Gira el teu dispositiu per visualitzar aquesta web.

Si veieu aquesta pantalla a l'ordinador, proveu de reduir el zoom.

Pàtria

Fa mesos, potser anys, que vivim un autèntic malson social, econòmic i polític. És per això que no és descabellat pensar que potser sorgirà aviat un individu capaç de moure les masses emprenyades, indignades i cabrejades. La gent, a les cafeteries i als bars, diuen noms mentre prenen el cafè. Terribas. Guardiola. Barberà. Calçada. Qui sap si un d'ells o algú, a qui encara no coneixem, tindrà prou carisma per engrescar tot un poble. Potser tots ens sentirem representats per les seves paraules. Potser creurem que aquesta vegada sí. Potser tindrem la sensació que ens hi podríem jugar la vida, per ell, perquè ell se la jugaria per nosaltres. Potser estarem orgullosos de ser diferents de la resta del món. Potser ens sentirem dir que les coses estan canviant. Potser ens omplirem d’il·lusió. Però no crec que sapiguem mai del cert quins són els pensaments que passen pel cap d’aquest home. En què haurem de creure llavors, en una persona o en una idea? D'ara endavant, nosaltres també serem responsables del rumb que prengui el nostre país.

Jordi Casanovas

Jordi Casanovas
(Vilafranca del Penedès, 1978)

És director i dramaturg de la companyia FlyHard, i fundador i director de la sala del mateix nom de Barcelona. Ha escrit una trentena de textos teatrals, entre els quals destaquenUna història catalana (TNC, juny 2011), Dictadura-Transició-Democràcia (Teatre Lliure 2010), Un home amb ulleres de pasta (Sala FlyHard, 2010), Sopar amb batalla (Versus Teatre, 2010), JULIA SMELLS like teen spirit (Festival Grec, 2009), La revolució (La Villarroel, 2009), Lena Woyzeck (Temporada Alta, 2008), La ruïna (La Villarroel, 2008), City/Simcity (Sala Beckett / Club Capitol, 2007), i Wolfenstein (AREAtangent / Versus Teatre, 2006).

Ha obtingut el Premi Ciutat de València per Estralls, el Premi Ciutat d’Alcoi 2005 amb Beckenbauer, el Premi Marqués de Bradomín 2005 amb Andorra i el Josep Robrenyo 2002 amb Les millors ocasions. La trilogia composta per Wolfenstein, Tetris i City/Simcity ha rebut el Premi Revelació de la Crítica de Barcelona de la temporada 2006-07, el premi Crítica Serra d’Or al millor text teatral de 2006 i diverses nominacions als Premis Butaca i als Premis Max. És Premi Butaca al millor text teatral de 2009 per La Revolució, Premi Butaca al millor text teatral de 2011 per Una història catalana, i premi Time Out a la millor obra de 2011 per Un home amb ulleres de pasta.

Marcel Borràs
teatre
2012 La monja enterrada en vida, dir. Nao Albet i Marcel Borràs. 2011 Íncubo, d’Álex Mañas. HAMLE.T. 3 de Nao Albet i Marcel Borràs. 2011. Julieta & Romeo, dir. Marc Martínez. 2010 Dictadura-Transició-Democràcia, de Xavier Albertí, Lluïsa Cunillé, Roger Bernat, Jordi Casanovas, Nao Albet i Marcel Borràs. 2009 Guns, childs & videogames, de Nao Albet i Marcel Borràs. 2008/2009 Germanes, de Carol López. 2007 Streigthen con Fraigthen, de Nao Albet i Marcel Borràs. 2006/2007 Èric i l’exèrcit del Fènix, de Víctor Alexandre, dir. Pere Planella. 2005 Tot és perfecte, de Roger Bernat. 2004 Sis vides d’altres persones de Job Ramos i Marcel Borràs. 2003 Nits a Basora, dramatúrgia Carles Batlle, dir. Pere Planella.
cinema
2009 Bruc, dir. Daniel Benmayor. El coito te nubla, de Guillermo Álvarez i Sergio Roldán, dir. Guillermo Álvarez. El diario de Carlota, dir. Jose Manuel Carrasco. Cruzando el limite, dir. Xavi Giménez. 2008 Derhoof, teaser de cinema dirigit per Marçal Forés. El mal ajeno, dir. Ósckar Santos.
televisió
Ha participat en La sagrada família (TVC), Hospital Central (Tele5) i Serrallonga (TVC).

Lluïsa Castell
teatre
2012 La nostra classe, de T. Słobodzianek; Els baixos fons; de M. Gorki i Prometeo, de H. Müller, totes tres dirigides per Carme Portaceli. 2008/2009 Cancún, de J. Galceran, dir. Josep M. Mestres. 2008 Què va passar quan Nora va deixar el seu home?, d’Elfriede Jelinek, dir. Carme Portaceli. 2007 A la Toscana, de Sergi Belbel. En defensa dels mosquits albins, de M. Sarrias, dir. Carol López. La finestra tancada, d’A. Vila, dir: Carme Portaceli. 2006 Sallinger, de B-M. Koltès, dir. Carme Portaceli. Valentina, de C. Soldevila, dir. Toni Casares. 2005 Magnus, de J.  Teixidor, dir. Oriol Broggi. Casa i jardí, d'A. Ayckbourn, dir. Ferran Madico. Gènova 01, de F. Paradivino, dir. Carme Portaceli. La ronda, d’A. Schnitzler, dir. Mario Gas. 2004 Això és una cadira, de C. Churchill, dir. Briguitte Luik. 2003 Las amargas lágrimas de Petra Von Kant, de R. W. Fassbinder, dir. Manel Dueso. Lear, d’E. Bond i El retorn al desert de B-M. Koltès, dir. Carme Portaceli. 2001 11 de setembre-Les troianes, de X. Vinader, dir. Ramon Simó. El sopar dels idiotes, de F. Veber, dir. Paco Mir. 2001 Ball trampa, de X. Durringer, dir. Carme Portaceli. 2000 Por menjar-se ànima, de R. W. Fassbinder, dir. Carme Portaceli. 1999 El rapto del serrallo, de W. A. Mozart, dir. Mario Gas. 1998 Contra l’oblit, d’E. Corman, dir. Antonio Simón, Carme Portaceli i Konrad Zschiedrich. 1996 Una jornada particular, d’E. Scola, dir. Josep Maria Flotats. 1996 La dama del mar, de H. Ibsen, dir. Joan M. Gual. 1993 Golfus de Roma, de S. Sondheim, dir. Mario Gas. 1992-1993 El temps i els Conway, de J.B. Priestley, dir. Mario Gas. 1987 L’intercanvi, de P. Claudel, dir. Ariel García-Valdés.
cinema
2011 Canción de Katmadú, dir. Icíar Bollaín. El sexo de los ángeles, dir. Xavi Villaverde. 2009 Pa negre, dir. Agustí Villaronga. 2004 Iris, dir. Rosa Vergés. 2000 El zoo d’en Pitus, dir. Mireia Ros. 1999 La cuidad de los prodigios, dir. Mario Camus. 1998 El pianista, dir. Mario Gas. 1997 Tic-tac, dir. Rosa Vergés. 1991 Chatarra, dir. Félix Rotaeta. 1983 Victòria, dir. Antoni Ribas. Un genio en apuros, dir. Lluís Josep Comerón. 1993 El somni de Mauren, dir. Romà Guardiet.
televisió
Ha participat entre d’altres a Cuéntame como pasó (TVE); La sagrada familia, Les veus del Pamano, El cor de la ciutat, Jet-lag, Temps de silenci, Secrets de família (TVC), i Loco de atar (TVE).

Francesc Orella
teatre
2013 Hedda Gabler, de H. Ibsen, dir. David Selvas L’estranger, d’A. Camus, dir. Carles Alfaro. 2010 Escenes d’un marimoni / Sarabanda, d’I. Bergman, dir. Marta Angelat. 2009 Traïció, de H. Pinter, dir. Carles Alfaro. 2008 Macbethladymacbeth de W. Shakespeare i Tío Vania d’A. Txékhov, dir. Carles Alfaro. 2007 La nit just abans dels boscos de B-M. Koltès, dir. Àlex Rigola. Un enemigo del pueblo, de H. Ibsen, dir. Gerardo Vera. 2006 Hamlet / La Tempestad, de W. Shakespeare, dir. Lluís Pasqual. 2005 Ròmul el gran de F. Dürrenmatt, dir. Carles Alfaro. 2004 El rey se muere, d’E. Ionesco, dir. José Luis Gómez. 2002/03 La caiguda, d’A. Camus, dir. Carles Alfaro. 1999 Tot esperant Godot, de S. Beckett, dir. Lluís Pasqual. 1998 Galatea, de J. M. de Sagarra, dir. Ariel García-Valdés. Morir, de Sergi Belbel. 1997 L’auca del senyor Esteve, de S. Rusiñol, dir. Adolfo Marsillach. 1996 Àngels a Amèrica, de T. Kushner, dir. Josep M. Flotats. Maror. de R. Sirera, dir. Joan Lluís Bozzo. De poble en poble, de P. Handke, dir. Joan Ollé. 1995 Els bandits, de F. Schiller, dir. Lluís Homar. 1994 El zoo de cristal, de T. Williams, dir. Mario Gas. 1993 Roberto Zucco, de B-Marie Koltès, dir. Lluís Pasqual. 1992/93 Asdrúbila, de Carles Santos (dir. amb Pere Portabella). 1991/92 Èdip, tirà, de Sòfocles/H. Müller, dir. Matthias Langhoff. 1990/91 Autèntic Oest, de S. Shepard, dir. Josep Minguell. 1989/90 Una visita inoportuna, de Copi, dir. Jorge Lavelli. 1988/89 Dancing, de J-C. Painchenat, dir. Helder Costa. 1987/88 La botiga dels horrors, de H. Ashman, dir. Joan Lluís Bozzo. 1986/87 La ronda, d’A. Schnitzler,  dir. Mario Gas. 1986 Crímenes y locuras del traidor Lope de Aguirre, de J. Sanchis Sinisterra, dir. Joan Ollé. 1985/86 Antaviana, de P. Calders, dir. Joan Lluís Bozzo. 1984 L’òpera de tres rals, de B. Brecht, dir. Mario Gas. 1983 Mirandolina, de C. Goldoni, dir. Ramon Teixidor. 1982/83 Peer Gynt, de H. Ibsen, dir. Francesc Nel·lo. 1982 Marat-Sade, de P. Weiss, dir. Pere Planella. 1981 El príncep d’Homburg, de H. V. Kleist, dir. Ricard Salvat.
televisió
Ha participat en Infidels, Zoo, Porca Misèria, De Moda i Temps de silenci (TVC).

Fermí Reixach
teatre
2012Cartes Lliures: La retirada, dir. Pau Carrió. 2010 Diari d’un boig, de N. Gògol, dir. Fermí Reixach. 2008 Mystics, d’Ignacio Alcover i Ignacio Uriagereka. 2005-2007 Diari d’un boig. de N. Gògol, dir. Ernie Martin. 2006 Consell d’amor. 1979 Hughie d’E. O’Neill, dir Ernie Martin. 2001-2005 Veinte poemas de amor y una canción desesperada, de P. Neruda. 1996 El pare, d’A. Strindberg, dir. Pere Planella. 1995-2002 Tío Vania, d’A. Txékhov, dir. Miguel Narros. 1992 Edipo en Colono i Edipo Rey de Sòfocles, dir. Juanjo Granda. 1988 Absències, de Salvador Brotons i Miquel Martí i Pol. 1987 L’última copa, de H. Pinter, dir. Xicu Masó. 1986 Leonci i Lena, d’A. Büchner i Mel Salvatge-Platonov, d’A. Txékhov, dir. Pere Planella. 1985 Diari d’un boig, de N. Gògol, dir. Ernie Martín. 1983 Ederra, d’I. Amestoy, dir. Miguel Narros. Don Juan Tenorio, de J. Zorrilla, dir. Miguel Narros. 1982-1983 El rey Lear, de W. Shakespeare, dir. Miguel Narros. 1981 El purgatorio de San Patricio, de Calderón.1980 El balcó, de J. Genet, dir. Lluís Pasqual. 1979-1984 Un home apassionat, lecturadramatitzada de poemes. 1979 Hughie d’E. O’Neill, dir Ernie Martin. 1978 Hedda Gabler, de H. Ibsen, dir. Pere Planella. La vida d’Eduard II d’Anglaterra, de C. Marlowe, dir. Lluís Pasqual. 1977-1978 Titus Andronicus, de W. Shakespeare, dir. Fabià Puigserver. 1977 La cacatua verda, d’A. Schnitzler, dir. Pere Planella. 1976 Àlies Serrallonga, d’Els Joglars. 1974 El pupilo quiere ser tutor, de P. Handke, dir. José Luis Gómez. 1973 Non plus plis, d’Els Comediants. 1973 Catacroc, d’Els Comediants. 1960-1972 La fira de la mort, del Grup d’Estudis Teatrals d’Horta.
cinema
2012 Veritas, dir. Jesús Llungueras. 2010 La voz dormida, dir. Benito Zambrano. The Cold Light of Day, dir. Mabrouk El Mechr. 23-F, dir. José María de la Peña. Emergo, dir. Carles Torrens. La Isla de Gozo-Ghost Track, dir. Fabrizio Rossetti. 2009 La mosquitera, dir. Agustí Vila. Cruzando el límite. dir. Xavi Giménez. Héctor y Bruno, dir. Ana Rosa Fernández Diego. La estación del olvido, dir. Christian Molina 2008 The Frost, dir. Ferran Audí. 2007 Azaña, dir. Santiago San Miguel. 2007 El Greco, dir. Yannis Smaragdis. 2006 El perfume, dir. Tom Tykwer. 2005 El este de la brújula, dir. Jordi Torrent. 2004 Iris, dir. Rosa Vergés. 2002 Darkness, dir. Jaume Balagueró. Semana Santa, dir. Pepe Dankar. 2001 Mi dulce, dir. Jesús Mora. 2000 Faust: Love of the Damned, dir. Brian Yuzna. 1999 Volaverunt, dir. Bigas Luna. 1998 Luces y sombras, dir. Jaime Camino. 1989 En el jardín, dir. Antonio Chavarrías. La noche oscura, dir. Carlos Saura. 1979 La campanada, dir. Jaime Camino.
televisió
Ha participat a La Riera i Polseres vermelles (TVC), Don Quijote i El diario de un loco (TVE), entre d’altres.

Rosa Vila
teatre
2009 La casa de Bernarda Alba, de F. García Lorca, dir. Lluís Pasqual. 2008 Mirall trencat, de M. Rodoreda, dir. Ricard Salvat. 2002 La filla del mar, d’A. Guimerà, dir. Josep Maria Mestres. 2001 Després ve la nit, de D. Plana i M. Iscla, dir. David Plana. 2000 L’hort dels cirerers, d’A. Txékhov, dir. Lluís Pasqual. 1999 El especulador, de D. Greig, dir. Philippe Howard. 1998 La casa de Bernarda Alba, de F. García Lorca, dir. Calixto Bieito. 1996 El visitant, d’E-E. Schmitt, dir. Rosa Maria Sardà. 1995 Les escorxadores, de S. Daniels, dir. Ramon Simó. 1993 Noche de Reyes, de W. Shakespeare, dir. Konrad Zschiedrich. 1992 L’hostal de la Glòria, de J. M. de Sagarra, dir. Josep Montanyès. 1992 El sueño de una noche de verano, de W. Shakespeare. dir. Calixto Bieito. 1991 Final d’estiu amb tempesta, de F. Lucchetti, dir. Lurdes Barba. 1990 Línia roja, de W. Ludwig i B. Heyman, adaptació i direcció Teresa Vilardell i Miguel Casamayor. 1989 Vador, de J. M. Muñoz Pujol, dir. Joan Ollé. 1988 Danny i Roberta, de J. P. Shanley, dir. Josep Costa. 1987 Tirant lo Blanc, dir. Pavel Rouba. 1986 Mel salvatge d’A. Txékhov, dir. Pere Planella. 1985 El bon doctor, de N. Simon, dir.Pere Planella. 1984 L’auca del senyor Esteve, de S. Rusiñol, dir. Pere Planella.
cinema
2009 A la deriva, dir. Ventura Pons. 2006 Atlas de geografía humana, dir. Azucena Rodríguez. 2002 A la ciutat, dir. Cesc Gay. 2001 El embrujo de Shangai, dir. Fernando Trueba. Des del balcó, dir. Jesús Garay. 1998 A la vida, a la mort, dir. Jesús Garay. 1996 Miradas profundas, dir. Jesús Garay. El poder de la conversa, dir. Lluís Maria Güell. 1994 Escenas de una orgía en Formentera, dir. Francesc Bellmunt. 1992 Monturiol, el senyor del mar, dir. Francesc Bellmunt.
televisió
Ha participat a Olor de Colònia (Diagonal TV), Ventdelplà (TVC), El comisario (Tele5), Homenots i Laberint d’ombres (TVC), entre altres.

El CANAL-Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona és un centre nacional de producció i de creació escènica que forma part de la xarxa de centres públics, conjuntament amb el Teatre Nacional de Catalunya, el Teatre Lliure i els Centres d’Arts Escèniques de Reus i de Terrassa. L’Ajuntament de Salt, l’Ajuntament de Girona, la Diputació de Girona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya són les institucions conveniades que han engegat el centre.

Des dels seus inicis, els objectius que persegueix el Centre són: produir i coproduir espectacles de primera línia des de l’àrea urbana de Girona, però amb la voluntat que tinguin una exhibició posterior el més àmplia possible. Aquests espectacles són sobretot de teatre, i molt especialment de teatre de text; el Centre treballa conjuntament amb el Temporada Alta-Festival de Tardor de Catalunya, i aquesta col·laboració ha de servir als creadors del nostre país com a espai natural de trobada amb creadors estrangers, així com també de trampolí per accedir a programacions de fora del nostre país; el Canal vol ser un lloc de treball també per a les noves generacions de creadors que van sorgint a Catalunya; el Centre vol col·laborar a difondre i a fer créixer l’autoria catalana; col·laborar a teixir conjuntament amb el TNC, el Teatre Lliure, el Mercat de les Flors i els Centres d’Arts Escèniques de Reus i de Terrassa, la nova xarxa de producció teatral pública de Catalunya; treballar conjuntament amb els teatres del Servei Metropolità de Teatres i Auditoris (Teatre Municipal de Girona, Teatre de Salt, Sala La Planeta i Auditori de Girona), tant per aconseguir una millor programació com per arribar a un públic més ampli.

El CANAL-Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona produeix cada temporada un mínim de quatre espectacles que es gestionen des del Centre amb la col·laboració de diversos coproductors (Teatre Lliure, Teatro Español de Madrid, Festival Grec...), la qual cosa permet, a banda de poder fer propostes amb més mitjans, garantir-ne l’exhibició i posterior gira. També cada temporada els Centres de Creació de Reus, Terrassa i Salt/Girona presenten una coproducció conjunta.

La seu d’EL CANAL-Centre d’Arts Escèniques de Salt/Girona, la Factoria Cultural de la Coma-Cros, s’ha inaugurat, coincidint amb el Festival Temporada Alta, amb l’espectacle MCBTH. A la Coma-Cros, EL CANAL hi té espais d’assaig, magatzems, oficines i un espai d’exhibició modulable.

EL CANAL – Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona
http://www.elcanalteatre.cat/

Jordi Casanovas
http://www.flyhard.org