“La Yvonne que nos presenta Ollé, al tiempo que es tachada por el resto de los personajes de fea, repugnante y mema, es de una delicadeza extrema por sus dulces rasgos y sus exquisitos movimientos. Rosa Muñoz, la bailarina que le da cuerpo, es sin duda uno de los aciertos del montaje.”
Begoña Barrena - El País

“El públic, situat a banda i banda, forma part de la funció gràcies a la il·luminació i a alguns gestos de complicitat dels intèrprets. Lluny de l’artifici i la gratuïtat, Ollé aposta pel minimalisme absolut i aquí sí, menys és més (...). Una escenografia signada per Jon Berrondo que recordarem durant molt de temps.”
Teresa Ferré - El Punt

“A la formidable escenografía (Jon Berrondo), Joan Ollé añadió otros dos elementos que potenciaran los fascinantes atractivos visuales del montaje: una iluminación excepcional (Lionel Spycher) y un vestuario magnífico (Míriam Compte).”
Joan-Anton Benach - La Vanguardia

“Joan Ollé ha querido que esta Yvonne cobrase vida con el aspecto de la coreógrafa y bailarina Rosa Muñoz, todo un lujo para un personaje que bien podría ser una marioneta. A partir de esta apuesta central, se estructura el montaje de una obra escrita con un finísimo humor.”
Iolanda G. Madariaga - El Mundo

“L’escena de disposició central dóna pulmó al muntatge, amb un bell terra il·luminat per sota on s’eleven o s’ensorren plataformes que indiquen canvis d’espai o d’intenció.”
Francesc Massip - Avui

“Ollé esquitxa la verborrea existencial del príncep amb sobiranes pallassades. les d’un rei (Lluís Marco) i una reina (Àngels Poch) que provoquen les riallades del respectable.”
Imma Fernández - El Periódico