Gira el teu dispositiu per visualitzar aquesta web.

Si veieu aquesta pantalla a l'ordinador, proveu de reduir el zoom.

presentació d'hivern

Estimat públic,
 
aquest hivern, al Lliure, la incertesa diària ens continuarà empenyent a una agilitat i una perseverança constant. L’activitat seguirà, passi el que passi, i l’equip del Lliure buscarà les escletxes per on ficarse per tal de mantenir la flama del teatre en aquests temps tan difícils. Si estem oberts treballarem perquè no ens tanquin i, si ens tanquen, treballarem per poder obrir. El Lliure estarà preparat cada dia per alçar el teló. Perquè aquesta és la nostra passió i la nostra vocació.
La tardor no ha estat fàcil per a ningú; nosaltres no hem parat ni un minut i no pararem de buscar nous camins per arribar a vosaltres, amb qui vull compartir l’èxit de la Sala online, per exemple. Aquest espai virtual és un punt de partida per intentar fer arribar el Lliure molt més lluny. Però necessitem enormement l’acte físic i comunitari d’anar al teatre, necessitem l’escala humana per emmirallar-nos-hi i compartir la nostra solitud, unir-nos en contra de la injustícia social, i no callar i quedar-nos tancats simplement perquè som espais de reflexió potser inconvenients per a algú.
En aquests temps, cal que els teatres es reafirmin més que mai no només com a centres culturals, sinó també com a espais socioeducatius. Amb grans possibilitats d’oferir a grups i col·lectius tota la nostra activitat i al servei de la
societat, per tal de canviar uns hàbits que han situat el “jo” al centre de tot durant massa temps. Dirigint-nos només a les emocions, havíem oblidat allò que realment era necessari per tal de potenciar els aspectes humanistes. Uns aspectes que donen més riquesa que no pas els econòmics. És per això que la cultura és un bé essencial: perquè té una funció social, més enllà del seu retorn en diners. Ens retorna en l’avenir, intangible: és una llavor que confiem que doni fruits en el futur.
Aquest hivern, doncs, continuem construint xarxa i comunitat. Persistim en mostrar tot allò que no es vol veure, com el feixisme o l’hedonisme en un sistema del tot fallit, en muntatges com Catarina e a beleza de matar fascistas o La malaltia; o tot allò que ja veiem tan normal que ni ho qüestionem, com totes les mentides que sentim diàriament amb muntatges com The Mountain. El Lliure mostra també tot el potencial dels creadors nous amb Turba, José y la Barcelona disidente o amb la Trilogía Pacífico. Persistim també en col·laborar amb Dansa. Quinzena Metropolitana o amb l’Institut del Teatre perquè creiem en la suma, i continuem eixamplant també els marges de les arts escèniques i reflexionant sobre elles en una nova edició de Katharsis.
Som constants i persistim en educar mitjançant les arts escèniques amb activitats culturals perquè, a diferència de la resistència, la persistència és una actitud mental proactiva que ens ajuda a avançar, a no aturar-nos, encara que ens
equivoquem. Ara que ens volen distants i en silenci, avancem amb una cultura que continua cridant i trencant qualsevol distància. Perquè la cultura, més enllà del seu format, sempre ens ha unit i ho continuarà fent.

Juan Carlos Martel Bayod
Director de la Fundació Teatre Lliure / Teatre Públic de Barcelona