Gira el teu dispositiu per visualitzar aquesta web.

Si veieu aquesta pantalla a l'ordinador, proveu de reduir el zoom.

La tempesta / La casa cremada

A finals del segle xix s’implanta definitivament el Naturalisme a Europa. August Strindberg li obre la porta de l’escena amb el seu Teatre Íntim. Us oferim les 4 peces fundacionals en dues sessions, dos programes dobles de funció única.

La tempesta, direcció Juan Carlos Martel Bayod

amb
Javier Beltrán el repartidor de gel, el carter, el fanaler; el senyor Fischer, el marit de Gerda / Jordi Boixaderas el germà, cònsul / Laia Martí Lluïsa, una parenta del senyor / Bàrbara Mestanza Agnès, la filla de Stark / Lluís Pasqual el senyor, funcionari públic jubilat / Boris Ruiz el pastisser, senyor Starck / Bea Segura Gerda, l’exmuller del senyor

traducció de l’anglès i el castellà Marc Artigau / vídeo Marc Lleixà

producció Teatre Lliure

durada aproximada: 1h. sense pausa

Hi ha gent que té més facilitat per passar pàgina que d’altres. Intueixo que Strindberg era d’aquells “altres”. O potser pensava, com Freud, que recordar és la millor manera d’oblidar. Sigui com sigui, sempre que torna el passat esclata una tempesta, per netejar o per inundar, però una tempesta al cap i a la fi. La nostàlgia pot estancar un procés vital, viure del passat o viure del futur és no viure el present, i per això commou Strindberg, que ens avisa fent mal. Com una advertència del que li pot passar a qualsevol, com si per viure amb calma s’hagués de passar per una tempesta.
Som a l’estiu. El senyor, ja vell, viu sol amb Lluïsa, la jove dama de companyia, i passa els dies jugant de tant en tant als escacs amb el seu germà. Al pis de sota, hi viu la família del pastisser i la dona, amb Agnès, la filla jove, que voldria ser cega i sorda per no veure ni sentir tot el que succeix al seu voltant. A l‘últim pis, la misteriosa família Fischer, de qui ningú no sap res fins que el germà troba i reconeix Gerda, la dona del senyor que el va abandonar fa uns anys enduent-se la seva filla de quatre anys. Des de llavors, el senyor viu en els records fingint una indiferència que, en realitat, l’ha torturat durant tots aquests anys. En la trobada amb Gerda surt tot a la llum i La tempesta comença: la veritat ressorgeix i el passat torna violentament per convertir-se en present.

Juan Carlos Martel Bayod

La casa cremada, direcció Lluís Pasqual

amb
Pere Arquillué el foraster / Laura Aubert Matilda / Javier Beltran el policia de paisà / Andreu Benito el tintorer / Jordi Boixaderas el picapedrer / Jordi Bosch Alfred / Pol López l’estudiant /Laia Martí la senyora / Carles Martínez el pintor / Xicu Masó el paleta / Rosa Renom la senyora Vesterlund / Boris Ruiz el cotxer de la funerària / David Verdaguer el pagès / Rosa Vila la vella

traducció de l’anglès i el castellà Marc Artigau

producció Teatre Lliure

durada aproximada: 1h. 5’sense pausa

Foraster.- (···) Quan un és jove veu com es prepara el teler: els pares, els parents, els amics, el cercle de les relacions, els criats, formen l'ordit. Més endavant a la vida, a mesura que la teranyina del destí amb el seu vaivé incessant va teixint els fils, apareix la trama. A vegades els fils es trenquen, però es lliguen i continuen teixint. La pinta enreda sense aturar-se, el fil va formant gargots i la tela ja és a punt. Quan ets vell, quan l'ull ja ha après a veure-hi, un descobreix que aquests gargots formen un dibuix, un monograma, un ornament, un jeroglífic, que fins aleshores no ha pogut desxifrar. Això és la vida. La teixidora universal, ho ha teixit. (Va cap al munt i agafa un àlbum). És el llibre dels nostres destins. L'avi i l'àvia, el pare i la mare, els germans, les relacions o allò que anomenem amics, els companys de l'escola, les criades, els padrins... I el més curiós és que jo, que he viatjat pels Estats Units, Austràlia, Congo i Hong Kong, sempre trobava, allà on anés, un compatriota, com a mínim un, i que quan començàvem a remoure records, aquell compatriota coneixia algú de la família, o potser un padrí, o una criada, és a dir, teníem algú altre en comú. (···)

fragment de La casa cremada