Al mirall deformat, Hedda Gabler, mestressa d’una impermeabilitat sorprenent davant de l’ànima humana, configura el món com a representació de la seva voluntat fins arribar al límit. Segona part del Proyecto Ibsen signat per aquest dramaturg i director argentí (la primera, El desarrollo de la civilización venidera, presentada a l’Espai Lliure aquest mes de febrer). Una peça a partir de Hedda Gabler que conforma un díptic sobre el sexisme latent de la nostra civilització, de la companyia que ja ha dut al Lliure Un hombre que se ahoga, Espía a una mujer que se mata i Mujeres soñaron caballos.
“Claudio de Passano és un Jorge Tesman apoteòsicament estùpid i malvat. (···) Silvina Sabater té la presència aspra de Hedda.”
Javier Vallejo, (El País)
“Una veu al meu costat ‘Es la primera vegada que no m’avorreixo amb Hedda Gabler’. (···) L’Estat, ens diu l’assessor Brack, tendeix a donar suport a l’aparador, el preu per preu sabates grosses, gairebé mai el teatre que propuganaven Ibsen, Strindberg o el mateix Veronese.”
Marcos Ordóñez (Babelia, El País) |