“La cadència i el tractament del temps són les virtuts i el segell de qualitat que se li imposa el director. L’univers Krystian Lupa. (···) El treball de José Luis Gómez i Susi Sánchez, que són els que porten el pes de la representació, no tenen pèrdua. (···) És indiscutible la força que assoleix la poètica de Lupa en l’obra de Beckett. (···) Som davant d’un dels espectacles més discutits de la temporada que, per la seva originalitat de tractament, està abocat a convertir-se en referència.”

“Els personatges de Fin de partida, tots els personatges de Beckett, pateixen. (...) Gómez no deixa respirar al seu personatge o, si es vol, Hamm no el deixa respirar a ell: els seus sentiments no són humans perquè vénen del no-res i en el no-res es consumeixen: exercici de gran actor. Al final, la tirania recíproca de Hamm-Gómez és la tirania implacable sobre els espectadors. L’emoció i el desassossec de contemplar un gran actor és la devastació de patir-lo. (···) El Clover de Susi Sánchez, que dóna la rèplica exacta a Gómez, ve a ser una cosa semblant, més vitalista, més argumentat, però un ésser sense esperança ni futur.”

“Magistralment interpretada per tots els actors, amb l’encertat toc del director polonès Krystian Lupa. Fin de partida descol·loca des del inici fins al final. Condueix a l’espectador per camins complexos, en què cadascú topa amb la part més vulnerable de la seva ànima. Un examen de consciència. Dura, asfixiant, i alhora extremadament necessària.”