“Muntatge magnètic i essencial. Tenen una gràcia visceral. Gamboa les dirigeix invisiblement, com l’iman al ferro, i a cada una segons les seves qualitats. Bernarda, de gest acre imponent, imprimeix a l’espectacle un caràcter d’oratori.”

“Han revolucionat el panorama teatral de Sevilla i d’Espanya, per l’insòlit de l’aposta i per l’esperit lorquià. Un desenllaç d’una bellesa inusitada.”

“El muntatge és extremadament intel·ligent i precís. Cada moment és un descobriment escènic. Tot fa profit i potencia les aptituds d’aquestes dones que responen amb una entrega total per mostrar-nos la sinceritat de la seva experiència, la naturalitat de la tragèdia”.

“Els quadres diversos són d’una bellesa inquietant, amb moments de màgia teatral pura. El públic les va aclamar dret.”

“Els cossos són el cor d’un drama viu. El muntatge és savi, el ritme exacte, el cante precís. Lorca és a escena íntegre, sensual, social, poètic, polític i la seva Bernarda torna a ser aquella bèstia que et fa tremolar. Inoblidable, irrepetible”.

“Insòlit, espectacular, únic; que causa l’admiració del respectable davant d’un esdeveniment que constitueix una fita a la història del teatre. Una autèntic plaer del qual va gaudir el públic”.

“Pugen a l’escenari amb gràcia, amb art. Més autenticitat, impossible. Brillen fins a encegar, amb aquesta naturalitat que et fa alçar de la butaca. El públic va acomiadar dret la proposta.”

“Corprèn. Per la saviesa dramatúrgica (···) que transmet unes estranyes sensacions que converteixen aquesta obra en una d’aquestes fites, en les quals a banda del que produeix directament, provoca una sèrie de reflexions que van des de la sociologia al teatre més pur. I així, continuem aplaudint la proposta.”

“Poques vegades s'ha viscut en un teatre una vetllada com la d'ahir a la nit amb el TNT. Un espectacle molt i molt especial.”

"Una 'Bernarda' que talla la respiració. Tan terrible, delirant i surrealista com genuïna, amb actrius a qui els sortien veritats a grapats per la boca i els ulls."

"La Bernarda que Lorca volia. No se les perdin."

“Una de les funcions més emotives i més entranyables dels últims temps. Es passegen per l’escenari amb un domini absolut i aconsegueixen donar vida als seus papers omplint l’escena de color i de veritat, guanyant-se la complicitat del públic, que no podia parar d’aplaudir-les.”

“Més enllà de qualsevol consideració social o sociològica, s’ha aconseguit un gran espectacle teatral.”

“El treball ha hagut de ser de fer boixets. Una cosa mai vista i visualment explosiva. Les mirem estupefactes i corpresos des de les butaques. No se la perdin.”

“Com un cor de tragèdia grega, representen l’obra amb un savi distanciament, amb una austeritat enlluernadora, amb una absoluta carència de folclorisme, amb una veracitat que commou. Pepa Gamboa l’ha encertat de ple. Cap de nosaltres oblidarà aquesta experiència”.

“Aquest projecte és un exemple meravellós de com, en aquest cas, el teatre pot canviar per complet la vida d’unes persones, obrir-los un món nou davant dels seus ulls i donar-los oportunitats que ni en el millor dels somnis podrien imaginar. Sens dubte, si trobeu aquesta representació en alguna sala de teatre pròxima, per res del món no us la perdeu”.