“Follia alliberadora al Sorano. En un món en el qual els més poderosos monopolitzen la paraula, La Zaranda cedeix la seva veu als més vulnerables. Sincers, sensibles, generosos... Plens de memòria i d’un sentit innat de l’escena. El seu teatre és intens i ple d’imatges, sempre commovedor. Futuros Difuntos resulta ple de cultura espanyola i sembla tanmateix tan universal. Perquè més enllà de la forma visual que agafa l’espectacle, és un sentiment d’humanitat profunda que es desprèn d’aquella creació, nascuda al Théâtre Sorano, abans de donar la volta al món, com cada espectacle de La Zaranda.”

“El somni de la raó. Una pura delícia visual. Desproveïda de tota fanfarronada, ruda i subtil... No cal ser catedràtic d’història de l’art per apreciar el terrible i saborós escarni de Futuros Difuntos, ni ser mestre en la llengua de Cervantes. El llenguatge de La Zaranda, riure i ranera en un mateix alè, s’imposa més enllà de les paraules i de les imatges només pel pes de la seva humanitat. Escoltem la veu dels desnonats.”

“Els Futuros Difuntos a Granada. Som davant d’un teatre diferent, pensat en ell mateix; un relat brutal i escruixidor. Una de les representacions més belles i angoixants que es poden veure avui a l’Espanya agònica que patim. Ningú no ha explicat millor la nostra actual situació.”

“Retaule d’Esperits. La paraula, el text abasseguen l’espai i el pes específic, però manté en paral·lel la dialèctica amb unes imatges potents, amb tot un seguit d’imatgeria dramàtica que va teixint una plàstica cada cop més magnificient. És la tradició d’Autos restaurada... un mirall deformador no només de realitat, sinó fins i tot de la memòria, en uns trets cada vegada més depurats, autèntics i genuïns d’una gran bellesa.”

“La Zaranda se submergeix en la mort i la bogeria. Un dels pocs grups de culte que queden al panorama escènic internacional. El seu és un univers ric de matisos, de simbologies, de picades d’ullet d’alta cultura... Fugen de tot el que faci pudor de superficialitat.”

“Processó de desnonats. Un treball demolidor sense cap mena de concessió i emocionalment intens, gairebé al límit del que es pot assumir. Un text farcit de reflexions d’alta filosofia i una aposta per la interpretació des de les entranyes. El teatre continua viu, entre altres coses,  per tossuderies ètiques i creatives com les de La Zaranda.”

“Els amos del manicomi. El seu estil molt personal, poètic, brutal, potent, autòcton però de magnitud universal. La Zaranda, aconsegueix estimular el panorama teatral amb tanta visceralitat sincera. Una gran posada en escena, en la qual l’humor i la profunditat van de la mà.”

“Cop de puny a la barra de Caïm. Per si faltaven arguments per considerar La Zaranda no només com la millor companyia teatral espanyola, sinó com una peça insubstituïble dins el panorama escènic europeu, Futuros Difuntos ve a aprofundir amb un fibló encara més gros les misèries humanes. Al final de la representació, després d’haver combregat en un ritu tan lluminós de la mà de tres actors excepcionals, un es preguntava què fer-ne, del silenci clavat a la gola.”

“La Zaranda situa al públic davant d’un mirall. Un descens a les tenebres de l’ésser humà, no exempt de compassió i d’humor. Circula pels senders de la cerimònia, de la comunió entre estètica i paraula. Imatges poderoses i colpejades de poesia. Paraules fràgils embolicades amb urpades rabioses de moribund. Si ens sentim tocats per aquesta ràbia i aquests murmuris, el seu teatre és difícil d’oblidar.”