Gira el teu dispositiu per visualitzar aquesta web.

Si veieu aquesta pantalla a l'ordinador, proveu de reduir el zoom.

temporada 20/21

Estimat públic,
en primer lloc, voldria recordar els qui ja no hi són i abraçar tots aquells que han patit pèrdues. Voldria agrair també l’esforç de totes les persones que han estat durant els últims mesos dedicant totes les hores del món a frenar aquesta pandèmia. I també el  dels qui, silenciosos, treballen en la reconstrucció constant dels teixits social, cultural i educatiu. De la temporada passada, n’hem après la valentia del risc, el coneixement dels marges i la intel·ligència d’un món que ens escup del sistema. N’hem pres nota per continuar apropant-nos a vosaltres, molts dels quals heu trepitjat aquesta casa per primera vegada, i a d’altres que seguiu mantenint el foc formant part de la nostra identitat. Tots som el Lliure. Ara no es tracta de no ser qui no som. Es tracta de començar a  pensar com mai ho havíem fet, buscant l’extraordinari en l’ordinari, i de permetre el dissentiment.

Vull compartir amb vosaltres aquest nou horitzó cultural que ens ajudarà a avançar. Aquesta nova Temporada 20/21 del Teatre Lliure no es desentén de vosaltres sinó que, al contrari, us vol acompanyar de la mà per camins nous. Uns camins que ens portaran,   més, preguntes per aprendre a veure’ns des d’altres angles, i que ens ajudaran a sostenir-nos d’una manera que mai havíem pensat que en seríem capaços. Moltes preguntes ens han mogut a l’hora de confeccionar tota la Temporada 20/21. Us  l’anirem servint, però, seguint les estacions de l’any, per tal que puguem viure més pausadament i d’una manera positiva en la intermitència i la incertesa, i crear alhora un racó de món més sostenible. Aquesta temporada començarem a reflexionar plegats sobre la família, el canvi climàtic, el suïcidi, el feixisme, la joventut i la malaltia del sistema, el dol i la festa, les veritats i les faules. 

Una societat que no permet les opinions no es pot anomenar demòcrata. Per això defensem el diàleg intergeneracional i el desacord, sense dependre de l’edat. Aprenent els uns dels altres en la diversitat d’opinions, encarem totes les malalties de la nostra  societat i la seva part més fosca, i hi posem remei i cura només amb la cultura com a dret fonamental. Les línies internes que mouen la programació ressonaran d’una o altra manera dins nostre en totes les nostres accions: en les obres de teatre presencials, però  també en exposicions, col·loquis, escoles, taules i, fins i tot, en la nova Sala online que ofereix la programació digital del Lliure. Accions culturals presencials, digitals i transversals que acaben de donar sentit al Teatre Lliure com a espai físic de trobada social i de contingut escènic.

El Lliure, doncs, brillarà amb continguts per a una única generació: una generació sense edats. La de les persones que han après a conviure amb la incertesa. I que ho fan amb el somriure de les criatures i l’experiència dels més grans. A totes elles, les  autèntiques protagonistes, m’agradaria dedicar aquesta programació 20/21.