de la Universitat Pompeu i Fabra de Barcelona. Durant els últims anys ha rebut el suport de diverses institucions: Generalitat de Catalunya, Ministeri de Cultura espanyol, SGAE, Fundació Tarrazi, Legs Jean Brizard i Fundació Meyer.

Cristina Cordero
Llicenciada en Direcció Escènica i Dramatúrgia per l'Institut del Teatre de Barcelona, també s’ha format en nombrosos seminaris especialitzats a l’Obrador de la Sala Beckett.
Com a autora ha estrenat La Llei dels Grimm, dir. Joan Manuel Albinyana; L'Home de la Cadira per a Més enllà de la Foscor dir. Joan Arqué; Zoòtrop, al Teatre Estudi del IT, amb direcció pròpia; el llibret d'òpera Quasi una Cenerentola, dir. Adrià Aubert; l'infantil La Calaixera Prodigiosa, i el guió de l'acte 100 anys sent ESAB a Castelldefels.
Com a directora de teatre musical ha estrenat Ulisses, una odissea musical de Francesc Hernàndez i Pere Cowley, amb Els Pirates Teatre, codirecció amb Adrià Aubert; Assassins d’Stephen Sondheim i John Weidman, i The Sorcerer's Pub, de Gilbert & Sullivan al Versus Teatre, amb llibrets traduïts i adaptats per ella mateixa. També ha traduït i adaptat Menys emergències de Martin Crimp, dir. Juan Miranda.
Ha fet d'ajudant de direcció de Jordi Oriol a En Comptes de la Lletera de Josep Pedrals i Jordi Oriol. També ha fet de Cally Spooner a la performance Untitled, presentada al Loop Festival de video-art i, en pràctiques, l’ajudantia de Joan Lluís Bozzo a Cop de Rock, Josep Maria Mestres a Chicago i Sergi Belbel a El Ball.

Jordi Pérez Solé director escènic
Director, dramaturg, actor, titellaire, professor i investigador operístic. Llicenciat en direcció i dramatúrgia per l’Institut del Teatre de Barcelona l’any 2010. Actualment és director artístic de La Mama, productor, també ajudant de direcció i dramaturg a Comediants, i actor a Focus. És llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport. És graduat en Art Dramàtic en l’Aula Municipal de Teatre de Lleida i postgraduat en Direcció i Gestió Cultural per IDEC (UPF). Màster en Música com a art interdisciplinari per la UB, ESMUC, URV.
S’inicià en el món de les arts des de la música des de ben petit. Enriqueix la seva formació amb cursos de producció teatral amb Santiago Sueiras, dansa contemporània a l’Escola de dansa Àrea, escriptura dramàtica a l’Obrador de la Sala Beckett amb Rafael Spregelburd, Enric Nolla, Victòria Szpunberg i Patrick Wengenroth, i guió cinematogràfic amb Albert Prat, entre altres.
Investigador en l’àmbit de l’òpera i el teatre musical, ha obtingut una beca de recerca del CONCA per a la recerca Direcció catalana del segle xxi el 2011, i una altra beca de recerca de l’OSIC per a la investigació La Regieoper catalana. Cap a un laboratori de recerca i creació el 2012. Ha obtingut també diverses beques per participar en cursos i seminaris: Simposi internacional Òpera i llibret a l’SGAE de Barcelona, Obrador Internacional de la Sala Beckett amb Sergi Belbel, i Laboratori internazionali di dramaturgia e escrittura teatrale a San Miniato (Itàlia) amb Enzo Cormann, Jeanne-Marie Piemme, Mathieu Bertholet i Fabrice Melquiot.
D’entre els espectacles que ha dirigit destaquen Millet, versió original cantada en català; L’última vedette del Molino d’Aleix Aguilà, i Autèntic Oest, de Sam Shepard. A més, ha signat les direccions de l’òpera Il Più Bel Nome, d’Antonio Caldara i Pietro Pariati, i els textos teatrals: L’hora grisa o l’últim client d’Agata Kristof i Las películas de invierno de Juan Mayorga.
Ha col·laborat en diversos espectacles amb Comediants des de la codirecció escènica i la dramatúrgia, al costat de Joan Font: El regal del bicentenari (espectacle sobre el bicentenari de Wagner i Verdi, estrena al Festival del Castell de Peralada 2013), Suite de l’aigua (creació musical contemporània, estrena 2014/15 a L’Auditori de Barcelona) i La mascarada de Mozart (espectacle escènico-musical a partir de tres peces molt poc conegudes de Mozart amb estrena prevista al Gran Teatre del Liceu de Barcelona).
Ha estat ajudant de direcció de Magda Puyo a Trànsits, de Carles Batlle; de Pep Anton Gómez al musical Nine i de Martí Torras a El coronel ocell de Hristo Boitxev. També és autor de Forat 8 i de Batecs.
Convé destacar de la seva trajectòria que també ha estat actor-titellaire del Centre de Titelles de Lleida durant 10 anys, en els quals ha participat en 8 espectacles, com ara l’òpera Hansel i Gretel d’E. Humperdinck, una coproducció amb el Liceu i el Teatre Nacional de Catalunya; Jan Titella al Palau de la Música, i Mowgly al Festival de Cannes. I també, en un altre àmbit, la creació i direcció artística del Festival de Moda i Identitats Gang-à-porter (2004) al CCCB i la seva tasca com a professor de primària i secundària d’educació física.


Francesc Prat director musical
Director i compositor nascut a Barcelona, Francesc Prat desenvolupa la seva activitat musical en l’àmbit de la música dels segles xx-xxi i de nova creació així com en el repertori d’òpera.
El seu interès en la música actual l’ha vinculat estretament al director Jürg Henneberger i la Ensemble Phoenix Basel, la Barcelona 216, l’EnsembleÖ! i en nombrosos projectes de la Gare du Nord - Bahnhof für Neue Musik Basel. Va ser director musical de Art on Stage, cooperació entre el Theater Basel i la fira d’art actual ArtBasel.
En el marc de l’òpera és assistent musical del director Ivor Bolton al Teatro Real de Madrid. Amb aquest mateix director ha treballat en altres teatres europeus com ara Amsterdam o Viena. Des de la temporada 2012-2013 assisteix regularment a Josep Pons al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, teatre on també va treballar al costat de Sebastian Weigle. Ha dirigit diferents títols del repertori operístic contemporani destacant l’estrena mundial de l’òpera Rahel und Pauline de Roland Moser en el Festival de Lucerna.
Com a compositor les seves obres s’han estrenat a Suïssa, Alemanya, Àustria i Itàlia. L’octubre del 2012 va estrenar a Basilea la seva primera òpera.
Francesc Prat realitzà els seus primers estudis musicals a l’Escolania de Montserrat. Continua els estudis de Oboè, Piano i Teoria al Conservatori Superior de Música de Barcelona. Posteriorment, el diploma en composició a la Hochschule für Musik Basel amb Roland Moser i en direcció d’orquestra a la Zürcher Hochschule der Künste. A Basilea també es forma en la interpretació de la música actual i la improvisació musical.
Actualment Prat és director musical de l’Orquestra del Montsalvat i docent del Seminari de Música Contemporània al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona.

Anna Alàs i Jové
Mezzosoprano, és nascuda a Terrassa, on va iniciar la seva formació al Centre d'Educació Musical, va continuar al Conservatori Municipal de Terrassa i després a l’Escola Superior de Música de Catalunya amb Enedina Lloris i Mireia Pintó. Amb una beca Erasmus estudià a la Liedklasse i a l'Escola d'Òpera de la Hochschule für Musik Karlsruhe. Va ser membre de l’Operastudio de l'Staatstheater Nürnberg i posteriorment va completar un Master en Lied i oratori a la Hochschule für Musik Hanns Eisler de Berlín amb Anneliese Fried i Wolfram Rieger.
Ha assistit a cursos magistrals de cançó amb Brigitte Fassbaender, Dietrich Fischer-Dieskau, Bernarda Fink, Thomas Hampson, Thomas Quasthoff, Irwin Gage, Malcolm Martineau... En l’àmbit de la música antiga s’ha perfeccionat amb Emma Kirkby, Andrew King, Al Ayre Español, Andrea Marchiol i Robert Nassmacher.
Ha estat guardonada amb el 1r. Premi del Concurs de Cant Joan Massià 2005, el 2n. Premi al Concurs Internacional de Lied Stuttgart 2010, el 2n. Premi del Concurs d’òpera barroca P.A. Cesti 2010, finalista al Concurs de Cant Richard Strauss 2009 i becada per la Humboldt Stiftung, La Caixa-DAAD i Caja Madrid.
Ha actuat al Palau de la Música Catalana, L'Auditori, Gran Teatre del Liceu, Teatro Real de Madrid, Palacio de la Ópera de A Coruña, Teatre Principal de Palma de Mallorca, Staatsoper Unter den Linden Berlin, Staatstheater Nürnberg, Karlsruher Konzerthaus, Landestheater Detmold, Brandenburger Theater, Festival de Música Antiga d’Innsbruck, Festival Internacional de Torroella de Montgrí, Schubertiada de Vilabertran, Heidelberger Frühling, Ludwigsburger Schlossfestspiele, Davos Festival, Glinka Hall de Sant Petersburg... amb orquestres com la Staatskapelle Weimar, Belgian Baroque Orchestra Ghent, Musica Florea, Ensemble Daimonion, Nürnberger Philharmoniker, Brandenburger Philharmoniker, Orquesta Sinfónica de Galicia, Orquesta Sinfónica de Madrid, Orquestra del Gran Teatre del Liceu... entre d’altres.
Ha estat artista resident a La Pedrera i ho serà aquesta temporada de l’Ateneu Barcelonès. Ha treballat sota la batuta de Renato Palumbo, Maurizio Benini, Thomas Hengelbrock, Leopold Hager, Víctor Pablo Pérez, Josep Pons i Diego M. Etxebarria, entre d'altres. Ha participat en muntatges de Robert Carsen, La Fura dels Baus, Lindsay Kemp, Hinrich Horstkotte, Andrea Raabe, David McVicay... al costat d’artistes com Plácido Domingo, Roberto Alagna, Susan Graham, Linda Watson o Barbara Frittoli. El seu repertori operístic inclou Diana (La Calisto), Junon (Actéon), Donna Elvira (Don Giovanni), Rosina (Il barbiere di Siviglia), Rita (Rita), L’Enfant (L’enfant et les sortilèges), Siebel (Faust), Flora (La Traviata)...
Ha enregistrat per a la Bayerische Rundfunk, COM Radio, Catalunya Música, RNE Clásica, l’editorial Avenç Avenç (Premi Nacional de Cultura Popular) i la Televisió Internacional de Portugal.


María Hinojosa
Neix a Sabadell el 1979. Comença molt jove la carrera de cantant. Es llicencia en cant i Lied a l'ESMUC amb la màxima qualificació i menció d'honor. Guanya el premi Butaca a Millor Actriu Musical el 2007 i 2011.
Consolida una intensa carrera dirigida, entre altres, per Enrico Onofri, Giovanni Antonini, Gabriel Garrido, Ottavio Dantone, Fabio Biondi, Rinaldo Alessandrini, Erich Höbarth, Pablo Heras-Casado, Stefano Montanari, Pablo González, Joan Pons, Sir Neville Marriner, Martin Gester o Kenneth Weiss.
Com a actriu i cantant ha treballat amb Xavier Albertí, Lluïsa Cunillé, Els Comediants, La Fura dels Baus, Francisco Negrín, Robert Carsen, Juliette Deschamps, Sisco Aznar, Alfred Kirchner o Rita Cosentino.
De la producció discogràfica convé destacar les 6 produccions per a Harmonia Mundi, diversos dvds per ArtHausMusik i Medici i alguns enregistraments per a ORF, Radio France, RNE, BBC, PolishRadio, Catalunya Radio entre altres. Prepara l’enregistrament de la integral per a veu de Joan Guinjoan. El seu objectiu artístic és obtenir una interpretació acurada en el gran ventall de la interpretació vocal, dels inicis històrics de la música als nostres dies. Això, tot respectant els autors, els seus temps, les tècniques i els estils. Per aquest motiu ha aconseguit col·laborar amb autors com Joan Guinjoan, Albert Demestres, Jonathan Harvey, Osvaldo Golijov o Agustí Charles, com també en la música barroca ha treballat amb els grans especialistes com G. Garrido, G. Antonini o O. Dantone, i en el classicisme i romanticisme amb Sir Neville Marriner o Pablo Heras-Casado.
De entre els seus futurs projectes destaca un concert amb l'Orquestra de Girona dedicat a Mozart, l’òpera Aynadamar d'Osvaldo Golijov a Oviedo i Philadèlfia, un concert amb Les Musiciens du Louvre a França, concerts a Holanda, Anglaterra i Alemania amb el grup La Risonanza, l'òpera La Flauta Màgica de W. A. Mozart a Vichy, un concert amb el Quatuor Mosaïques i l'òpera Il ritorno d'Ulisse in patria de Monteverdi a Lisboa, L'Olimpiade de Myslievicek a Praga i l'òpera L'Eclipsi de Paco Zarzoso i Albert G. Demestres dirigida per Xavier Albertí al TNC.


Joan Ribalta
És nascut a Sabadell, on va estudiar al conservatori. Completa la seva formació amb Joan Cabero i Enrica Tarrés a Barcelona, i després a l'Escola Normal de París, on es va graduar amb distinció. Va ser premiat al Concurs Eugenio Marco a Sabadell el 2000 i va guanyar el primer premi al III Concurs Internacional de Belcanto Bad Wildbad, entre altres premis.Els seus papers inclouen Don Ramiro (La Cenerentola), el Comte Almaviva (Il Barbiere di Siviglia), Ernesto (Don Pasquale), Tonio (La Fille du regiment), Ferrando (Così fan tutte), Tamino (Die Zauberflöte), i l'italià tenor (Der Rosenkavalier), entre molts altres.
Víctor de la Rosa
Víctor de la Rosa s'ha sentit sempre atret per la nova música i la col·laboració amb compositors. El seu amor per la música contemporània li ha permès estrenar obres per a clarinet i clarinet baix de molts compositors d'Espanya, Argentina, Xile, Letònia, Colòmbia, els EE.UU. i el Regne Unit. Com a solista ha tocat al Lucerne Festival, Festival de Archipel, a Ginebra, Nous Sons Festival de Música Contemporània de l'Auditori de Barcelona, Concert Hall, Fundació PHONOS, Hall de la SGAE de Barcelona i Sincrònics Festival de Música Contemporània de Lleida. És membre fundador de CrossingLines Ensemble, que ha estat guardonat amb el premi INJUVE 2011 com a Millor Conjunt de Música Clàssica pel Ministeri de Cultura espanyol. Des del 2012, l'Ensemble CrossingLines ha estat un grup en residència a l'Ateneu Barcelonès. Ha estat escollit recentment per participar en el prestigiós London Sinfonietta Acadèmia i Orquestra del Festival de Verbier. El 2010 va fer el seu debut orquestral amb el Magnus Lindberg Concert per a clarinet, amb Martin André i el RCM Filharmònica a l’Amarylis Fleming Hall a Londres. A l'ESMUC va estudiar amb Joan Enric Lluna i Harry Sparnaay (clarinet baix), on va obtenir la seva llicenciatura amb honors en Música. Allà també va treballar amb Antony Pay i Lorenzo Coppola (clarinet clàssic). Després es va traslladar a Londres per estudiar un Màster en Interpretació al Royal College of Music amb Tim Lines, Janet Hilton, Andrew Marriner i Michael Harris (clarinet baix), amb el suport generós del premi Wilkins-Mackerras i Leverhulme Orchestral Mentorship. Va aconseguir un 93% Distinction-Excepcional.

Cèlia Torres
Neix a Badalona l’any 1986. Inicia els seus estudis de violoncel al Conservatori de Música Professional de Badalona amb Ana Moreira. Obté el Títol de Grau Superior de Música a l'ESMUC amb Michel Poulet com a professor d'instrument i els membres del Quartet Casals i Charles Tunell com a professors de música de cambra. Cursa un Postgrau de Perfeccionament al Conservatori del Liceu amb Amparo Lacruz i paral·lelament estudia Tècniques d’Improvisació a l’Escola de Música Moderna de Badalona amb Martí Serra. Actualment amplia els seus estudis al Reial Conservatori de La Haia amb els mestres Michel Strauss, Jan Ype Nota i Roger Regter.
Ha actuat arreu del territori espanyol, França, Holanda i Brasil, en sales de renom com l’Auditori de Barcelona, El Palau de la Música Catalana, el Gran Teatre del Liceu, el Concertgebouw d’Amsterdam, Anthon Philipszaal a La Haia, o la Sala São Paulo a Brasil, entre altres.
Ha actuat en solitari al cicle Les suites de Bach a la Fundació Mas i Mas i al cicle Els Diumenges al Palau del Palau de la Música Catalana. Ha tocat amb formacions orquestrals i conjunts com la JONC, l’OCP (Orquestra de Cambra del Penedès), el ConjuntXXI! i BCN216. Ha tocat en grups de cambra com el Quartet Kayros, el Pierrot Quartet, o el Cello Octet Koninklijk Conservatorium Den Haag, i ha actuat en cicles de concerts i festivals com els de la Fundació Mas i Mas, el Cicle de Joves Intèrprets de Catalunya, el Cicle de Joves Intèrprets de Ciutadella, el Saariaho Festival Den Haag o el 44º Festival Internacional de Inverno de Campos do Jordão, entre altres.
Estrena peces de compositors com Raquel G. Tomás, Petra Strahovnik, Andrius Arutiunian, Juan Albarracín, Genevieve Murphy, Bethany Younge i Kalevi Aho als festivals Els Concerts del Conservatori. Joves Orquestres al Conservatori Municipal de Barcelona, Gaudeamus Jong Composers a la sala RASA d’Utrecht, Bijeenkomst Muziekvan al Lloyd Hotel d’Amsterdam, Test a la sala Nuthuis de La Haia, o al KC Lab al Korzo Theatre de La Haia, entre altres. Ha participat en l’enregistrament de l’òpera Aprima’t en tres dies d’Alberto García Demestres.
En l’àmbit del Jazz ha format part del grup Celeste Alías: la veu de la guitarra, seleccionat per a la Gira Ressons Jazz 2010, en què ha actuat a les sales de jazz més emblemàtiques de Catalunya. D’altra banda, ha format part del projecte Nonitz enregistrant un disc amb la valuosa col·laboració de Lee Konitz, pel qual reben el premi a Millor disc de l’any de l’Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya, l’any 2011.

L’OBNC neix del Festival amb el mateix nom (FOB-NC) que s’inicià el 1993 al Teatre Malic sota la direcció de Toni Rumbau amb l’estrena de l’òpera Violeta, de Manuel García Morante amb llibret de Josep Maria Carandell. Des d’aquell inici fins ara, el Festival va viure dues etapes diferents que es podrien qualificar com la infància i l’adolescència del projecte. La tercera, que correspondria a l’etapa de la “maduresa”, és l’actual OB-NC.

La primera etapa va consistir sobretot en obrir a la ciutat un espai conceptual que fins llavors no existia, o en tot cas existia d’una manera dispersa, difusa i aventurera: l’espai de l’òpera de petit format i de nova creació. L’etapa es va caracteritzar per tenir el Teatre Malic com a seu principal, tot i que no única, ja que durant els dotze anys que va durar, fins el tancament del Malic el 2002, van ser molts els espais implicats. Una primera etapa de proves, plena d’encerts i de tempteigs, caracteritzada per una manca crònica de recursos i molt lligada als avatars propis del món de les Sales Alternatives. Potser destacarien les diferents produccions fetes amb Òpera Mobile i dirigides per Joan Anton Sánchez, l’obertura internacional a personatges com el compositor Jakob Draminski o el director d’escena Luca Valentino, amb dues produccions molt aplaudides com Hin und Zurück de Hindemith i Orfeo Vedovo de Savinio, la primera òpera d’Albert Mestres i Jordi Rossinyol, la primera òpera d’Enric Palomar, Ruleta, la participació d’en Xavier Albertí en diverses propostes de butxaca, la irrupció de Marc Rosich com a dramaturg operístic, les distintes versions en titelles d’òperes conegudes de Pepe Otal, i d’altres. Aquesta va ser la infància del Festival.

La segona etapa va començar el 2004 i va acabar amb l’última edició del 2007. La seva característica principal és l’entrada de Dietrich Grosse en la direcció del Festival, amb l’obertura i el salt internacional que això va representar.
En efecte, l’entrada de Dietrich Grosse va permetre al Festival obrir-se a Europa i elevar al màxim els seus nivells d’exigència. Com a il·lustració d’aquest canvi destaca l’organització el 2004 de la reunió del NewOp que per primera vegada es feia a Barcelona i en un país del Sud. Un encontre que va permetre connectar amb productores i teatres prominents d’Europa.
La manca d’una seu pròpia del Festival va induir a una col·laboració amb nombrosos espais de la ciutat, la qual cosa donà molta visibilitat al Festival. Potser la principal pedra a la sabata d’aquest període va ser la impossibilitat d’establir convenis amb les institucions que hi donaven suport.
Al capítol d’encerts, destaca l’estrena d’una dotzena d’òperes noves: Bruna de Nit de Xavier Pagès i Joan Duran, Stabat de Xavier Maristany i Víctor Sunyol, Juana d’Enric Palomar i Rebecca Simpson, Decorado con Tres Vistas, d’Eduardo Diago, Domènech González de la Rubia i Sergio Fidemraizer, Orlando Furioso de Michael Gross i Roland Olbeter, Trenes de Marzo de Lars Graugaard i Toni Montesinos, El fervor de la perseverança de Carles Santos, Saló d’Anubis de Joan Albert Amargós i Toni Rumbau, La Cuzzoni d’Agustí Charles i Marc Rosich, Odola de Jordi Rossinyol i Albert Mestres, i les estrenes a Barcelona de Hangman, hangman! + The Town of Greed, de Lleonard Balada. Convé remarcar també les successives col·laboracions amb el Grup Instrumental Barcelona 216, que va permetre presentar a Barcelona La Passione de Louis Andriessen o el cicle de quatre obres de Peter Maxwell Davies Vesalii Icones, Miss Donnithorn’s Maggot, Eight Songs for a Mad King” i The Medium. I last but not least, i la formidable presència de quatre òperes catalanes a Darmstadt en ocasió de la Fira del Llibre de Frankfurt el 2007. Per a molts d’aquests projectes va ser decisiva la inestimable ajuda i col·laboració dels Instituts estrangers de Cultura: el Goethe Institut, el British Council, l’Ambaixada dels Països Baixos, l’Institut Francès, l’Ambaixada de Croàcia o institucions com l’Institut Europeu de la Mediterrània.
Esmentem també les dues dramatúrgies de Marc Rosich, una sobre les cançons de Gustav Mahler i l’altra sobre les cançons d’Alma Mahler, la reposició d’Il Barbiere di Siviglia de Paisiello, i la reestrena d’Il più bel nome del compositor Antonio Caldara a Tarragona (l’obra, estrenada el 1708 a Barcelona, va ser la primera òpera mai presentada a la Ciutat Comtal).
I parlant de col·laboracions, sens dubte la fonamental és la de tots els creadors, intèrprets i tècnics que van participar al Festival per l’alegria de participar-hi i creure en el projecte.
Un aspecte importantíssim d’aquesta segona etapa que durà de 2004 a 2007, va ser el conveni de col·laboració signat amb el Gran Teatre del Liceu per estrenar conjuntament autors catalans al Festival, amb el suport de la Fundació Caixa Catalunya. Una col·laboració que ha anat més enllà del 2007, com ara amb la presentació de l’obra d’Hèctor Parra Hypermusic Prologue el 2009. Aquest acord va obrir un espai a la nova creació operística amb uns mitjans i unes exigències de qualitat indiscutibles.
L’altre punt cardinal han estat durant aquests quatre anys les coproduccions fetes amb teatres d’òpera alemanys, amb Halle per a Juana i amb Darmstadt per a La Cuzzoni, que ha obtingut una continuació en uns altres projectes més grans, La cabeza del Bautista d’Enric Palomar i Lbyron d’Agustí Charles i Marc Rosich, que el gener de 2011 es va estrenar al Staatstheater de Darmstadt i al Liceu de Barcelona el juny del mateix any. S’afegeix, durant aquesta etapa, l’entrada del Festival al cercle dels productors d’òpera d’Espanya Ópera XXI.
Es pot dir que durant aquestes dues primeres etapes, el Festival va sembrar, i que les collites se segueixen recollint al llarg dels anys.
Després de l’èxit del Simposi Internacional d’Òpera i Llibret (2011), OBNC –i CITART, Centre d’Iniciatives del Teatre i les Arts SL que és al darrere del projecte– torna a reprendre la seva activitat programadora a partir de la temporada 2012-13. D’aquesta manera, es dóna continuïtat a la feina desenvolupada pel Festival d’Òpera de Butxaca i Nova Creació entre 1993 i 2007, i que en els darrers anys ha fomentat sobretot la presència dels creadors d’òpera catalans en el panorama internacional.
L’antic Festival d’Òpera de Butxaca i Nova Creació basava el seu programa en una oferta d’espectacles lírics concentrada en el temps que tenia lloc en diferents espais de tota la ciutat. Creiem que per a la nova etapa ens cal fer el contrari, concentrar una part important de la nostra activitat en un espai de referència i fer una oferta més dilatada en el temps, que es vagi desgranant durant la temporada, fent així que el Festival sigui més visible en tant que generarà activitat de manera més periòdica. És amb aquest objectiu a la vista que s’ha formalitzat l’estada en residència artística d’OBNC a La Seca – Espai Brossa. Aquesta situació vol dinamitzar més encara l’activitat d’aquesta nova factoria de creació, al mateix temps que ofereix al reformat Festival una central d’operacions des d’on poder créixer en aquesta nova etapa.
L’objectiu del nou OBNC, ara sota la direcció de Dietrich Grosse i Marc Rosich, és presentar produccions de cambra i de petit format, en cicles i al llarg de la temporada. OBCN està interessat en incloure al seu programa i fomentar obres amb aquestes característiques:

  • de compositors vius nacionals que s’exhibeixen o es coprodueixen amb altres ens lírics de l’estat i/o amb un altre ens líric de l’estranger.
  • obres de petit format amb artistes catalans.
  • obres de petit format internacionals d’especial interès.

Aquí teniu alguns fragments de l'espectacle. Cliqueu, cliqueu!

Dido reloaded 1  de Joan Magrané
Dido reloaded 2  d'Octavi Rumbau
Dido reloaded 3  de Raquel García-Tomás
Go, Aeneas, go! 1 d'Octavi Rumbau
Go, Aeneas, go! 2 de Raquel García-Tomás
Go, Aeneas, go! 3 de Xavier Bonfill
Go, Aeneas, go! 4 de Xavier Bonfill