Gira el teu dispositiu per visualitzar aquesta web.

Si veieu aquesta pantalla a l'ordinador, proveu de reduir el zoom.

Dos machos verdes fritos

Oscar Machancoses i David Verdaguer es van conèixer fent teatre. No és que es caiguessin bé però en aquella època no hi havia ningú més amb qui parlar i vivien a prop. Els gintònics els van unir i compartir els desamors els va permetre segellar definitivament el vincle.
Parlar entre mascles del desamor sempre ha resultat una mica incòmode i inhòspit. En això les femelles ens porten un gran avantatge, perquè disposen d’un extens catàleg d’eines per superar les ruptures, com les sessions de tuppersex, la litúrgia que suposa visionar Sex & The City o ser capaces de parlar amb les seves mares d’alguna cosa més que no sigui “Que sí, mama, que sí. Que ja menjo”.
Pot semblar impúdic exposar les nostres misèries en públic però junts vam descobrir que en equip tot és més fàcil i que a més ens pagaven per fer-ho.
La Bacanal

A Dos machos verdes fritos es troben dues personalitats que semblaven condemnades a entendre’s. Tant el pianista Oscar Machancoses com l’actor David Verdaguer comparteixen un sentit de l’humor intel·ligent i afinat, on deixen anar la seva visió més càustica del desamor des d’un punt de vista estrictament masculí, tot amb un entranyable aire de piano bar.
Borja Duñó