“Único, excepcional, sorprendente. La creatividad de un artista decantada a lo largo de los años y traducida en una serie de cuadros musicales inclasificables. (···) Carles Santos es un artista total y, sobre todo, libre. Su nuevo trabajo se inspira en un cuarteto vocal que nos canta sus textos. ¡Y de qué manera! No pisan el suelo del escenario hasta el final. Santos los convierte en artistas de circo (qué arrojo), en voces voladoras que entran y salen desde la caja del teatro. Una ópera contemporánea de una enorme dificultad técnica. (···) Humor. Claro está. En la poética visual de Santos no hay pretensiones. Sus ideas son directas y cargadas de vitalidad. (···) No se la pierdan. ¿No se merecería Santos una invitación al Liceu?

“Imaginació desbordant i una llibertat creativa que circula sense frens. (···) L’artista ha fet un pas més en la seva inesgotable capacitat de redefinir gèneres, de mesclar arts com la música, el teatre, la dansa i el circ. Un genial deliri en què impacta l’exhibició física que assumeixen els intèrprets al volar sobre l’escenari, penjats de cables i politges. (···) Begoña Alberdi, Antoni Comas, Claudia Schneider i Toni Marsol superen amb nota tots els esculls. I el mateix Queralt Albinyana i Ana Criado. Un espectacle inclassificable, però lliure i valent. Joan Brossa l’hauria aplaudit.”

“Aquesta mena de Gallery ingràvida i espectacular proporciona tal quantitat d’hilaritat i estupefacció que sembla un entrecàs absolutament impossible, per irracional i extraordinari. (···) L’imaginari de Carles Santos sembla inesgotable i, malgrat segueixen havent-hi molts elements que han conformat la seva inclassificable mitologia personal: escatologia, música (a cappella), sons estranys, fluids, textos irreverents, humor, ironia, erotisme, modernitat..., la sensació de frescor, vida i genuïna novetat és impressionant. La seva capacitat de seducció i provocació resta intacta i és total: capaç d’exasperar i produir espasmes al més retingut. (···) No és preocupant, però, que la figura més moderna i provocativa del país sigui un artista de setanta anys? Sí, el seu nom és Carles Santos, i la seva poètica ens és imprescindible!”

“Santos ens deixa amb una sensació d’incomprensió incòmoda. Ara bé, ens referma en l’esperança, en la possibilitat, de l’existència dels creadors lliures, salvatges i únics que donen personalitat a una cultura que vulgui diferenciar-se de la del veí.”

“Ópera, teatro, musical, circo, Carles Santos. Más que una obra, cada nuevo estreno de Carles Santos plantea una redefinición de géneros. Lo que anoche estrenó el artista de Vinaròs en la apertura del festival Temporada Alta de Girona picotea un poco de cada lado, aunque cabría añadir otras disciplinas, ya sea la gimnasia y el deporte de riesgo. Chicha Montengero Galleryfue acogida con entusiasmo, con el creciente orgullo con que Girona abre una temporada teatral que, de la mano de Salvador Sunyer, se ha convertido en referencia del teatro contemporáneo.”