El Lliure de Gràcia torna a escoltar les paraules d’un dels grans dramaturgs del segle xx. Àlex Rigola dirigeix Gata sobre teulada de zinc calenta. Per poder aprofundir en els molts temes que proposa la peça, us adjuntem a continuació alguns materials de prodecències i conclusions dispars però tots interessants.

En primer lloc, un parell de textos del mateix Williams: l’un, sobre la relació entre l’autor i el director, en el qual analitza les disputes amb els directors de la seves obres al llarg de la seva carrera; l’altre, una curiosa entrevista que l’autor es fa a si mateix.

Us proposem també la lectura d’alguns dels molts estudis que s’han presentat al voltant de la peça. El primer es tracta d’una sorprenent comparativa entre Gata sobre teulada de zinc calenta i El rei Lear de William Shakespeare, amb la família com a centre del conflicte de totes dues obres.

Presentem també l’estudi A Tenderness wich was uncomon, sobre l’etern debat al voltant de la sexualitat del personatge de Brick.

Moltes coses s’han escrit sobre les diferències entre la primera versió de Williams, la que Elia Kazan va muntar a Broadway, i la versió filmica de Richard Brooks: us presentem també un text a l’entorn d’aquest tema, On stage and on screen.

Hi trobareu també alguns enllaços que us poden interessar, entre ells una curiosa entrevista que David Frost, protagonista en

l’inici de la temporada passada, va fer a Tennessee Williams.

Finalment, una petita incursió als arxius ens porta recuperar la presència de Williams en temporades passades del Teatre Lliure: Advertència per a embarcacions petites, dirigit per Carlos Gandolfo la temporada 82/83 i Endstation Amerika, la versió dirigida per Frank Castorf el 2000 d’Un tramvia anomenat desig, que va ser a la Sala Fabià Puigserver el febrer del 2008.