Gira el teu dispositiu per visualitzar aquesta web.

Si veieu aquesta pantalla a l'ordinador, proveu de reduir el zoom.

Dues dones que canten

Dues dones que canten és la passió d’unes vides orientades a la producció material i a la reproducció emocional. Dues dones que canten és la mirada boirosa a un temps que mai no ha existit però que tothom recorda. Dues dones que canten és l’epíleg a una vida no viscuda, a una tragèdia infinita. El dubte permanent entre somni i record...

“Treballadors i ganduls, pobres i rics, joves i vells, sans i malalts, tots, sense excepció, escolten el mateix. Això constitueix el més gran, el més tranquil·litzador, el més perillós i el més terrible de la nostra època. (...) L’altaveu sona durant tot el dia, dirigint sense cap limitació les idees i els sentiments, i és molt significatiu que quan el radiooient, rara vegada, canvia voluntàriament d’emissora per elegir un nou programa, sol fer-ho per evitar l’esforç de cooperar intel·lectualment. (...) La ràdio: on un parla sense poder sentir-hi i tots els altres hi senten sense poder parlar-hi.” (Rudolph Arnheim,1936)

intèrprets
Laura López / Cinta Moreno / cor Maialen Araolaza, Maria Blanch, Catalina Cortès, Laura Cruells, Joana Gomila, Zoila Herranz, María Lorea, África Molina, Patricia Medina, Sandra Moncusí, Agnès Parcerisas, Claudia Rosales, Blanca Serra

vestuari Xesca Salvà i Joana Martí / arranjaments musicals i so Joan Fullana / arranjaments i direcció del cor Joana Gomila / música enllaunada Gori Matas i altres

ajudant de direcció Joan Tomàs Martínez

i els equips del Teatre Lliure

producció Teatre Lliure

amb la col·laboració del Servei de Graduats de l’Institut del Teatre

agraïments a les que ballen

Joan Fullana és llicenciat en Direcció Escènica i Dramatúrgia per l’Institut del Teatre de Barcelona. Ha estudiat Humanitats a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). És membre fundador de la companyia Corcada Teatre i del col·lectiu literari Pèl Capell. Ha estat ajudant i asistent de dirección de Pablo Rosal, Pep Tosar, Albert Mestres, Lluís Pasqual i Joan Font. També ha treballat com a actor, músic i compositor en diversos muntatges. Ha enregistrat alguns discs i ha publicat poesia (Sop). Com a director i dramaturg ha estrenat Pèl al pit (2006); Una taula és una taula, Climàtic, deBiaix i El paseo de Federico (2008); Una cosa així com Roberto Zucco i Pessoa, o que o turista deve ver (2009); No hi ha res que no passi entre dilluns i diumenge, 108.1 hi ha algú a l'altra banda?, Residents i Negre de Guinea (2010).