Des d’ahir fins aquest diumenge, Cesc Gelabert presenta a la Sala Fabià Puigserver Im (goldenen) Schnitt I / La secció (daurada) I, de Gerhard Bohner. La coreografia, inspirada en la proporció àurica que marca l’art en particular des del Renaixement, va ser creada el 1989 en el marc d’un projecte experimental entre la dansa i altres arts. L’amistat de Bohner i Gelabert, la companyia del qual llavors era resident del Hebbel-Theater de Berlín, va permetre que tornés a escena el 1997 en aquell escenari, amb la instal·lació escultòrica original de Vera Röhm. L’espectacle, convertit de seguida en un clàssic en la interpretació de Gelabert, ha estat programat durant aquests anys per diversos països, i ofereix, en paraules del coreògraf i ballarí català: “una dissecció perfecta, amb el cos com a símbol de l’univers i de tots els aspectes de la vida”.

La pàgina Facebook del Teatre Lliure ha superat ja els 4.000 admiradors. Si encara no en sou, feu-vos-en admiradors per tenir tota la informació sobre l’activitat del Lliure actualitzada minut a minut i poder participar amb les vostres opinions, suggeriments, comentaris i crítiques.

Amb les entrades exhaurides des de fa més d’una setmana, arriba avui a la Sala Fabià Puigserver l’espectacle més emblemàtic del Berliner Ensemble dels últims quinze anys: Der aufhaltsame Aufstieg des Arturo Ui. Aquest text de Bertolt Brecht, fundador del Berliner, és una farsa escrita el 1941 sobre gàngsterisme de Chicago que recorre en paral·lel l’ascens de Hitler i del nazisme. Portada a escena el 1995 en l’última direcció de Heiner Müller, hereu directe de Brecht i que en aquell moment era director artístic del teatre, el muntatge destaca la violència de “la guerra de trinxeres de Brecht contra Hitler. L'animadversió mútua era igual de forta, compartien el mateix sentiment violent l'un per l'altre. Podem notar el mateix to indignat i agressiu als poemes d'agitació contra Hitler. Brecht és interessant fins i tot quan no és didàctic.” Un espectacle que que compta amb un repartiment excepcional, encapçalat per Martin Wuttke (Artaud erinnert sich an Hitler und das Romanische Café) en el paper d’Arturo Ui: una interpretació que va fascinar Quentin Tarantino a l’hora de triar el seu Hitler d’Inglorius bastards (2009).

Amb les entrades de la primera setmana ja exhaurides, ahir es va estrenar a l’Espai Lliure American Buffalo, una de les peces fonamentals de David Mamet, de la mà ferma de Julio Manrique (Premi Butaca 2008 a la Millor Direcció per La forma de les coses, un altre èxit encara en cartell), ja versat en aquest autor després de dirigir-ne Els boscos el 2006. Presentada en roda de premsa la setmana passada, American Buffalo és, per a Manrique, “una tragèdia, com la defineix Mamet, de relacions que tenen molt de família, amb un heroi tràgic encarnat per Ivan Benet, que seria el pare, una mena de mare histèrica que seria el Marc Rodríguez i d’alguna manera el fill que els pateix tots dos, el Pol López.” A banda de lloar l’excel·lent confecció del text “que per als actors és un regal”, Manrique apuntava també una certa semblança entre aquests personatges i els de les peces de Beckett, “per aquesta mena de mirada del clown lúcid, sempre a l’espera que passi una cosa que no acaba de passar mai.” L’espectacle serà en cartell fins al 14 de febrer.

A causa d'una lesió d'Anna Lizaran, l'espectacle Dues dones que ballen de Josep Mª Benet i Jornet, s'ajorna fins a la temporada 2010-2011. Totes les reserves d’abonats per aquest espectacle queden anul·lades. Properament us informarem sobre la programació alternativa a aquest espectacle durant els mesos d'abril i maig.

NOTA IMPORTANT: tots els abonats que no exhaureixin l'abonament (o que vulguin expressament guardar 2 entrades per aquest motiu), podran fer servir 2 entrades de l'abonament de la temporada 2009/10 per aquest espectacle la propera temporada.

El Patronat de la Fundació Teatre Lliure-Teatre Públic de Barcelona, en sessió celebrada l’11 de desembre de 2009, va decidir el procediment a seguir per al nomenament del seu director un cop finalitzi el mandat de l’actual titular, Àlex Rigola, a finals de la temporada 2010-2011. En una primera fase, fins a l’1 de març de 2010, s’acceptaran totes les candidatures que vulguin presentar aquelles persones vinculades a les arts escèniques en qualsevol de les especialitats creatives, i que podran vehicular a través dels patrons de la Fundació o del seu President. Posteriorment, el Patronat seleccionarà un màxim de 5 candidatures que seran analitzades a través dels mecanismes pertinents per la Junta de Govern, la qual proposarà, d’acord amb els estatuts, una única candidatura definitiva a l’aprovació i nomenament per part del Patronat. Aquest procés es desenvoluparà al llarg de la primera meitat del 2010.

La setmana vinent s’estrena a l’Espai Lliure un dels textos més representatius de David Mamet, el que el va catapultar a la fama mundial com a dramaturg. American Buffalo és dirigit per Julio Manrique, que ja va rebre tota mena d’honors després de la seva versió de La forma de les coses, de Neil LaBute, i compta amb Ivan Benet, Marc Rodríguez i Pol López.

més informació / american buffalo
compra l'entrada / american buffalo

S’acaben les festes de Nadal i s’acomiada dels escenaris del Lliure l’espectacle guanyador, entre d’altres, del Premi de la Crítica de Barcelona 2009 al Millor Espectacle Teatral i a la Interpretació Femenina per a Rosa Renom. Rock’n’Roll, de Tom Stoppard i dirigit per Àlex Rigola, és una crítica contemporània a la història del desencant de les idees socialistes des dels d’una perspectiva europea que serà a la Sala Fabià Puigserver només fins diumenge!

més informació / rock’n’roll
mira el video / rock’n’roll