Joan Ollé assaja aquests dies Yvonne,  princesa de Borgonya, de Witold Gombrowicz. Després de Camus (El malentès) i Ionesco (La cantant calba), Ollé emprèn aquest cop l’adaptació d’un altre autor capdal de la literatura d’avantguarda del segle XX amb aquesta història que, convocant tots el gèneres (la tragèdia shakespeariana, el drama romàntic, el vodevil) reinventa per al teatre la tradició del conte filosòfic.  Yvonne,  princesa de Borgonya està interpretat per Joan Anguera,  Ivan Benet, Núria Borràs, Georgina Cardona, Cristina Genebat, Oriol Guinart, Aina Huguet, Lluís Marco, Rosa Muñoz, Àngels Poch, Hans Richter i David Vert, i s’estrena a la Sala Fabià Puigserver el dimecres 26 de març.

més informació / yvonne, princesa de borgonya

Aquesta setmana s’ha estrenat Yvonne,  princesa de Borgonya, de Witold Gombrowicz, amb direcció de Joan Ollé. La història que el controvertit escriptor polonès va bastir en un dels seus experiments més destacats al voltant de la forma té, aparentment, una trama simple (un príncep, desitjat per totes les dones de la cort decideix prometre’s amb una plebea lletja i aturada) però amaga una mirada profunda vers les misèries de la condició humana. Joan Ollé definia l’obra en roda de premsa com un “hamlet de broma: una reinvenció del conte filosòfic del príncep i la granota” en una combinació farsesca de tragèdia shakesperiana, drama romàntic, opereta y vodevil. La nova versió catalana del text és obra de Ferran Toutain i Maga Mrugasiewicz, que han partit de l’original en polonès. I la seva interpretació compta amb una bona representació de dues generacions d’actors, la de Joan Anguera, Lluís Marco i  Àngels Poch per una banda, i la d’Ivan Benet, Núria Borràs, Georgina Cardona, Cristina Genebat, Oriol Guinart, Aina Huguet, Rosa Muñoz, Hans Richter i David Vert per l’altra. Yvonne... serà a la Sala Fabià Puigserver fins al 27 d’abril.

més informació / yvonne, princesa de borgonya

Últim dia per veure The Lobster Shop, el segon espectacle d’una trilogia sobre la Humanitat iniciada amb Isabella’s Room del creador Jan Lauwers, màxim responsable de la companyia Needcompany. “Isabella’s Room parlava del passat, The Lobster Shop parla del futur i The Deer House, la peça que estem treballant ara, parlarà del present”, descrivia el director belga a la roda de premsa, i afegia “són peces completament diferents sobre la identitat i els sentiments, unides només pels mateixos actors”.
Fascinat per una Europa submergida en la confrontació, tant pel que fa a l’ús de moltes llengües com per la pròpia personalitat política, i que és terra d’arribada de refugiats d’arreu del món, Lauwers aprofundeix ara en els estats de feblesa individuals i col·lectius: “el títol de l’obra és una metàfora aplicable a l’Europa on vivim: el llamàntol perd regularment la closca que el protegeix i és llavors quan passa a la màxima fragilitat, i llavors opera el conflicte entre qui som i què fem”. Conflictes en els quals la condició humana decanta el punt de vista sobre les coses: “el fet que Àxel aconsegueixi clonar el primer humà posa en qüestió el que ja apuntava Michel Houllebecq a la seva última obra: oblidem el que hem estat fins ara i oblidem d’una vegada la Humanitat”. Lauwers, que discrepa amb aquest plantejament, no dubta de portar el conflicte a escena.

més informació / the lobster shop
clip vídeo / the lobster shop