“Tot l’espectacle esà marcat per una vibrant serenitat. Una emocionant recepció de les paradoxes. Més que rendició, una sinceritat que desarma.”

“Sens dubte, l’espectacle compta amb una perfecció artística important. Tot està ben encaixat, tots els intèrprets – tot i tenir més de 60 anys- es mouen amb gran professionalitat. (···) Tot funciona, tot és bell, tot és correcte…”

«Una seqüència darrere l’altra, Platel i Van Laecke ens revelen uns éssers rics d’una existència que va molt més enllà dels estereotips de què són víctimes els transsexuals. El que huria pogut caure en una mena de docuconfessió per als ferits pel voyeurisme es converteix en un fragment d’humanitat compartible. Allò que hauria pogut topar amb la caricatura de les sales de festa per a turistes embriacs i burletes es converteix en un homenatge a l’espectacle viu, a la màgia de l’escena. (···) Un himne tornassolat a l’alegria de viure malgrat tot a través de l’artifici i la sinceritat.»

«Platel sembla que ens digui: això no és una faula, aquesta gent ha viscut, Gardenia ha existit. Amb creativitat, profusió de notes i de figures, sense didactisme ni ‘missatge’, l’espectador comparteix l’hora de glòria d’aquests clowns de vegades tristos. (···) Es desprèn d’aquest espectacle tanta humanitat! Les seves expressions i actituds impregnades d’innocència entendreixen. Sorgeix en efecte una veritat emocionant de l’espontaneïtat de cada una d’aquestes persones. A través de l’escenificació molt ben conduïda d’Alain Platel i Frank Van Laecke, entre els lluentons dels vestits, percebem l’angoixa, la bellesa, l’ànima.»

«Cinc-cents espectadors drets, plorant, rient, amb el cap en un altre lloc, però molt a prop d’ells. Ni tan sols en el secret més íntim aquests homes de cabells grisos mai no haurien imaginat un amor com aquest. Que una multitud ovacioni Gardenia, un espectacle que també és la seva història, no ho haurien pogut ni concebre ara fa un any i mig. (···) Com dir adéu a allò que se’n va? Trobar les paraules i els gestos que fan suportable l’absència, és a dir, també ajornar l’ineluctable, l’últim petó, l’última funció. És el tema del teatre. Allò que ens fa tornar-hi sempre. És el tema de Gardenia. (···) Gardenia és la faula d’un desig realitzat. Al principi fa veure que enterra una ficció d’ella mateixa per fer-la viure millor. El teatre és aquell lloc únic on els adéus tampoc no es pronuncien mai del tot.»

«Gardenia és una peça emocionant. Cruel. També divertida a estones. Primer de tot molt tendra. Si conté espectacle, és el de la intimitat d’aquesta gent que ha acceptat reviure d’alguna manera el seu passat i donar-ne testimoni en prou confiança com per ser acceptats, reconeguts. Impossible no quedat captivat per aquest regal.»

«De mal gust, clixés, somnis de pacotilla, sí, n’hi ha tones a Gardenia, com a la vida, com a les nostres vides de cartró-pedra. Tant com de grandesa, dignitat, esperança i fermesa. Tant com de la mort que vindrà. (···) No és que hi hagi dolor en aquest espectacle. No, només és que el dolor s’hi produeix amb un vigorós desvergonyiment empeltat de serenitat. Gardenia amor meu, Gardenia amors meus, voldries cridar-los en agraïment. Però no pots, del nus que tens a la gola.»

«És un espectacle a l’inrevés que es gira com un guant, l’escenificació d’allò que ja és una escenificació i que no és res més que vides normals i exagerades. Platel i van Laecke han trobat uns bons companys en els seus transvestits i transsexuals grans. Són tan propers que diries que han anat a la mateixa escola, la de fer campana és clar. Gardeniaés un jardí secret ben cuidat, on és agradable ser jardiner, fins i tot si tothom sap que les roses punxen.»

«Alain Platel és un demiürg, capaç d’assumir qualsevol risc i de fer tornar el plom dels marginats de la humanitat en l’or de les emocions. (···) La vida és així, amb moments bonics i intervals punyents. O a l’inrevés. I aquests transvestits i transsexuals plens de les cicatrius de l’existència, que arriben a la tardor de la seva vida, també tenen la seva lluminositat, la seva bellesa, alegries i talents. Platel els estret entre els braços.»