Majestuós retorn de Josep Maria Flotats als escenaris barcelonins –i al Lliure en particular. L’espectacle El encuentro de Descartes con Pascal joven, produït, dirigit i interpretat per ell mateix, arribava dimecres a la Sala Fabià Puigserver precedit per dos anys en cartell i 250 funcions arreu de l’estat espanyol, durant els quals Flotats ha encarnat el filòsof René Descartes enfrontat a un jove Blaise Pascal interpretat per Albert Triola en un text de Jean-Claude Brisville (Le Bonheur à Romoratin; Le Souper; Beaumarchais, l’insolent). Flotats, que només va trepitjar l’escenari del Lliure com a actor fa 32 anys sota la direcció de Lluís Pasqual, destacava en roda de premsa la dificultat de muntar una peça de cambra com aquesta, que demana un treball intens d’estil, tempo i ritme per aconseguir un virtuosisme gairebé musical. Tant ell com Albert Triola van destacar especialment la vigència del pensament d’aquest dos grans filòsofs del xvii, científics tot dos prou avançats per preveure l’un, una incipient teoria de la relativitat, i l’altre, un antecedent dels actuals ordinadors. “Fins on hagués pogut arribar l’home ara, al segle xxi, si no haguéssim patit la influència d’aquells poders castrants de la intel·ligència humana, polític i eclesiàstic”, es demanava Flotats considerant que la peça és “la trobada entre dos personatges políticament incorrectes que pensen diferent però s’escolten i es repecten”. Una conversa teatral per gaudir del mestratge de Flotats i el bon ofici de Triola, que serà en cartell fins al 21 de març.

Com una veritable sobirana, La pantera imperial va protagonitzar dimecres passat una de les estrenes més sonades de la temporada. Amb la Sala Fabià Puigserver plena a vessar, l’espectacle de Carles Santos es va endur una ovació de gairebé un quart d’hora amb el públic dret. Aquest homenatge a Bach del mestre Santos serà en cartell només fins aquest diumenge. Imprescindible!

Ahir es va estrenar amb l’habitual entrega del públic El desarrollo de la civilización venidera, una de les dues peces que el dramaturg i director Daniel Veronese –ja un clàssic de l’Espai Lliure–  ha elaborat a partir de dos textos de Henrik Ibsen: Casa de nines i Hedda Gabler. El desarrollo de la civilización venidera es pot veure fins al 7 de març. Una nova oportunitat de gaudir d’una de les companyies més representatives del teatre argentí actual.

La versió castellana d’Après moi, le déluge (Después de mí, el diluvio), de Lluïsa Cunillé i dirigida per Carlota Subirós, farà una aturada de la gira per l’Estat espanyol per ser a l’Espai Lliure del 14 al 25 d'abril, interpretada per Vicky Peña i Jordi Dauder. L’espectacle es presenta en substitució de Dues dones que ballen, de Josep M. Benet i Jornet, que ha estat ajornat fins a la temporada que ve. Completarà aquesta substitució el segon Veronese de la temporada, Todos los grandes gobiernos han evitado el teatro íntimo, que serà en cartell del 28 d'abril al 9 de maig, i que constitueix la segona part del Proyecto Ibsen.

Ja arriba La pantera imperial, un dels muntatges més representatius de la trajectòria musical i escènica de Carles Santos. A partir de dimecres 17 i només fins diumenge 21 de febrer, el compositor de Vinaròs s’instal·la a la Sala Fabià Puigserver en companyia de set dels seus còmplices habituals (que faran d’actors, cantants, músics i ballarins), una pianola i d’un seguit de bustos de Johann Sebastian Bach, per servir un espectacle estrenat el 1997 en diverses fases. La pantera imperial (títol metàfora del piano) es va poder veure llavors a l’escenari del Lliure de Gràcia en una versió gairebé idèntica a la d’ara, que incorpora la presència del Cor Lieder Càmera en directe (present a l’estrena al Festival Castell de Peralada’97), sota la direcció de Xavier Pastrana. Tot un monument a un dels compositors més imponents de la història de la música occidental i una intensa disquisició sobre la complexitat d’un ofici que implica disciplina i revolta.

Amb l’estrena aquest vespre de 2666, de Roberto Bolaño, dirigit per Àlex Rigola (Premis de la Crítica de Barcelona al Millor Espectacle Teatral, Millor Dramatúrgia i Millor Escenografia 2007, Premi Internacional Terenci Moix de les Arts Escèniques 2008, Premi Qwerty 2008 a la millor adaptació d’una novel·la en altres mitjans i Premis Max 2009 al Millor Espectacle Teatral i a la Millor Escenografia), s’inicia un febrer d’activitat febril als escenaris del Lliure.

Durant cinc dies, Carles Santos recupera, també a la Sala Fabià Puigserver, La pantera imperial. Un espectacle emblemàtic estrenat el 1997 al Festival de Peralada i representat en temporada al Lliure de Gràcia, que compta aquesta vegada amb l’actuació en directe del cor Lieder Càmera. Del 17 al 21 de febrer.

L’endemà de l’estrena de La pantera, arriba a l’Espai Lliure un dels últims muntatges del director argentí Daniel Veronese: El desarrollo de la civilización venidera, una versió del clàssic d’Ibsen Casa de nines que ja es va poder veure a Temporada Alta l’octubre passat, i que és la primera part d’un díptic sobre l’obra del dramaturg noruec. Del 18 de febrer al 7 de març.

I la setmana següent, Josep M. Flotats presenta a la Sala Fabià Puigserver El encuentro de Descartes con Pascal joven, un text de Jean-Claude Brisville sobre dos dels filòsofs imprescindibles de la Il·lustració. Del 24 de febrer al 21 de març.