A força de freqüentar el pintor i les seves obres al propi taller, fins i tot de dormir-hi a la nit i de jugar amb les ombres, els contorns dels objectes i de les teles a la llum d’una espelma, a Josef Nadj li va néixer un desig espontani: entrar en el quadre. Aquest propòsit tot just formulat al pintor de les metamorfosis orgàniques, Miquel Barceló, de seguida va prendre la forma d’una performance. Els dos artistes van imaginar un mur fet d’argila roja, la de Kanizsa, vila natal del coreògraf, i la de les obres de ceràmica de Barceló –especialment del seu gran projecte: recobrir completament de terracota el terra de la Capella de Sant Pere de la Seu de Mallorca, d’on és originari–, terreny comú de la seva trobada, en la qual cadascú gosa entrar a l’univers de l’altre. Una aventura feta d’intercanvis entre el pintor-coreògraf i el coreògraf-pintor aixopluga aquesta experimentació única. Irène Filiberti