EL PÚBLICO

La directora gallega Marta Pazos presenta amb la Comedia Nacional de Montevideo una de les tres peces de 'teatre impossible' de Federico García Lorca. Una experiència poètica i vivencial avant la lettre.

El público és com tirar-se per un tobogan i, en lloc d’acabar posant els peus a la sorra, fer-ho en tots aquells mons que hi ha per sota. T’hi pots trobar una ruïna romana, un mur d’arena, una universitat o el sepulcre de Julieta. És un viatge d’anada. Una abraçada al misteri. Un perdre’s per retrobar-se.
No integra en va la 'trilogia impossible' de García Lorca. És potent, onírica, inclassificable. De les més avantguardistes, personals i confessionals de García Lorca, segurament de les obres que plantegen un repte més gran tant als artistes com als espectadors.
Aquesta obra és una road trip a l’interior del cap de l’autor, que ens convida a submergir-nos en un mar de sensacions. Escrita en una època que l’autor mateix es debatia entre el teatre més popular que l’havia portat a l’èxit i un teatre nou més compromès, profund, valent i veritable, El público el va portar a posicionar-se com a artista i com a persona. Mentre treballo en el muntatge, tota l’estona em ronda una pregunta: quin àmbit va obrir García Lorca amb El público?
El público no és una dramatúrgia d’allò que és cognitiu. És com llegir un text esotèric antic. García Lorca parla a l’inconscient. Crec que no està escrita perquè s’entengui, sinó perquè travessi el seu públic i parli a parts seves que ni tan sols coneix. Si travesses aquesta obra amb el cos, la claredat és meridiana.
García Lorca era un mag. Ara farem màgia.
— Marta Pazos


La crítica n'ha dit...

"Un fascinant viaje de retorn a Lorca. (...) Una lectura tan libèrrima podria haver descarrilat, però, res més lluny, s'aferra amb les ungles del present a l'essència irredempta d'allò lorquià. Un encanteri gairebé inexplicable a l'abast de qui es vulgui deixar encantar. Tot el públic, 'que passi." (Manuel Pérez i Muñoz, El Periódico)

"El público, convertida ja gairebé en una obra de repertori, ja que si no em falla la memòria en aquest primer quart de segle se n'han pogut veure tres grans muntatges tot i la seva dificultat, comptant aquest, se sotmet dòcilment a la poètica pop i feminista d'aquesta directora d'escena. Es deixa muntar i cavalcar, metàfora de cavall que hi va a la mida, a aquesta obra, i respon a bon pas. Contribuint així en aquell desig de Lorca que es fessin les seves obres, com més versions i més diverses millor. (...) Magníficament portat a escena per Marta Pazos perquè el públic, el que és a les butaques, aplaudeixi, i aconsegueix que entri al joc i, encara que sigui el principi, el públic, el real, aplaudeix i el col·loca en l'esperit de festa amb què s'hauria d'anar sempre al teatre. Si més no, de celebració."
(Carlos Dossera, Huffingtonpost.es)

"Crec que el gran mèrit de la proposta arribada de l'Uruguai, amb la visió summament plàstica però concisa, i diria que fins i tot continguda, de Marta Pazos, és haver deixat que la riquesa del text i la complexitat poètica i simbòlica de l'obra s'hagin transmès de manera tan lúcida, subtil i exquisida al públic, atrapat per les paraules, les imatges, els cossos i les veus vistes i sentides a l'escenari. Els espectadors, d'entre els qui es podia constatar la presència de molta gent que coneixia bé i estimava el text i l'autor, van irrompre al final en fervorosos i prolongats aplaudiments, agraïts de l'esforç i el mestratge d'intèrprets i directors. Un veritable luxe per al públic de Barcelona."
(Toni Rumbau, Titeresante.es)

INFO COMPLEMENTÀRIA ↓

Surrealisme, 100 anys de somnis i realitats, exposició a l'Institut Français de Barcelona
Universo Lorca
El manuscrit original
Margarida Xirgu a Llatinoamèrica. Un exili dolorosament brillant, per Teresa Ferré (Festival Grec, 2020)
García Lorca a l'Arxiu Lliure

Per a més informació, desplegueu si us plau la pestanya de sota.