La Zaranda torna a Barcelona després de massa anys d'absència amb un espectacle sobre un manicomi, metàfora de la situació espanyola actual. Barroquisme, puresa i tradició amb la companyia ibèrica més pròxima a Tadeusz Kantor.

"Ningú no ha explicat millor la nostra situació actual." (Gregorio Morán, La Vanguardia)
"Un dels pocs grups de culte que queden al panorama escènic internacional." (Rosana Torres, El País)
"El públic es va agenollar davant dels bojos del manicomi per les moltes veritats que es van atrevir a deixar anar." (Isaac Macho, Revista Artez)

intèrprets
Gaspar Campuzano / Francisco Sánchez / Enrique Bustos

espai escènic Paco de La Zaranda / il·luminació Eusebio Calonge i Alain Le Nouëne / música W. A. Mozart i J. S. Bach

traductora Agnés Surbezy / producció executiva Lisa Candotti / director del Théâtre Sorano Didier Carette

contrucció d'escenografia Jean Castellat / distribució Producciones Teatrales Contemporáneas

i els equips del Teatre Lliure

coproducció La Zaranda i Théâtre Sorano de Tolosa de Llenguadoc