La Unió de Teatres d’Europa expressa la seva profunda preocupació pel que fa a les conseqüències de l’actual crisi econòmica per als compromisos de l’Administració pública envers l’universo de la creació escènica.

El Teatre va néixer amb la Democràcia i des de llavors sempre ha estat el veritable laboratori de la Humanitat: la trobada amb l’altre, la recerca comuna dels sentits múltiples de la vida, de la seva organització personal, social i política.

Les societats contemporànies no poden prescindir d’aquesta eina d’emancipació, si no volen veure augmentar l’empobriment de les llengües, dels llenguatges i del pensament, com també el creixement de la intolerància i la desconfiança envers els altres.

Els teatres públics, els seus creadors, actors i altres professionals que els fan viure, estan acostumats a gestionar els recursos que sempre són escassos en relació amb les ambicions artístiques. Sabem que aquesta crisi implica la necessitat de compartir els esforços i els sacrificis econòmics. Però sabem també que hi ha un límit per sota del qual la vitalitat dels projectes s’enfonsa i la seva existència queda radicalmente qüestionada.

Percebem que les decisions preses per l’Administració pública no sempre s’adopten a partir d’una mirada estratègica, que redueix ara per reinvertir tot seguit, sinó que de vegades semblen decisions superficials i aparentement transitòries però amb un potencial de destrucció definitiva dels projectes i les estructures.

Creiem que la crisi té unes arrels molt fondes, més enllà del debat financer. I també creiem que el Teatre ofereix unes eines importants per abordar aquest debat d’una forma més àmplia, involucrant-hi no només els artistes i les estructures de creació sinó també els ciutadans.

Convidem doncs les corresponents Administracions —local, regional, nacional i europea— a acompanyar-nos pel procés compartit d’albirar maneres de viure la crisi sense matar el futur.