“Un trabajo formidable” (Joan-Anton Benach, La Vanguardia)

“Gran veritat escènica. (...) Un Veronese d’autèntica Champions” (César López-Rosell, El Periódico)

“La gente no ha salido hablando de muebles o pantallas, sino de emociones, de grandes actores, de talento. (...) Se impondrá el patrón Veronese porque ofrece verdad intensa y ágil, ofrece ‘sentimiento y asombro, lo que de verdad busca la gente’, como dice el asesor Brack en Hedda” (Marcos Ordóñez, El País – Babelia)

Només fins al 9 de maig a l’Espai Lliure!

Amb les entrades d’avui divendres exhaurides, teniu encara 3 últimes oportunitats per veure Dictadura-Trasició-Democràcia: demà dissabte a les 17h i a les 21,30h, i diumenge a les 18h.

Arriba el segon espectacle de Daniel Veronese de la temporada: Todos los grandes gobiernos han evitado el teatro íntimo, una versió de Hedda Gabler que completa el díptic sobre Ibsen format també per El desarrollo de la civilización venidera, que va ser al Lliure el febrer passat. Un recorregut per la figura femenina i els rols que li atorga la nostra civilització que, tot i la distància que separa els temps d’Ibsen i els nostres,  resulta d’una extraordinària vigència. La companyia argentina serà a l’Espai Lliure, a partir de dimecres 28 d’abril i fins al 9 de maig.

Aquest cap de setmana s’acomiada Après moi, le déluge (después de mí, el diluvio) de Lluïsa Cunillé amb direcció de Carlota Subirós i interpretada per Vicky Peña i Jordi Dauder. Últimes funcions: avui divendres a les 21h., demà dissabte a les 17:30h. i a les 22h. i diumenge a les 18:30h.

I atents també a Dictadura-Trasició-Democràcia, l’espectacle signat per Xavier Albertí i Lluïsa Cunillé, Roger Bernat, Jordi Casanovas, Nao Albet i Marcel Borràs, que enceta la recta final de les funcions i s’acomiadarà de la Sala Fabià Puigserver diumenge dia 5 de maig.

Va triomfar a l’Espai Lliure a primers del 2008, i des de llavors no ha parat d’endur-se elogis i guardons, com ara el Premi de la Crítica de Barcelona al Text Teatral i a la Interpretació Femenina de la temporada 2007/08, o el Premi Lletra d’Or al Millor text teatral editat en català: Après moi, le déluge (Después de mí, el diluvio) de Lluïsa Cunillé i dirigit per Carlota Subirós, atura la gira per l’Estat espanyol per tornar, aquest cop en versió castellana, a l’Espai Lliure des de dimecres passat i només fins al diumenge 25 d’abril. Un pols escènic i ideològic imprescindible interpretat per Jordi Dauder i Vicky Peña.

“El proyecto, ambicioso y arriesgado, ofrece una interesante, curiosa, divertida, emotiva y necesaria panorámica de nuestra historia contemporánea que nuestros jóvenes, sobre todo, no deberían perderse. (···) Las caracterizaciones son estupendas, y el trabajo de todos ellos magnífico."
Begoña Barrena. (El País)

“Dictadura-Transició-Democràcia(···) se inscribe en un tipo de teatro político, hasta hoy poco proclive a dramatizar la historia reciente del país y, en concreto, la etapa que se abría al morir Franco. (···) Magníficos la escenografía (Amenós) y el vestuario (Araujo). El espectáculo está impecablemente interpretado (···) Si pueden, no dejen de verlo.”
Joan-Anton Benach, (La Vanguardia)

“Un cop de puny damunt la taula angulosa, que no rodona, on seuen els responsables de tanta iniquitat i desvergonyiment.”
Francesc Massip, (Avui)

Si la setmana passada celebràvem l’atorgament a Josep Ros Ribas del Premi MAX 2010 de la Crítica, ara és el torn de Josep Maria Benet i Jornet, dramaturg i també patró de la Fundació Teatre Lliure – Teatre Públic de Barcelona, que ha estat guardonat amb el Premi MAX d’Honor 2010. Benet i Jornet (Barcelona, 1940), forjat com a dramaturg a l’entorn del premi Josep M. de Sagarra i del Teatre Independent dels anys seixanta, ha despuntat sempre, fins i tot a contracorrent de les modes, per la tenacitat en el domini de l’ofici d’autor dramàtic per a un teatre en el qual el text és l’esquelet conceptual del fet escènic. Al llarg de la seva trajectòria, oberta a la recerca de noves formes d’expressió textual, ha protagonitzat també la conquesta de l’espai dramàtic televisiu en format serial a Catalunya. Enhorabona pel premi!

Dimarts passat es va celebrar la primera de les dues lectures de poemes que sota el títol Només uns versos giren a l’entorn de l’espectacle Dictadura-Transició-Democràcia. La satisfacció per part de crítica i públic després d’aquesta sessió obre les millors expectatives de cara a la segona, que se celebrarà dimarts vinent, dia 20 d’abril, a les 20:30h. a la Sala Fabià Puigserver, i que inclou poemes escrits entre 1976 i 1990. Seran en escena Lluís Marco, Rosa Renom, Ernest Villegas, Rafael Plana i Pau Carrió, que n’és també el director.

Lluís Pasqual serà el nou Director de la Fundació Teatre Lliure - Teatre Públic de Barcelona a partir de la Temporada 2011/2012.

El Patronat de la Fundació Teatre Lliure - Teatre Públic de Barcelona, en sessió celebrada el 9 d'abril de 2010, i a proposta de la Junta de Govern, ha decidit nomenar Lluís Pasqual director del Teatre Lliure un cop finalitzi el mandat de l'actual titular, Àlex Rigola, a finals de la temporada 2010-2011. La votació ha donat el resultat de 37 vots a favor, cap en contra i 5 abstencions. Pasqual, un dels fundadors del Teatre Lliure l'any 1976 i que ja el va codirigir del 1998 al 2000, serà director de la Fundació des de la temporada 2011/2012 fins la 2014/2015, amb un contracte renovable

Des d’ahir i fins al 2 de maig serà a la Sala Fabià Puigserver l’espectacle Dictadura-Transició-Democràcia, una proposta del Lliure a quatre equips de creadors per portar a terme aquest espectacle en quatre parts situades argumentalment a l’any de naixement de cadascun. La primera part de l’espectacle, Dictadura 1, una proposta de Xavier Albertí i Lluïsa Cunillé, retrata la vida quotidiana dels primers anys 60 del segle passat. La segona, Dictadura 2, dirigida per Roger Bernat, recrea el concert del Raimon a la Universitat de Madrid el 1968; la tercera, Transició, és una creació de Jordi Casanovas sobre l’”aperturismo” de 1978, i la quarta, signada pel tàndem Nao Albet i Marcel Borràs, se situa al 1989 amb la suposada consolidació d’Espanya com a un estat lliure i democràtic modern.

Coincidint amb la presència de Dictadura-Transició-Democràcia al Lliure, el dimarts 13 d’abril i el dimarts 20 d’abril s’oferiran dues lectures independents de poemes relacionats amb els anys que abasta l’espectacle. El primer dimarts s’oferiran poemes escrit entre1960 i 1975 i el segon dimarts, poemes de 1976 a 1990. En signa la posada en escena Pau Carrió i compta amb els actors Lluís Marco, Alícia Pérez (dia 13), Rosa Renom (dia 20) i  Ernest Villegas, i amb Rafael Plana al piano.

Josep Ros Ribas, fotògraf teatral i membre fundador del Teatre Lliure, ha estat guardonat amb el Premi Max 2010 de la Crítica per la tasca realitzada durant la seva llarga trajectòria, que documenta l’escena espanyola des de fa més de 30 anys. Les fotos de Ros Ribas formen part indestriable de la feina de molts directors de renom com Georges Lavaudant, Tomaz Pandur, Àlex Rigola, Calixto Bieito, Gerardo Vera, Mario Gas, José Luis Gómez, Lluís Pasqual, o Patrice Chéreau. El guardó li serà lliurat el proper 3 de maig, al Museu Nacional Centro de Arte Reina Sofía.